L’edicte  per a una nova plaça de neuròleg al SAAS sortirà el proper mes de maig. Aquest serà el punt de partida per posar en marxa la unitat de la Memòria del SAAS, que ja ho té tot a punt, tant el protocol d’actuació com l’espai físic. Aquesta nova àrea, que s’ubicarà a la quarta planta de la Clínica Meritxell, tindrà uns 600 pacients estimats amb demència, segons assegura Eva Heras, metge en medicina interna i adjunta al director assistencial en l’àrea de Cronicitat i Sociosanitari. D’aquests, 600 potencials pacients, el 80%, pateixen Alzheimer. 
S’estima que, en la població major de 60 anys, entre un 5% i un 8% té demència. D’aquí, el càlcul que, si al Principat hi ha una població de 9.400 majors de 60 anys, unes 600 persones poden tenir-ne. 
La contractació del neuròleg,  però, no serà tan ràpida i fàcil, assegura Hera, perquè es tracta d’una especialitat demandada. Amb aquesta nova incorporació,  que suposarà la figura clau de la unitat, també es preveu que s’elimini aquesta llista d’espera   que, des del SAAS, es va reconèixer que hi ha en aquesta especialitat. “Els neuròlegs que tenim ara no poden assumir aquest rol perquè ja tenen una càrrega de feina molt gran”, va dir Heras. 
A més de la figura del nou neuròleg, també serà important la Història clínica compartida,  ja que Heras assegura que es preveu en els propers mesos tenir-la en marxa. Amb tot, s’espera que a finals d’any la unitat de la Memòria pugui començar a funcionar. 

Full de ruta
El full de ruta o protocol d’actuació que, des de la mateixa Associació Andorrana per la Malaltia de l’Alzheimer (AAMA) s’havia reclamat, ja està dissenyat. Segons Heras, que l’ha coordinat,  ha estat elaborat per un neuròleg, un metge de capçalera, una infermera de primària, un neuropsicòleg, un psicòleg clínic i una treballadora social. És a dir, tots els professionals que s’han de posar en contacte amb el pacient amb demència. “L’objectiu és adequar el millor nivell assistencial que necessita cada malalt, en cada moment  i amb la major evidència científica possible”, va comentar Heras.  Aquest protocol dissenya els circuits de derivació del pacient. “El metge de capçalera serà la porta d’entrada, és qui intervé també en la detecció, com l’infermera del centre de primària i, seguint el circuit i els resultats d’unes escales que hem definit prèviament, de l’analítica i, si fa falta o no, escàner, aquesta persona serà derivada al neuròleg”, diu Heras. Malgrat que això en termes generals ja s’estava fent, ara es professionalitza per minimitzar el temps d’espera a la consulta del neuròleg. La puntuació del cribratge que farà el metge de capçalera derivarà en la unitat de la Memòria, on hi haurà un grup de professionals (que ja hi són, treballant al SAAS) i allà se n’acabarà de fer una valoració concreta. 
La infermera gestora de casos serà també rellevant, segons Heras, en aquesta coordinació. Els familiars i pacients tindran contacte directe a través d’aquesta persona, que coordinarà els recursos i reconduirà els pacients complexos, i facilitarà també informació per a tots perquè tot sigui més àgil.
Ara, però, aquest protocol d’actuació s’ha de presentar a tota la comunitat mèdica perquè aquesta derivació, cribratge i proves d’escales dissenyades sigui aprovat. “Això és perquè tots podem seguir les mateixes regles del joc”, va comentar Heras. L’atenció integrada del pacient és una de les línies estratègiques del SAAS per seguir aquesta continuïtat. Aquest full de ruta n’és un exemple, diu Heras, però es posarà en pràctica quan tota la comunitat mèdica n’estigui informada i quan la unitat de Memòria estigui en marxa. 

Pla d'intervenció
En la unitat de la Memòria, el neuropsicòleg i el neuròleg faran tàndem perquè el mateix dia el pacient sigui visitat per tots dos i es posi en marxa el que serà el pla d’intervenció, que serà personalitzat per a cada pacient i que consistirà a establir quina és la medicació adequada, l’estimulació cognitiva o teràpia que s’hagi de fer.
El SAAS ja disposa d’un suport digital que, sota el nom de  Neuronup,  treballa per l’estimulació cognitiva del pacient, i que té l’avantatge que es podrà utilitzar des de casa.
La unitat de la Memòria preveu fer un registre de les demències “per veure on som, tant en els pacients que visitin la unitat com aquells que són a les residències”, va dir Heras. 
La unitat, a més, també disposarà de treballadora social, i d’assessorament jurídic per informar i donar suport psicològic i social als familiars, i també s’organitzaran activitats de formació i, fins i tot, de recerca, amb convenis amb altres unitats de memòria, com la de Girona,  que n’és pionera. Activitats que també es volen fer amb la col·laboració de AAMA.  Així, a més dels despatxos dels diferents professionals, la unitat compta amb un espai per realitzar diferents teràpies. 
Hera recorda que la demència és una síndrome de deteriorament de la funció cognitiva que va més enllà de l’envelliment. Afecta la capacitat de càlcul, d’aprenentatge i té una alteració del control emocional. 
Davant de la inexistència d’un tractament que curi o reverteixi la demència, calen recursos sanitaris per ajudar a alentir-ne els símptomes, “però també per donar suport i ajuda a la família i cuidadors, així com formar-los”, va dir Heras.