Diari digital d'Andorra Bondia
El candidat a cap de Govern de Demòcrates, Xavier Espot.
El candidat a cap de Govern de Demòcrates, Xavier Espot.

Xavier Espot: “No es tracta de valorar un balanç de Govern, sinó una proposta de futur”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

Tot i el desgast que suposen vuit anys de govern, el candidat de Demòcrates, Xavier Espot, està convençut que podrà revalidar la majoria absoluta amb la seva aposta per “la renovació” però alhora “amb solucions de continuïtat”, i sobretot, per un “tarannà diferent en molts sentits”. Per això “no contempla” cap política de pactes i alerta que la proposta del PS “pot hipotecar el creixement econòmic i el desenvolupament del país”. 

Va demanar una campanya de confrontació de propostes, com la valora?
Es pot fer una valoració positiva, en general totes les forces polítiques han intentat posar damunt la taula les seves propostes, i crec que el to ha estat constructiu i correcte. 

Ha insistit molt en dos models, però són set llistes.
En cap cas és per menystenir les altres llistes, però si ens remetem a les enquestes és evident que hi ha dues possibilitats de futur Govern: un encapçalat pel senyor Pere López, per tant del Partit Socialdemòcrata amb el suport, velat però evident, de Liberals d’Andorra, i després un Govern de Demòcrates i independents. I des d’aquest punt de vista crec que hi ha una confrontació de model important entre uns i altres. 

I com són els dos models?
Hi ha un model que aposta per l’increment de la pressió fiscal, per posar de manifest que existeix fractura social, que, des del meu punt de vista, a vegades no atén a la globalitat dels nostres ciutadans, ja que intenta confrontar treballadors amb empresaris, treballadors del sector públic amb els del sector privat. En canvi nosaltres defensem un model que és més inclusiu, que intenta atendre les necessitats de tothom i que des d’aquest punt de vista fa propostes que són més equilibrades i més moderades, amb el benentès que per a nosaltres el no-increment de la pressió fiscal és una línia vermella. 

Em recorda anteriors campanyes de la por i d’avisos que ve el llop.
No, al final totes les opcions són legítimes, i en cap moment he parlat de perill ni que per a mi l’opció socialdemòcrata sigui cap tipus de monstre. Simplement, i no com a tàctica electoral, sinó des de la convicció, crec que el model que defensen és un model que pot hipotecar el creixement econòmic i el desenvolupament del nostre país. 

Pel que fa a la política de pactes...
Evidentment no la contemplem. Com a mínim en aquest moment, perquè estem convençuts que podem revalidar la majoria absoluta. Si no fos el cas, ja hi ha dues opcions polítiques que clarament fan l’estratègia de tots contra DA, i el pacte que han articulat a les territorials va en aquest sentit. Per tant crec que unilateralment ells ja han dit que no pactaran amb DA, i per tant aquest possible pacte està descartat. Després tots els altres escenaris estan oberts, però també estem convençuts que no caldrà contemplar-los. I això no vol dir evidentment estendre la mà a totes i cadascuna de les forces de l’oposició si tenim la responsabilitat de governar.
 
Una mà que no s’ha estès massa l’última legislatura.
A vegades la immediatesa en la gestió i execució de les decisions potser ha fet que no fóssim prou amatents a aquelles propostes i demandes que se’ns traslladaven de l’oposició, i si tenim la responsabilitat de governar haurem de millorar des d’aquest punt de vista. 

Tem que el pes de vuit anys de Govern passi factura?
Hi ha una part de desgast sí. Penso que hi ha hagut molts encerts i també alguns desencerts, i aquests segur que  pesen a l’hora que els votants exerceixin el dret a vot. Però també penso que no es tracta de valorar un balanç de Govern, sinó de valorar una proposta de futur. Hem estat capaços de fer una transició tranquil·la però profunda, amb una renovació molt important de les llistes, amb un projecte també renovat. Evidentment amb solucions de continuïtat, com no pot ser d’una altra manera, però amb moltes propostes noves, amb un tarannà diferent en molts sentits, i crec que tot això els electors ho estan percebent. 

Fins a quin punt pot ser creïble aquest tarannà i manera diferent d’actuar de com s’ha fet els darrers anys?
La major credibilitat és remetre’ns als fets. Si alguna cosa no se’m discuteix dels set anys de ministre és que he estat una persona dialogant, fins i tot amb col·lectius que tradicionalment eren molt reivindicatius i amb els quals he estat capaç d’establir una relació de diàleg, de lleialtat mútua, malgrat que a vegades no he pogut atendre totes les demandes que han formulat. Del que es tracta és de no fer promeses que no puguis complir, d’escoltar, d’intentar transaccionar tot allò que és possible i allò que no ho sigui explicar i fer pedagogia del perquè no ho fas. 

