Avui llencem menys menjar a les escombraries que dos anys enrere. Aquesta és la conclusió a la qual s’arriba analitzant les dades de residus. Si el 2022 el malbaratament alimentari era de 18 kg per habitant equivalent i any, l’any passat va ser de 17,1 kg per persona any. Això és un 6% menys. Ara bé, els residus alimentaris van augmentar, i si dos anys enrere eren 92 kg per persona i any, l’any passat se’n van produir 94,3 kg per habitant equivalent i any. 

El lector es preguntarà quina és la diferència entre el residu alimentari i el malbaratament. Doncs bé, a grans trets podem dir que els primers inclourien aquells residus orgànics que no són comestibles, com pot ser la pela de la taronja o els ossos i altres restes càrnies, per exemple, mentre que el segon són aquells aliments que s’haurien d’haver consumit però que per les raons que siguin s’han acabat descartant, com pot ser un aliment caducat o allò que no ens hem acabat.

Analitzant aquells residus de la recollida selectiva de matèria orgànica podem veure com el malbaratament alimentari era més d’un 13,5% el desembre del 2023, quan es va fer la caracterització d’aquesta fracció, i es reduïa a un 4,5% el desembre passat. I dins els que es classifica com a “altres”, un 6,66% també es considerava malbaratament alimentari el 2023 i només un 2,55% l’any passat. Val a recordar que dins d’aquesta fracció, el 2023 s’hi trobaven un 17,3% de residus impropis, i un 10,7% si es tenien en compte els aliments envasats. En canvi l’any passat aquests  percentatges baixaven a un 8,9% i 6,3% respectivament. També cal assenyalar que la caracterització dels residus es fa un dia agafant una mostra del que es recull, en aquest cas concret en la recollida selectiva de matèria orgànica, i separant i classificant les deixalles.

Més recollida orgànica
D’altra banda, des de les administracions es treballa per ampliar la recollida de la fracció orgànica, que es considera “clau” per assolir els objectius de reciclatge establerts per la Llei d’Economia Circular i el Pla Nacional de Residus. De fet, avui en dia es calcula que es recull només un 10% del que es produeix, ja que tan sols estan obligats a separar la matèria orgànica els anomenats “productors singulars”, que en l’actualitat són onze grans superfícies, a les quals s’hi sumen voluntàriament 118 establiments, entre altres comerços més petits, obradors, escoles, hotels, bars i restaurants i també l’hospital i centres sociosanitaris. Concretament, durant el 2024 es van recollir 1.093,3 tones de matèria orgànica. 59 d’aquests productors són de la parròquia d’Andorra la Vella, 38 d’Escaldes-Engordany, setze de Sant Julià de Lòria i setze d’Encamp. En consonància, el 62,95% del residu orgànic es recull a Andorra la Vella, el 21,12% a Escaldes-Engordany, el 13,74% a Sant Julià i a Encamp, que es va sumar durant aquest 2024 a la recollida selectiva d’aquesta fracció, el 2,19%. Serà aquest estiu, al setembre com a molt tard, quan els comuns licitin el nou concurs per a la recollida de residus, que buscarà ser més eficient i apropar-se als objectius.

Tal com va recordar el ministre titular de Medi Ambient, Guillem Casal, el que es recull com a matèria orgànica s’exporta a una planta de compostatge a la comarca catalana veïna de l’Alt Urgell. Ara bé, des del Govern s’està estudiant la viabilitat d’una planta de biometanització al país, aprofitant el biogàs que es generaria amb tota, o gairebé, la fracció orgànica. Els resultats d’aquest estudi es preveu tenir-los aquest mateix mes de maig, segons va assenyalar Casal.