Pujant des de Sant Julià, en algun punt de l’avinguda Salou, hi ha un cartell que diu ben clar una cosa així com “5.000 places més endavant”. Qualsevol turista, en veure’l, deu pensar: “Caram, que bé! No hauré de patir per l’aparcament!”. Pobre infeliç. Resulta que per aquestes èpoques estivals, quan se suposa que acollim una quantitat de gent ingent, hi ha diversos esdeveniments que es produeixen al mateix temps. D’una banda tenim el Cirque du Soleil, que manté el pàrquing de Prada Casadet inhabilitat durant tot el juliol i part de l’agost; de l’altra, amb motiu de la festa major de la capital, la meitat de l’aparcament del Parc Central es troba ocupada per les firetes i atraccions. No és res de nou, això: passa cada any. Tot i així, el que tampoc és nou és l’enrenou que provoca aquesta situació, tant a la circulació com a la paciència dels conductors. O, com a mínim, a la de servidor.

Ens centrarem, especialment, en l’últim dels equipaments –el que es troba mig envaït pels Autos Locos Rocardín i la Xurrería Ana Mari, entre d’altres–. Resulta que la dràstica reducció de places fa que aconseguir un espai al “bàndol alliberat” sigui gairebé un privilegi. I és que és pràcticament impossible, a qualsevol hora del dia, trobar-te amb el lluminós de color verd i que hi figuri la paraula “Lliure”. Tot i així, molts som els que insistim a accedir a l’espai, ja sigui perquè és l’aparcament que queda més a la vora de la feina, el que es troba més a prop de l’hotel o, simplement, perquè tenim alguna mena de tara especial que fa que ens agradi fer cua. Ves a saber. Però bé, el cas és que és habitual veure diversos vehicles esperant per entrar i, tot i que de vegades deu minuts poden semblar una eternitat, és veritat que és un pàrquing amb força moviment, i periòdicament hi ha cotxes que van abandonant el seu terreny.

Deixant de banda les puntuals retencions que es formen –o que s’han format aquests dies– al carrer Pere d’Urg, les quals són originades pels sis o set cotxes que esperen el seu torn per entrar a l’arena, em centraré en la curiosa i, depèn de com, divertida situació o interacció que es produeix entre els ocupants dels dos vehicles que esperen a les dues entrades de l’aparcament. Com ja deuen saber, quan el semàfor està en vermell no funciona el parquímetre, és per això que cal esperar que es torni verd. Evident. Però aquí és on ve la gràcia. Si un dels dos és un turista, cap problema –en general tenen força problemes per prémer el botó que imprimeix el tiquet, ves a saber per què–. Ara bé, si els dos són natius i ja coneixen el terreny... De cop, l’entrada es converteix en una sortida de Fórmula 1, on no “surt” primer qui té millor joc d’embragament, sinó un canell més entrenat. 

Tot i així, he de confessar que no sé si es deu a una mena d’error informàtic o a què, però resulta que, en general, tot i la puntual rivalitat entre els dos contrincants, s’acaben aixecant totes dues barreres. En principi, si el semàfor es posa en verd és perquè n’ha sortit un de sol, així que, si n’entren dos... Exacte, solament hi ha, en teoria, un espai lliure. Per tant, aquí comença un altre joc. Tots dos comencen a buscar i rebuscar entre tots els racons del pàrquing per descobrir on carai està la plaça buida. En un moment, fins i tot, pot semblar que l’activitat dels cotxes de xoc Ricardín es traslladi a l’altra banda, però la sang, que servidor sàpiga, no ha arribat al riu ni a cap lloc. Repeteixo, que servidor sàpiga.

En fi. Res de nou en aquest país. Quan no són aparcaments ocupats són obres per aquí i per allà. Què hi farem. Des del Comú de la capital són conscients que l’ocupació total o parcial d’aquests espais pot comportar algun maldecap, però apel·len a la comprensió de la ciutadania, la qual "ja està acostumada a aquesta mena de situacions". A més, l’alternativa és no tenir atraccions o el circ o la fira o el que sigui, i per quatre dies que pugui durar cada episodi tampoc ens posarem tiquismiquis. Això és cosa meva, ja em coneixen, que soc un exagerat de mena. A més, si no passessin aquestes coses, què redimoni escriuria en aquestes pàgines? Així que, per favor, seguiu-me fent la guitza tant com pugueu, que, si no, em quedo sense feina. Au, bona festa!