Marsol preveu que la descongelació dels lloguers sigui “quirúrgica” i que afecti un 10% o 15% dels contractes.

El Govern ha revisat els seus càlculs i ara estima que al país hi ha aproximadament 3.000 pisos buits. El resultat s’ha obtingut a partir de les dades facilitades per FEDA, per les quals se sap que hi ha 1.720 habitatges que el darrer any no han tingut consum elèctric. A aquests cal sumar-hi els que es detectin a través de les mútues a la Vall del Nord i a Sant Julià de Lòria, segons ha apuntat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, avui en funcions de portaveu del Govern.

Es tracta d’una dada bastant més baixa que l’apuntada la darrera legislatura, quan s’estimava que al país hi havia al voltant de 6.000 pisos buits. Ara, amb aquestes dades a la mà, l’Executiu ja està treballant per trobar una “manera de motivar els propietaris”, ha dit Marsol, perquè posin els pisos al mercat de lloguer, coneixent la situació d’aquests immobles i perquè es troben desocupats.

El treball en relació amb els pisos buits és una de les “potes” en les quals se sustenten les polítiques que s’estan dissenyant en matèria d’habitatge. Una altra és la via fiscal, oferint avantatges o endurint els controls de l’impost sobre els pisos buits o altres incentius, entre d’altres mesures. 
 

Renovació quirúrgica
Una tercera “pota” de les polítiques d’habitatge és el treball amb els propietaris. En aquest sentit, la ministra responsable d’Habitatge ha explicat que s’han mantingut diverses reunions amb aquests per veure, d’una banda, com des de l’Administració es pot “ser més motivador” perquè els propietaris optin per posar preus de lloguer “assequibles”. En aquest sentit, Marsol ha recordat que enguany ja s’oferien avantatges fiscals a aquells que lloguessin els seus pisos a un preu de 8 euros el metre quadrat, i ha exposat que de cara a l’any vinent s’està estudiant com s’ha “d’acabar de determinar”.

La definició d’aquest preu assequible és un dels elements que quedarà recollit en una pròxima llei de mesures sobre habitatge, que ha de donar continuïtat a l’aprovada a finals de l’any passat per tal de forçar la pròrroga de determinats contractes de lloguer. Aquest nou text es preveu tenir-lo enllestit a mitjans de setembre, segons el calendari exposat per Marsol, que ha recordat que caldrà que s’aprovi pel Consell General abans de finals d’any, quan deixa de tenir vigència la pròrroga actual. 

Justament en relació amb la pròrroga o no dels contractes de lloguer que es troben sotmesos a  pròrrogues forçoses, la ministra ha refermat la voluntat del Govern que la intervenció sigui “quirúrgica i que no afecti gaire gent”. Així, si el cap de Govern, Xavier Espot, apuntava que afectaria “menys del 25%” dels contractes de lloguer, Marsol confia que l’aixecament de les mesures per a la renovació dels contractes sigui encara menor. “Estem buscant la fórmula perquè sigui el menys dolorós possible”, ha manifestat. Així, ella calcula que afecti entre un 10% i un 15% de contractes, i encara se’n faran menys de nous, ja que “molts propietaris prefereixen” tenir “llogaters coneguts”. D'aquesta manera, ha defensat que “no crec que ens hàgim de preocupar”, i ha afegit que el Govern té les eines per adoptar noves mesures si es veiés que la realitat anés en una direcció diferent a la de les previsions.

En aquest punt, la ministra encarregada d’Habitatge també ha comentat que malgrat que no s’ha determinat encara si els preus dels lloguers es podran veure incrementats segons l’IPC o segons algun altre índex, com s’ha fet aquest 2023, sí que considera que si l’IPC es manté al voltant del 4% “és molt probable” que es pugui traslladar als lloguers.

Sigui com sigui, pel que es vetllarà és perquè, encara que sigui amb els ajuts al lloguer i d’altres, hi hagi menys famílies que hagin de destinar més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge. Segons Marsol, amb les famílies d’una sola persona és on es tenen “més problemes”. En aquesta situació hi hauria al voltant d’un miler d’habitants, i segons la ministra s’hi inclouen moltes persones vídues i també famílies monoparentals.
 

Rehabilitació a l’octubre 
Una quarta branca de les polítiques d’habitatge és la relativa a la creació del parc públic del Govern, que inclou la compra i lloguer d’edificis que cal rehabilitar i posar al mercat a preu assequible. En relació amb aquesta, Marsol ha anunciat que ja s’han escripturat tres de les sis propietats que l’Executiu ha d’adquirir ara i que en un dels casos a l’octubre ja es disposarà del projecte de rehabilitació i es podran adjudicar els treballs pertinents. 
 

Millor poder adquisitiu
Marsol ha assegurat que estan “treballant amb intensitat” en les diferents polítiques d’habitatge, i s'ha mostrat optimista de poder alleugerir la problemàtica. Així, i encara que no sigui política d’habitatge clarament, la ministra ha apuntat que l’economia del país “funciona”, que els salaris mitjà i medià (el que té la majoria de la població) augmenten entre un 4% i un 6,3%, que la inflació també va a la baixa i que s’han adoptat mesures per millorar el poder adquisitiu de les famílies. Així que, “tot ajuda” a poder retornar a una normalitat.
 

Tres sol·licituds d’aval per un primer habitatge
El programa d’avals per la compra d’un primer habitatge del Govern només ha rebut tres sol·licituds, una de les quals està “en vies de concretar-se”, segons ha informat la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, que ha assegurat que el Govern continua creient en aquesta via, encara que caldrà buscar una nova “fórmula” que aporti “un millor resultat”. Segons Marsol, l’augment dels tipus d’interès i els preus “importants” dels immobles expliquen la falta d’interès del públic.