La proposta de servei d’atenció integral per a les dones que vulguin avortar ha estat qualificada d’hipòcrita i fins i tot d’inconstitucional per algunes formacions.
Quan un no fa propostes maximalistes i irrealitzables suposo que aquells que defensen el maximalisme no hi estan d’acord. La nostra proposta ni és hipòcrita ni anticonstitucional. Proposem una solució de compromís que constitueix un clar avenç en el reconeixement dels drets de les dones sense posar en dubte la despenalització de l’avortament i per tant sense necessitat de modificar la Constitució i sense qüestionar el nostre model d’Estat. El que em sembla una hipocresia, o en tot cas un engany a l’elector, és voler fer creure que és possible despenalitzar l’avortament i mantenir el Coprincipat, això és propi d’algú que no ha governat i que  no ha tingut una interlocució fluïda amb aquelles persones que ja han manifestat clarament el que diu la doctrina de l’Església catòlica. 

Hi ha qui diu que aquest debat posa sobre la taula també fins a quin punt és sobirà el poble andorrà si ha d’estar pendent de la doctrina de l’Església catòlica.
No és una qüestió que el poble andorrà no sigui sobirà. El Copríncep episcopal ho ha dit moltes vegades, al final el poble decidirà el que consideri oportú i si considera que s’ha de despenalitzar l’avortament malgrat que això comporti la fi del nostre règim institucional, ell no s’hi oposarà. Per tant crec que el Copríncep no està obligant els andorrans a prendre una determinada decisió. Una altra cosa és que nosaltres, que hem governat i coneixem com funciona el nostre sistema institucional i polític, creiem que en aquest moment posar fi al règim institucional seria un problema evident i un menyscapte als interessos del nostre país. El fet de tenir dos caps d’Estat que alhora representin dues institucions molt més poderoses que la pròpia Andorra, és un avantatge al qual no hauríem de renunciar. I és que més enllà de  qüestions més pràctiques derivades, com poden ser una Escola Francesa gratuïta a l’estranger, que som l’únic país que la té, haver pogut signar convenis per evitar la doble imposició amb França i Espanya, el suport en la negociació de l’acord d’associació..., són molts els elements dels quals nosaltres traiem avantatge pel fet de tenir dos coprínceps. 

S’ha reaccionat tard amb la problemàtica de l’habitatge?
No som massa partidaris de mesures excessivament intervencionistes perquè creiem que en el fons és pitjor el remei que la malaltia. S’ha d’anar a l’arrel del problema, que és la manca d’oferta de lloguer residencial. Cal establir, per tant, mesures que incrementin el nombre d’habitatges de lloguer. La llei de mesures urgents va ser un primer pas positiu en aquest sentit, però cal donar-li continuïtat i complementar-lo. Per això proposem un fons publicoprivat per construir de nou o rehabilitar habitatges i fer créixer el parc de lloguer al país. També defensem la creació de l’institut de l’habitatge, entitat pública desvinculada de Govern i comuns, però que pugui esperonar les dues administracions que tenen competències compartides en matèria d’habitatge, i també podria establir un índex de referència al mercat de lloguer i que la gent sàpiga quins són els preus de mercat que s’haurien d’aplicar. Es tracta d’intentar resoldre aquesta problemàtica social. 

Aposten per apujar el salari mínim a 1.200 euros però ho volen fer en quatre anys.
Com a mínim 1.200, perquè també depèn de com  acabi evolucionant l’IPC. A Andorra el 95% de les empreses són petites i mitjanes, i cada cop han de fer front a més càrregues econòmiques i fiscals. Si ara els demanem que als seus treballadors els augmentin el sou un 30% o un 40%, moltes d’aquestes hauran de tancar i els treballadors es quedaran sense feina. Hem d’anar a poc a poc i que les empreses es puguin anar adaptant.

La fiscalitat actual és suficient per disposar de recursos per fer front a les despeses d’un Estat que cada vegada van creixent més?
Considero que l’actual nivell d’ingressos és suficient si es fa una gestió pressupostària responsable i que, evidentment, no està renyida amb un increment de les polítiques socials com s’ha vist els tres últims anys, durant els quals tot i l’augment d’aquesta despesa hem estat capaços de presentar liquidacions pressupostàries amb superàvit la majoria dels anys. Per això defensem que no s’incrementi la pressió fiscal. Ara, si tot el que s’ha donat ho donem per fet i defensem un subsidi contributiu d’atur, incrementar les pensions sense límit, apujar el salari mínim, si volem el cafè per a tothom amb independència que tinguis o no recursos econòmics, evidentment que amb aquest nivell d’ingressos és impossible. Per aquest motiu, crec que des del Partit Socialdemòcrata, després d’haver fet moltes promeses durant la campanya i adonar-se que no les poden finançar, no han tingut un altre remei que proposar una apujada d’impostos.

