La carrera dels comuns per pescar turistes
Casualitat o no, han coincidit aquesta setmana dos dels projectes estrella que els comuns d’Encamp i d’Andorra la Vella tenen entre cella i cella per oferir un nou incentiu al turisme que visita la parròquia. Val que la capital ja fa dos anys llargs que va al darrere de les fonts de llum i so del Valira, i que per fi ha entrat en la fase executiva. En nou mesos serà una realitat. L’anomenat Ecopark de les Pardines és encara un projecte. Però la coincidència en el temps i uns pressupostos que semblen d’altres èpoques –4 milions el primer, 10,5 el segon– conviden com a mínim a aixecar la cella i demanar-se si calen així, en general; si calen en aquestes condicions, i si calen tots a la vegada, perquè no ens oblidem que Canillo va inaugurar setmanes enrere el pont tibetà, de característiques similars (inclosos els 4,5 milions que va costar), per no parlar del mirador del Roc del Quer i del de Tristaina, a Ordino. Sembla que els comuns s’hagin embarcat en una carrera a veure qui aixeca l’estructura més singular, com si al turista se li hagués de plantejar una mena de gimcana, omplir-lo d’experiències i mantenir-lo distret tothora. És una estratègia, i és també legítim que cada Comú vulgui quedar-se un tros del pastís. Però la sensació que queda és una mena de campi qui pugui, sense ordre ni concert i on qualsevol ocurrència que sembli per pescar turistes és bona, independentment del cost i de l’impacte.