Quinze mesos de presó, dels quals cinc de ferms i la resta condicional, i una multa de 300 euros pels delictes d’extorsió en grau de temptativa i consum continuat de marihuana.

 

Aquesta és la pena que el Tribunal de Corts ha imposat a un jove que es trobava al Centre Penitenciari acusat d’haver cedit marihuana a un menor d’edat i d’haver-lo extorsionat perquè li pagués 30 euros, segons el menor, una quantitat que es correspondria amb un deute d’una compra-venda de marihuana. Per això el ministeri fiscal volia una pena de cinc anys de presó, dels quals 30 mesos ferms.
El Tribunal de Corts ha dictat, a més a més, la posada immediata en llibertat de l’acusat. Durant la vista la defensa només va admetre, de la mateixa manera que ho va fer l’acusat, que va amenaçar el menor però negava la resta d’acusacions, especialment la d’haver cedit droga a menors d’edat.
Els fets que s’imputen a l’acusat van tenir lloc el mes de gener d’aquest any. L’inculpat i el menor es van trobar al carrer i va sorgir entre ells una discussió sobre uns diners que el menor devia a l’acusat. D’on provenia aquest deute va ser un dels motius principals de discussió durant la vista celebrada el passat mes de juny, ja que mentre que l’acusat exposava que eren del pagament d’unes classes, el menor manifestava que era de la venda de droga. Es dóna la circumstància que en un primer moment el menor va denunciar que l’agressió havia vingut per l’impagament d’aquestes classes, però vint dies després d’aquesta primera denúncia va posar en relleu que el deute era per la venda de marihuana que l’acusat li havia fet i que ell no havia pagat.
Precisament el canvi de declaració del menor i que no es trobés cap prova per demostrar que el seu client es dediqués a la venda d’estupefaents, van servir a l’advocat per demanar que no fos condemnat per cedir droga a menors.
Durant la vista van declarar com a testimonis molts joves, ja que l’acusat és professor d’arts marcials i fa classes a molts d’ells. Molts van negar que l’acusat es dediqués a cedir droga als menors i el van descriure com un referent que els incitava a tenir una vida sana i els ensenyava moltes coses “positives” sobre la vida. Així, van posar en dubte la veracitat de les declaracions del menor i també alguns testimonis van corroborar que el deute provenia de les classes que l’acusat havia ajudat a pagar al menor, ja que el pare d’aquest no volia que fes arts marcials i, per tant, no li volia donar els diners que costava un curs.