Quines mesures són necessàries per garantir el sistema de pensions?
No hi ha cap mesura miracle. Al final del que es tracta és de basar-se en el treball que va fer el consell d’administració de la CASS, que crec que ja traça un bon camí, i combinar una sèrie de mesures, perquè si som capaços d’implementar-les de forma combinada, segurament tindran efectes menys traumàtics en el conjunt dels destinataris.  

Hi ha formacions que plantegen derogar la Llei de la Funció Pública.
No només això, també el nou règim de jubilació dels funcionaris. Fer volar coloms és molt fàcil, però els estudis actuarials del 2014 parlaven d’uns compromisos de matèria de jubilació que ascendien a 480 milions d’euros i l’any 2025 ja no s’haurien pogut pagar aquestes pensions. Que diguin aquestes formacions on trobaran 480 milions per honorar aquests compromisos si posen en dubte aquestes reformes. Que diguin també quina alternativa tenen a curt termini si deroguen la Llei de la Funció Pública per substituir-la. 

“Seria un error garrafal qüestionar la negociació amb la UE i voler començar des del principi”

Excepte un partit, tots coincideixen que cal anar a Europa, però no en la forma d’anar-hi. 
La forma ni el fons, perquè hi ha gent que sí que està d’acord en l’aproximació a Europa però no amb el model de l’acord d’associació, ni amb la negociació que s’ha dut a terme fins ara, i es pensen que ara tornarem a començar des del principi, quan això és una quimera. Qui va fer la demanda per poder negociar un acord d’associació amb la UE va ser Andorra, i tenim uns interlocutors al davant que no acceptaran que donem per perduts cinc anys de feina, i de bona feina.

Un únic camí, doncs?
Es tracta de reprendre la negociació al punt on l’hem deixada perquè ha estat una bona negociació. És veritat que no s’ha comunicat prou bé a la nostra ciutadania, però crec que el resultat és molt bo i seria un error garrafal voler qüestionar tot això i començar des del principi. Com més esperem, com més maregem la perdiu, més difícil serà que se’ns reconeguin especificitats i particularitats. Hi ha una escletxa oberta, el nostre país ara és respectat, és comprès, és entès pels nostres interlocutors europeus, i això és la millor garantia que puguem continuar la negociació amb un bon resultat pel que fa a les llibertats que ens manquen per negociar.

Se’ls critica perquè es diu que es va a Europa sense saber què es vol del mercat interior. 
¿Es pot creure raonablement que no hi ha hagut negociació quan hem obtingut una transitòria de 30 anys per entrar en unió duanera plena pel tabac, que és la transitòria més llarga que mai ha donat la UE a un país tercer? O quan hem aconseguit mantenir les franquícies comercials que són tres vegades superiors a les que tenen la majoria de països tercers de la UE? És evident que el punt de partida de la UE era la unió duanera des de l’endemà mateix de l’entrada en vigor de l’acord d’associació. Hi ha hagut negociació, una negociació que ha estat difícil, complicada i que ha requerit estudis aprofundits i explicacions detallades de quina és la nostra realitat i de quins eren els límits per nosaltres infranquejables. Dir que acceptem tot el que ve de la UE és propi d’algú que no coneix com ha anat la negociació. Si ho acceptéssim tot, en dos dies estaria negociat l’acord d’associació.

Programa electoral

Europa
Creació d’una secretaria d’Estat d’Afers Europeus per treballar transversalment i buscar el consens en el procés de l’acord d’associació.

Comerç
Establiment d’una zona franca per facilitar la reexportació i plataforma per simplificar l’accés al comerç electrònic.

Emprenedoria
Proposta de fons publico-privat per ajudar projectes innovadors.

Habitatge
Crear un fons destinat a la construcció i rehabilitació d’edificis per a habitatge de lloguer.

Salari mínim
Apujar-lo fins com a mínim als 1.200 euros a final de la legislatura.

Xavier Espot: “No es tracta de valorar un balanç de Govern
sinó una proposta de futur”
Comentaris: 1

Comentaris

Ens heu demanat SEMPRE d'oblidar el passat i fer un acte de fe i apostar pel futur. Resulta que ja no m'ho crec, no hem crec res que pugui esser herencia de TMP.. Señor Espot, te la responsabilitat de no mentir a la ciutadania, aixo ja el fara esser millor que el seu predecessor.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic