134 cabines, intocables de moment

Potser poden semblar uns aparells superflus, però ara per ara les 134 cabines telefòniques que resten al país són intocables. I això no només passa aquí, sinó a d’altres països que ja fa anys van decidir que les retirarien dels seus carrers i places. Però entre sentències i nostàlgies, potser, encara continuen fent part del seu paisatge. És el cas d’Espanya, sense anar més lluny, que ja des del 2016 va anunciar el desmantellament d’un instrument que molts consideren del passat, quasi prehistòric i deficitari, molt deficitari, segons diuen les xifres d’aquell país, però que una sentència recent de l’any passat va  obligar a Telefónica a mantenir de moment les 15.000 que hi ha, de manera que han tornat a posposar l’extinció total de les mateixes fins a l’any vinent. Ja veurem llavors què passa.

També al Principat, el 2015, Andorra Telecom es va plantejar la sostenibilitat d’aquest “servei públic” i la seva continuïtat, llavors n’hi havia 220, mirant de reüll les intencions dels països veïns. Tot i que als països veïns, com s’ha dit, certament les van retirant progressivament però les que no funcionen, les que sí ho fan resisteixen encara. Sense anar més lluny ara fa un mes es va anunciar que desmuntaven i s’emportaven una desena de la Rambla de Barcelona per aquest motiu, però les que encara van, una dotzena, ara per ara es queden.  

Una decisió, aquesta, que ja va prendre Andorra Telecom el 2017 quan finalment va apostar no només per mantenir les que hi havia, sinó per renovar una seixantena de les 140 que encara restaven dempeus aquell any, adduint quasi amb les mateixes paraules el mateix missatge que en l’actualitat: “no es preveu cap canvi de model més enllà de mantenir el servei universal per al client nacional i el visitant”. Per això mateix la política de manteniment d’Andorra Telecom vetlla regularment pel seu correcte funcionament i reparació. I així els tenim ara, més o menys renovats aquests 134 exemplars, ubicats, segons informen, a totes les parròquies, poblacions i quarts, amb l’atractiu o no (en aquests temps de pandèmia en què les targetes han triomfat més que mai) que les cabines “van exclusivament amb monedes”, informen des de la parapública.

Fa uns anys, el major nombre de trucades des de les cabines es feien  al gener, febrer, març, agost i desembre; és a dir, els mesos turístics per excel·lència. Ara cada mes és més o menys igual, amb tot des de la companyia diuen que amb el creixement de la telefonia mòbil està clar que cada vegada se’n fa menys ús. 

I ara, amb la pandèmia, què ha passat? Doncs també s’ha vist afectat el servei pel que fa a la recaptació, de manera que ha davallat un 60%, informen, tot i que no sabem el 60% de quina quantitat. El cas és que el 2020 es van fer 91.599 trucades des de 128 cabines i al primer trimestre  d’aquest 2021 es van generar 23.171 trucades des de 127 cabines. Els usuaris més freqüents de les cabines són treballadors temporers i turistes. Tradicionalment, expliquen, ha estat així.

Les cabines han estat protagonistes de la història del país. Potser ho recordaran. I és que rebuscant a l’hemeroteca més recent fa dos anys van ser objecte de reivindicació al centre penitenciari, ja que els interns van demanar gaudir de més minuts per poder-se comunicar amb els seus familiars, cosa que algun va demanar amb una vaga de fam i tot. I per citar un altre episodi de fa 12 anys, també Andorra va tenir la seva banda de delinqüents que es va dedicar a robar les recaptacions d’una quinzena de cabines de diverses parròquies emportant-se un botí d’uns 5.600 euros.