Diari digital d'Andorra Bondia
Enterrament a l’antic cementiri de l’arxiprestal de Sant Esteve, a la capital, rere l’actual Comú.
Enterrament a l’antic cementiri de l’arxiprestal de Sant Esteve, a la capital, rere l’actual Comú.
Taula de les defuncions registrades entre el 1915 i el 1920 a les sis parròquies que hi havia a l'època.
Taula de les defuncions registrades entre el 1915 i el 1920 a les sis parròquies que hi havia a l'època.

1918: la grip que no va poder amb nosaltres


Escrit per: 
A. L. / Foto: Fons Julià Reig Roqueta / Arxiu Nacional

La grip espanyola va infectar entre 160 i 200 persones, el 5% de la població de l’època, i en va matar una cinquantena.

Dies enrere parlàvem aquí mateix de les pestes del 1652 i del 1720, que van comportar mesures que avui ens sonen extraordinàriament familiars, des de quarantenes i confinaments d’obligat compliment fins al tancament de la frontera amb França. L’anomenada Junta del Morbo fins i tot va ordenar que se sacrifiquessin els gossos dels contagiats. Es tractava d’evitar que el brot de pesta que s’havia declarat a Marsella s’acabés colant per aquí baix.

Però no cal anar tan enrere. Fa tot just un segle de l’anomenada grip espanyola, probablement la pandèmia que tingui més punts en comú amb la del coronavirus. Per dir-ho d’una vegada: es considera que va infectar 500 milions de persones a tot el món –per a una població total de prop de 1.800 milions–, i que en van morir prop de 20. També es va deixar sentir entre nosaltres, i tenim la gran fortuna que l’historiador Daniel Montañà Buchaca hi va dedicar un suculent article al volum 30 de la Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut (1998). No els farem esperar més: calcula Montañà que entre 160 i 200 dels nostres rebesavis –cap al 5% de la població total– van patir la grip, i que entre 40 i 50 –l’1%– hi van deixar la pell. Pensin que a l'època a població total oscil·lava entre els 4.500 i els 5.000 habitants.

Són càlculs aproximats, és clar, que Montañà infereix a partir de les dades exhumades als llibres d’òbits de les parròquies. Amb dubtes raonables perquè, adverteix, al registre de defuncions no hi consta la causa del traspàs i ell opera per comparació amb els registres dels anys anteriors i posteriors. 

Pandèmia sexista
Però tot i així n’extreu conclusions interessantíssimes. D’entrada, que els brots de grip van ser entre nosaltres dos i que van arribar per aquí dalt amb un cert retard: el primer, la tardor i l’hivern del 1918; el segon, l’hivern de l’any següent. Només per comparar, cal tenir en compte que la primera gran onada epidèmica s’havia registrat a principis del 1918 als campaments de l’exèrcit dels EUA a Kansas, que al febrer ja havia arribat a França, i al març se’n té notícia a Madrid. L’agost del 1918 ja s’acarnissa sobre Barcelona, i els primers casos es registren a Andorra –diu Montañà– entre setembre i octubre. Constata l’historiador que la pandèmia va ser especialment virulenta a les parròquies baixes, primer a Sant Julià i després a la capital –inclosa Escaldes– i també a la Massana, mentre que Ordino, Encamp i Canillo en van sortir relativament ben parades. En la seva opinió, la grip va entrar des de l’Alt Urgell i es va estenent “pel rosari de pobles del Principat”, i per això va arribar més atenuada a les altes. La mortalitat, en fi, es va concentrar els últims mesos del 1918 i els primers del 1920, i a diferència dels patrons que va manifestar la pandèmia a tot el món, proporcionalment va afectar més els menors de 20 anys i els majors de 40, quan un dels trets més sorprenents de la grip espanyola és que, a escala global, la població d’adults joves, entre els 20 i els 40 anys, va ser on es van registrar les taxes de mortalitat més elevades.

Un altre tret diferencial de la nostra grip va ser el seu caràcter sexista: el 60% de les víctimes mortals van ser dones, per motius probablement similars als que expliquen que en l’actual pandèmia de Covid-19 sigui el col·lectiu de sanitaris el que aporta el contingent més elevat de positius: fa un segle només hi havia un metge, un, a tot el país –el doctor Esteve Nequi– i l’atenció als malalts requeia sobretot en elles, amb el consegüent risc de contagi.

Pel que fa a la distribució de les víctimes per parròquies, a Andorra la Vella es van registrar  els mesos d’octubre i novembre del 1918 una desena de traspassos. Potser no semblen gaires, però és que l’any anterior se n’havien registrat tan sols tres, xifra que es va repetir el 1919. I Montañà adjudica a la pandèmia de grip aquest sobtat increment de la mortalitat. L’hivern del 2020 es reprodueix el fenomen: al febrer i al març van traspassar nou veïns de la capital. L’any anterior no n’havia mort cap. I a Sant Julià la situació és calcada: l’octubre i el novembre del 1918 es registren onze defuncions, davant de les quatre de l’any anterior i les dues del 1919, i vuit més entre febrer i març del 1920: l’any anterior només se n’havien registrat dues. 

La Massana va ser la tercera parròquia més castigada, amb set difunts la tardor del 1918 –l’any anterior només havia traspassat un veí– i onze el febrer del 1920, davant de l’únic difunt del febrer anterior. La resta de parròquies sembla que se’n van sortir millor, però també van experimentar sensibles increments de la mortalitat: a Canillo van morir deu veïns entre setembre i novembre del 1918, nou més que el 1917; a Encamp, sis (4), i a Ordino, en canvi, no es va registrar cap difunt durant el pic de l’epidèmia.

 

 

 

Andorra
coronavirus
grip
Covid-19
Montañà
Comentaris: 1

Comentaris

Molt interessant

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic