La població resident estimada al Principat ascendeix a 83.990 persones a 31 de juliol, el que suposa un augment del 4,3% (3.446 persones més) respecte del juliol del 2022. Així ho publicava ahir el departament d’Estadística. Lluny de semblar una més de les ingents dades fetes públiques per aquest servei, cal tenir en compte que es tracta d’un nou rècord de població. De fet, és la xifra més elevada des que els censos parroquials es contrasten amb altres informacions administratives. Però cal anar encara més enllà. I és que fa justament un parell d’anys es presentava una projecció demogràfica que ja preveia que l’evolució de la població d’Andorra els pròxims anys es caracteritzaria per un creixement en tots els escenaris de la projecció. Ara bé, a hores d’ara, ja ens situem per damunt de l’escenari més baix que s’estimava llavors de cara al 2031, que era de 83.325 habitants. L’escenari de projecció més alt en preveia 91.049 i l’escenari central, titllat de “més probable”, era de 87.620.
A dia d’avui es pot dir que la projecció del 2021 s’ha quedat obsoleta perquè la situació “és diferent” i que es treballa amb una estimació de població a 10 anys vista de 100.000 habitants, segons han explicat fonts d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I). No serà fins d’aquí a un parell de mesos quan coneixerem, però, els detalls d’aquesta nova projecció que s’està preparant i que aquest cop podria tenir en compte, a més, la població flotant, una dada important en un país com Andorra en el qual hi ha un flux de persones considerable amb contractes de treball temporals, al voltant de 9.300 si acudim una altra vegada a Estadística per conèixer el nombre d’autoritzacions temporals de treball atorgades durant l’any passat.
La impressió dels experts és que la progressió de creixement de població que s’està donant al Principat precisament els darrers anys és que “de moment s’està disparant”.
Impactes i interrogants
Una progressió d’altra banda que fa sorgir una sèrie d’interrogants que de fet fa ja un temps que estan damunt la taula, com ara quin és el model de creixement que es vol per al país. Un model de creixement tant a nivell de població com urbanístic. I que, segons les fonts consultades, genera en si mateix altres preguntes.
Com es pot donar resposta a la dificultat dels ciutadans per accedir a l’habitatge? Aquesta continua sent la preocupació principal i el problema número 1 per als residents, tant per als qui treballen com per als pensionistes. I és que segons els experts, cal posar el focus en quantes de les persones que arribin a la jubilació en els anys a venir hauran de marxar del país perquè aquí no trobaran un habitatge a un preu assequible tenint en compte el seu poder adquisitiu. En aquest sentit, convé tenir present que cada vegada hi ha més persones que arriben a l’edat de jubilació, per la qual cosa convé que hi hagi nous residents en edat de treballar per donar resposta al mercat de treball. I aquestes persones joves d’entre 20 i 35 anys que arribaran al país podrien fer canviar la tendència d’una taxa de fecunditat cada vegada més baixa? Aquesta és una altra de les qüestions que es planteja.
A més, aquest creixement també té a veure amb la limitació dels recursos naturals i dels que es poden produir al país. Si ens fixem en el de l’aigua, per exemple, s’afegeix aquí un altre component, el del canvi climàtic que impacta sobre la disponibilitat d’aquests recursos i l’ús que es fa dels mateixos. I no només tenint en compte la població que resideix al Principat, sinó també el turisme, un dels principals motors de l’economia.
En aquest sentit, iniciatives com ara la moratòria en la construcció o els estudis de càrrega van encaminats a fer llum sobre l’abast de la problemàtica. També les projeccions de població poden ajudar a l’hora de planificar les polítiques públiques.
Detalls del creixement
Aquest creixement a 31 de juliol es concentra principalment a les parròquies d’Andorra la Vella, Canillo, Encamp i la Massana. Per nacionalitats, el col·lectiu d’altres nacionalitats amb 2.705 persones és el que més creix, seguit del de nacionalitat espanyola amb 462 persones, de nacionalitat francesa amb 210 persones i de nacionalitat andorrana amb 160. Les persones de nacionalitat portuguesa són les que registren un decrement de 91 persones.
