El sistema educatiu ha tancat el curs acadèmic 2024/2025 amb 13.509 alumnes matriculats, una xifra que representa una disminució del 6,2% respecte al curs anterior, segons les darreres dades publicades pel departament d’Estadística. Tot i aquesta baixada recent, la tendència a mitjà termini continua sent positiva, ja que el nombre total d’alumnes ha augmentat un 16,5% en comparació amb el curs 2020/2021.

La reducció global de l’alumnat s’explica, principalment, per la forta davallada registrada a l’ensenyament superior, que ha passat de 3.015 estudiants el curs 2023/2024 a 2.231 alumnes el 2024/2025, un descens del 26,0%. En canvi, els nivells de preensenyament superior i formació professional han mantingut una evolució més estable, amb 11.278 alumnes, només un 1,0% menys que el curs anterior.

Evolució desigual segons el nivell educatiu

L’anàlisi per nivells mostra comportaments molt diferenciats. En educació obligatòria, Maternal, Primera i Segona ensenyança continuen concentrant la major part de l’alumnat, tot i que totes tres registren lleugeres disminucions anuals. En canvi, Batxillerat ha experimentat un increment del 4,0%, situant-se en 1.274 estudiants.

Pel que fa a l’educació superior, destaquen els forts increments percentuals en Màster (+38,1%) i Doctorat (+29,0%), fet que apunta a més especialització acadèmica. No obstant això, aquests augments no compensen la forta caiguda dels estudis de Bàtxelor (-29,6%) i de l’ensenyament superior de cicle curt (-31,8%). En perspectiva de quatre cursos, el nombre d’estudiants de Bàtxelor s’ha multiplicat notablement, amb un increment acumulat del 251,5%, un creixement qualificat d’atípic per l’Administració a causa de l’ampliació de l’oferta formativa universitària al país.

Menys beques, però amb un volum econòmic encara elevat

Tal com ja va advertir el ministre d'Educació, Ladislau Baró, durant el curs 2024/2025 s’han concedit 4.115 beques d’estudi, un 9,3% menys que el curs anterior i un 17,4% menys que el 2020/2021. La reducció afecta tots els nivells educatius, amb especial incidència en els universitaris de segon cicle, que registren una davallada del 32,5%.

Tot i aquesta disminució en el nombre d’ajuts, l’import total destinat a beques ha estat de 2,35 milions d’euros, una xifra que, malgrat ser un 11,8% inferior a la del curs anterior, continua molt per sobre de la registrada fa quatre anys (+79,6%). Els universitaris de primer cicle concentren el volum més elevat de recursos, amb 875.489 euros, mentre que la formació professional no superior és el nivell amb menys dotació econòmica.

Augment sostingut de la despesa pública en educació

La despesa pública del Govern en educació ha assolit els 124,2 milions d’euros, amb un increment anual del 3,7% i un augment del 8,7% respecte al curs 2020/2021. La Primera ensenyança és el nivell que rep més recursos, amb 33,4 milions d’euros, seguida de la Segona ensenyança.

En canvi, la Formació professional és l’àmbit amb una menor dotació pressupostària, amb 5,6 milions d’euros, tot i que manté una evolució positiva a llarg termini. Aquestes dades confirmen l’esforç sostingut de l’Administració per garantir el funcionament del sistema educatiu malgrat el descens d’alumnes.

La població andorrana, cada cop més formada

Un dels indicadors més rellevants de l’informe és l’evolució del nivell educatiu de la població. L’any 2024, el 57,3% dels residents a Andorra ha superat els estudis de secundària, i un 33,5% disposa d’un títol d’ensenyament superior, una xifra que ha augmentat 3 punts percentuals respecte al 2023.

Paral·lelament, es redueix la proporció de població sense estudis o amb estudis bàsics, una tendència que reflecteix un progrés clar en la qualificació formativa del país. Un altre indicador destacat és que el 59,0% de la població d’entre 30 i 34 anys té estudis superiors finalitzats, una dada que situa Andorra en nivells elevats en comparació internacional.

La formació professional ha registrat 526 alumnes, un augment del 2,1%, amb una clara predominança del sistema andorrà. Les especialitats amb més estudiants són Activitats esportives i Informàtica, tot i que aquesta última ha patit una caiguda notable respecte al curs anterior.

En l’ensenyament superior, el camp amb més alumnes és Administració d’Empreses i Dret, amb 797 estudiants, mentre que tecnologies de la informació i la comunicació destaca com l’àmbit amb més creixement anual (+24,6%). En canvi, disciplines com Ciències Naturals o Salut i benestar han experimentat descensos molt pronunciats.