El Govern va adjudicar recentment la concessió per a la col·locació i gestió de 34 instal·lacions solars en diverses cobertes d'edificis públics del país. El privat farà una inversió de 4,4 milions d'euros per col·locar plaques fotovoltaiques i pagarà un cànon del 10% i del 15%, segons la instal·lació, de la producció total. Es calcula que aquestes 34 cobertes, que representen "el projecte més gran de fotovoltaic que s'ha fet fins ara", segons el secretari d'Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, sumaran un 4% de la producció energètica del país i cobriran un 1% del consum nacional, el que equival a 1.600 llars tipus. Tindran una potència de 5,5 MW. El segon parc quant a potència és el del Planell de la Tosa, amb una potència de 2 MW aproximadament.

Amb aquestes noves 34 instal·lacions, el país ja comptarà amb un total de 576 estacions productores d'energia, i s'arribarà una producció a nivell nacional equivalent a gairebé el 23% del consum, i quan es posi en marxa el parc eòlic del Pic del Maià ja s'arribarà a l'objectiu previst de cobrir un 30% de la demanda amb producció verda i nacional. En aquest punt, Forné destaca que abans d'aprovar la Llei d'impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) es comptava amb una cinquantena d'instal·lacions energètiques i amb el desplegament d'aquest text normatiu i les "facilitats" impulsades des del Govern, com per exemple a través del programa Renova, s'ha arribat a la xifra de 576 instal·lacions, a una producció nacional de gairebé el 24% i una potència instal·lada ja de 80 MW totals. Val a assenyalar que dins d'aquestes 576 instal·lacions es compten les 34 cobertes que aviat es col·locaran i entraran en funcionament, però també les cinc estacions hidroelèctriques del país, entre les quals destaca la central d'Engolasters, i el Centre de Tractament de Residus, que a part d'aprofitar l'energia tèrmica també produeix electricitat. 

Així doncs, si amb la Litecc es marcava un "punt d'inflexió" en el camí de la transició energètica i cap a la sobirania energètica, amb la instal·lació d'aquestes 34 cobertes "fem un salt qualitatiu més gran encara", defensa el secretari d'Estat.

Dèiem a l'inici que el concessionari farà una inversió d'uns 4,4 milions d'euros i que haurà de pagar al Govern un cànon del 12% de mitjana sobre la producció de les 34 instal·lacions solars, però el projecte "no és per guanyar diners" el Govern, sinó per aprofitar les cobertes, que no tenien altre ús que el propi de teulada, i treure'n un rendiment amb una producció energètica a nivell de país "bastant rellevant", l'equivalent al consum de 1.600 llars durant un any, "i a cost zero per a l'administració", destaca Forné, "I això és el més important de tot", sentencia. A més, al cap de 15 anys, el Govern recuperarà les instal·lacions i el 100% de l'energia que produeixin. En aquest punt, cal assenyalar que les plaques fotovoltaiques tenen una vida útil que es pot allargar fins als 30 anys, segons el secretari d'Estat.
Pren més rellevància una instal·lació com aquesta en el context actual, en què els conflictes bèl·lics mundials, que afecten les reserves i l'extracció de petroli, fan augurar un nou augment del preu de l'energia, ja que cal pensar que l'augment de la sobirania energètica que aporta facilitarà que els preus de l'electricitat es puguin mantenir relativament més baixos. 

Sense impacte visual
Un altre vessant que es vol potenciar des del Govern és que les instal·lacions no tinguin impacte sobre el territori. I precisament per això s'ha optat per desenvolupar el projecte a les cobertes d'edificis, on "no tenen gens d'impacte" i complir així amb el rol exemplar de l'Administració.