De mitjana destinem a l’habitatge, al lloguer o a l’hipoteca, sense tenir en compte els subministraments com l’aigua, l’electricitat, la calefacció o altres, 926,217 euros. Això és més de 100 euros més que el 2022, quan de mitjana es pagaven 813,57 euros. Són dades recollides per l’Observatori corresponent al segon semestre del 2023, els resultats del qual el coordinador de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació, i responsable de l’estudi, Joan Micó, ha presentat.

Mirant més en detall, els que paguen hipoteca (que són un 12,6% dels enquestats, una dada que es manté relativament estable els darrers anys) destinen a l’habitatge 1.245,59 euros de mitjana, una xifra força superior als 1.004,76 euros de l’any anterior, conseqüència de l’augment dels tipus d’interès. Per la seva banda, els que estan de lloguer (un 60,5% de la població, i també un percentatge estable els últims anys) paguen 879 euros de mitjana, exactament 100 euros més que el 2022 (779,1 euros). Si es posa la lupa en aquest sector, es veu que els lloguers són més elevats com més recents són els contractes. Així, aquells que fa un any o menys que viuen a l’habitatge actual paguen de mitjana 1.110 euros; els que fa menys de cinc anys paguen 962,47 euros;   que fa entre cinc i set anys que són al mateix pis; 771 euros els que fa menys de 10 anys, i aquells amb contractes de més de 10 anys paguen 745,79 euros. L’Observatori també revela que es paguen més de 400 euros per l’ús d’una habitació i altres espais compartits.

I aquests preus, per gairebé el 65% dels enquestats, es perceben com més del 30% dels seus ingressos mensuals. Dit d’una altra manera, el 41% de la població considera que destina a la llar entre un 30 i un 49% dels seus ingressos, una dada que experimenta un augment de gairebé quatre punts i mig percentuals respecte un any enrere però dos punts menys que el 2020. Un 22% (23,3% el 2022 i 19,9% el 2020) diu destinar-hi el 50% o més dels ingressos mensuals. El 23,4% pensa que dedica a l’habitatge menys del 30% dels seus ingressos, i aquest segment s’ha mantingut relativament estable els darrers anys.

De fet, el preu de l’habitatge és l’aspecte més citat quan es demana què caldria millorar d’Andorra en l’actualitat. Concretament ho diuen el 80% dels enquestats, un percentatge que ha augmentat en comparació a l’anterior observatori, sis mesos enrere, quan ho van citar el 67,3%, i que marca el màxim històric des que es fan els observatoris. Aquí, tal com ha apuntat Micó, cal tenir en compte que el treball de camp, quan els investigadors van dur a terme les 750 trucades que conformen l’enquesta, es va fer entre el 6 i el 21 de novembre, just quan es van organitzar diverses concentracions i manifestacions per reivindicar una política d’habitatge que abarateixi els preus i en garanteixi l’accés. D’aquesta manera, cal “relativitzar” l’augment de la preocupació per l’habitatge i el seu preu, ja que pot estar influenciat pel context del moment. Això no treu que la preocupació per l’habitatge sigui real i augmenti la consciència sobre aquest tema. De fet, quan es demana si la problemàtica afecta de manera personal, gairebé el 40% així ho afirma, un percentatge que es manté estable en comparació al semestre anterior, però que augmenta gairebé en 8 punts respecte a un any enrere. I més concretament, quan es demana el motiu pel qual l’habitatge és el problema que més l’afecta personalment, la meitat diu que són els preus.
 

Salaris i nivell de vida
Els salaris i l’elevat nivell de vida són els altres aspectes més citats pels enquestats com els més importants a millorar. Si s’analitzen de forma agrupada,  es pot afirmar que el cost de la vida és la principal preocupació de la població andorrana: el 82,3% així ho expressa. A més distància, com a aspectes a millorar hi ha les infraestructures, equipaments i aparcaments, que ho anomena un 15,7% de la població i inclou qüestions com la millora de les carreteres o la gestió urbanística; les prestacions socials, pensions i la sanitat, citats per un altre 15,3% i que fan referència a les pensions baixes i a gestions relacionades amb la CASS; i el trànsit, que històricament ha estat una de les principals preocupacions dels andorrans, ara baixa al 13,6% (el semestre anterior era el 16,8%).

Micó ha destacar que el perfil dels que més van anomenar l’habitatge, els salaris i el nivell de vida com a aspectes a millorar és similar. Així, l’habitatge el van dir més dones (83%) que homes (77%), d’entre 30 i 44 anys (87%) i d’entre 45 i 64 anys (85%) i aquells treballadors no qualificats (96%), del comerç i l’hoteleria (90%), aturats o de baixa (89,5%), de la indústria i la construcció (87%) i el personal administratiu (86,5%).
 

Un 16% de la població busca casa
Un 15,9% de la població es troba en recerca activa d’un habitatge. Els motius són diversos, però el més anomenat, per un 24,2% dels que diuen buscar casa, és trobar-ne una de més econòmica. Per poder independitzar-se ho diu el 14,3% dels que busquen, mentre que un 11,7% al·lega la necessitat de més espai. També hi ha un 10,5% que busca per comprar un pis de propietat. També hi ha qui busca perquè se li acaba el contracte i el fan fora. És el cas del 7,5%, i un 5,5% vol millorar la seva situació, ja que de moment viu en un hotel o autocaravana, entre d’altres.

I per a aquests que busquen, han de saber que segons Habitaclia.com, un dels portals immobiliaris amb més usuaris, el preu mitjà del metre quadrat de lloguer a Andorra se situava en els 17,22 euros. El de compra, al desembre, era de 4.940,24 euros el metre quadrat.