És un d’aquells conflictes que enfonsen les arrels en el passat, defensen els veïns de Berén, la petitíssima localitat de Valls d’Aguilar, que denuncien que la família de l’alcaldessa, Rosa Fàbrega, sempre els ha volgut “fora del poble” i que ara l’expropiació de l’aigua de rec és un nou episodi. I que l’Ajuntament que encapçala fes un comunicat acusant-los d’haver trencat les canonades –i ocasionat danys per 30.000 euros– és “desinformar”. Neguen que tal cosa hagi succeït i donen una altra versió sobre els desperfectes: segons ells, el consistori hauria fet passar la canalització per una finca privada sense permís (hi ha un camí apte per a tot terrenys, és cert, però és privat, només hi ha dret de pas). El propietari hauria requerit l’Ajuntament perquè retirés la instal·lació i deixés el terreny en l’estat original. També ho va denunciar als mossos d’esquadra posteriorment, amb data del 27 de juny, segons explica el comunicat dels veïns  i la Comunitat de regants de Berén.  Per tant, insisteixen, no hi va haver cap actuació Fuenteovejuna, com semblava apuntar el consistori. 

Tot i que la disputa per l’aigua els ha fet saltar “indignats”, expliquen al BonDia, en realitat es consideren agreujats per altres accions de l’alcaldessa. Com la falta de neteja del vial cap al seu poble, mentre que el tram que es dirigeix a Argestues, el lloc on Fàbrega té casa i negocis turístics, està “sempre ben arreglat”. Fins i tot, es queixen, quan ells mateixos van dedicar un parell de jornades a fer-hi la neteja de matolls els va enviar els mossos. “Aquesta és la realitat, que des dels vuitanta sempre han volgut fer-nos fora de Berén”. En realitat, es tracta d’un de tants pobles pirinencs on la majoria de les cases estan ja convertides en segones residències. I aquest, el del nombre d’empadronats, és un dels arguments que esgrimeix el consistori per voler portar bona part del cabal de l’aigua de rec cap a Argestues. “Però al poble hi ha gent que venim sovint, gent que fem llargues estades i tots tenim horts” i fins i tot una parella que s’hi acaba d’instal·lar. Si algú volgués ampliar conreus o posar en marxa una petita explotació o negoci, quedar-se sense l’aigua que consideren que necessiten “suposa limitar les possibilitats de creixement del poble”. Si el projecte de l’alcaldessa es du a terme, “ens quedaria només un raig d’aigua”. Tot i que confien que finalment les aigües tornaran a la llera i el contenciós administratiu que tenen presentat els donarà la raó. “Si hi ha justícia”. 

Per què n’estan tan convençuts? Perquè en els arguments del consistori per justificar-ne l’expropiació veuen una “manca de transparència”, una argúcia, que posarà la raó de la seva banda: els de Berén recorden que a Argestues hi ha aigua, “però no la declaren ni la canalitzen, i així és com si estiguessin a zero”. En tenen, d’aigua, “i la fan servir”, asseguren. “Així que en realitat, des de Berén necessitarien canalitzar en realitat un cinc o un deu per cent del que demanen” per estar servits. “I en estius de sequera, com pot ser aquest, no ens neguem mai a ajudar”. Ara, demanen, “el més normal és que arreglis primer la teva aigua i si te’n falta te la donem”, però no que “vulgui prendre la nostra per als seus negocis privats”. És més, argumenten, precisament el fet que Argestues disposi d’aigua “els ha permès rebre les corresponents autoritzacions  per construir un gran edifici i vàries cases rurals, que són propietat de l’alcaldessa”. 

D’altra banda, conclouen, “la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya ens ha donat la raó per silenci administratiu i no s’hauria d’haver licitat, ni executat aquesta obra.