2022 bat rècords de calor

L’any 2022 es va acomiadar deixant rere seu un rècord no gaire  positiu, el de ser el més càlid (una mitjana de 12,4 graus, més de 2,3 graus superior a la normal) des que hi ha registres a Andorra, és a dir, des de principis dels anys 30, quan es van instal·lar les primeres estacions de mesuratge a la central elèctrica de Fhasa. És el balanç fet públic pel Servei Metereològic, que empitjora en certa manera la dada exposada per Andorra Recerca+Innovació, que el situava com el més calent des del 1950. Dada preocupant i que ve acompanyada d’una altra que tampoc no convida a l’optimisme: el nivell de precipitació al llarg dels últims dotze mesos s’ha reduït en una quarta part respecte a un any “normal”, detalla el meteoròleg Guillem Martín. 
L’any que acabem de deixar enrere supera el rècord anterior, el del 2019 i 2020, que ja van acabar amb una temperatura mitjana d’11,6 graus. “És un augment molt notable de la temperatura”, insisteix Martín, “i fins i tot puja més del que són les tendències a l’alça” que ja s’anaven registrant. El 2022, així, suposa un pic dins d’aquesta línia ascendent. El 2021, per cert, no va registrar els mateixos rècords: l’increment de temperatura només va ser de 0,9 graus. 

Dit d’una altra manera: hem passat més calor que mai. Una afirmació que el meteoròleg corrobora amb dades: en el 2022 Andorra ha viscut 89 dies estiuencs, és a dir, jornades en què la temperatura ha superat els 25 graus. Molts més que el rècord anterior: el 1994 n’hi havia hagut 74. 

I poc alleujament de la situació per la precipitació, amb una quarta part menys de la que tocaria, climàticament parlant. L’inici d’aquest hivern ja ha registrat un dèficit important: a l’estació de referència, a Sorteny (2.290 metres d’alçada) a 31 de desembre només hi havia 42 centímetres de neu, quan el gruix esperable seria de 120. És un inici de temporada molt similar a la dels hiverns 2016-2017 i 2018-2019, detallen des de l’ARI. 

Com s’ha d’interpretar tot plegat? L’escalfament anunciat va més ràpid del previst? “Ja va quedar de manifest a l’última reunió de la COP 27 que les zones de muntanya del planeta, juntament amb les equatorials, són les que estan més exposades als efectes del canvi climàtic”, detalla Martín. I són importants perquè actuen com a reserves d’aigua dolça. Si hi ha menys neu acumulada, hi ha menys aigua disponible. Cosa que ja es va percebre l’estiu passat, recorda el meteoròleg. I el pitjor és que la tendència no reverteix. Tot i que tampoc es pot parlar encara d’acceleració, tranquil·litza Martín, “per a això necessitem uns quants anys, o dècades, marcats, i el que està passant estava en els escenaris previstos”. Cosa que, puntualitza, “no ha de deixar-nos de preocupar”. Les solucions els científics fa anys que les proclamen: limitar l’emissió de gasos que produeixen l’efecte hivernacle. 

Tornant a les dades, dibuixen el tòrrid estiu que vam patir: el 2022 deixa els quatre mesos més càlids també registrats, de maig a juliol (amb una glopada d’aire a l’agost i setembre) i octubre. Així, es considera que hi ha hagut una anomalia de 4,5 graus superiors a la temperatura normal ja al maig, similar a la dels dos mesos següents. Agost, tot i no haver estat tan asfixiant, també va ser més calorós del normal en 2,3 graus, com setembre. I per acabar la sèrie, l’octubre va ser novament 4,3 graus més calent que un inici de tardor meteorològica de manual. 

“Hi ha anys més o menys càlids, però quan tenim en compte que de quatre anys, tres ja ofereixen temperatures de rècord” ja dona per pensar, adverteix el meteoròleg. I així portem des del 2010, el primer en què es va arribar per primer cop als 11 graus de mitjana. 

El gener? La neu sembla preferir les cotes altes
Parlant amb un meteoròleg, difícil evitar la temptació de demanar-ne previsions. “Ja podem veure com van guanyant terreny les clarianes” a la inestabilitat de les últimes hores, deia al migdia d’ahir, i és el que s’albira que continuï fins després del dia de Reis. “Després potser passarà una cua de front que deixi més núvols i precipitacions i de cara a la setmana vinent, algunes precipitacions, però encara s’ha de veure a quina cota de neu arribarà la neu”, apunta Martín. En el que va d’hivern s’ha quedat en cotes altes, recorda el meteoròleg,  “i sembla que el mes de gener continuarà en aquesta tendència”. Si més no, durant aquesta primera quinzena.