Votació entre lones

Mentre a fora nevava tímidament, el vestíbul entre lones per les obres a Casa Comuna de la Massana s’anava omplint d’electors disposats a exercir el seu dret a vot. El més matiner va ser Miquel Garcia, tot i que a les nou del matí encara no havia anat a dormir. “He sortit de treballar i he vingut directament”, ha explicat, afegint que feia dies que sabia a qui faria confiança: “Voto al partit que apujarà els sous, farà el registre de la propietat i potenciarà l’economia andorrana, és a dir, podria ser qualsevol”, ha ironitzat. I és que, malgrat haver complert “amb la meva obligació cívica de llegir tots els programes electorals, quan en portes tres o quatre costa distingir qui és qui, perquè tots prometen coses molt semblants”.

Entre la gentada que feia una cua que sortia al carrer també hi havia Robert Ferrari, que amb 20 anys votava per primera vegada. Emocionat per la fita, tenia clar a qui donaria el seu suport, gràcies “als programes, al contingut a les xarxes socials i una mica a la influència de la meva família”. D’aquesta manera, no tenia cap dubte que la principal problemàtica d’Andorra és l’habitatge i que calen solucions. “Si quan acabi d’estudiar em vull independitzar, m’agradaria que els preus dels lloguers no siguin tan elevats i la situació hagi millorat”, ha desitjat. La seva primera experiència democràtica, doncs, va ser positiva i “més fàcil del que em pensava”.

El primer candidat a fer acte de presència ha estat el número 1 de la territorial PS SDP+, Miquel Moliné, acompanyat de la seva filla i número 5 de la nacional socialdemòcrata, Laia Moliné. “El vot és l’eina més eficaç per donar la nostra opinió sobre la legislatura passada i sobre la que desitgem tenir els pròxims quatre anys”, ha indicat Moliné que, amb les dues setmanes de campanya carregades a l’esquena, ja preveia que obtenir els avals necessaris per formar part de l’arc parlamentari no seria fàcil. Tot i això, després de ficar les paperetes a les urnes, els responsables de custodiar-les, com a la resta de votants, el van felicitar: “Per molts anys”, repetien incansables els consellers de Comú en un gest tan mecànic com tradicional que també incloïa un somriure i una encaixada de mans.

Minuts més tard, i quan a l’exterior no quedava ni rastre de les quatre volves de primera hora, ha aparegut la candidata a cap de Govern d’Acció, Judith Pallarés, que se sentia molt nerviosa i convidava l’electorat a participar, tenint en compte que “necessitem ser molts, perquè el Consell General sigui el més representatiu possible”. En una línia semblant, i independentment del que passés hores més tard, el representant de la mateixa formació a la Massana, Josep Fusté, celebrava haver pogut “passar el nostre missatge” i que aleshores fos la gent qui decidís quin rumb ha de prendre el país. 

Per al cap de llista de Ciutadans Compromesos + Demòcrates, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, la participació també és fonamental, basant-se en la xifra històrica dipositada prèviament a la Batllia. “He parlat amb diverses persones i tothom diu que hi ha molta afluència i això és molt positiu. Les sensacions són bones, perquè els últims dies hem rebut moltes mostres d’afecte que esperem que es tradueixin en vots”, ha declarat. 

Finalment, ha estat el torn de l’excap de Govern Marc Forné, que ha arribat acompanyat del seu fill, el conseller de Cultura del Comú massanenc, Guillem Forné, i ha tornat a instistir en la seva petició particular de permetre la doble nacionalitat. “Fer renunciar a la nacionalitat d’origen costa molt i crec que la persona que adquireixi la doble nacionalitat ha de poder votar aquí i al seu país”, ha afirmat. I així, sense ni tan sols donar temps al nou Consell General a formar-se, ha posat els primers deures de la legislatura: “És una qüestió per reflexionar”.