Des d’avui el país està pràcticament aturat. Però hi ha qui fa dies que ha de seguir al peu del canó. Els supermercats i botigues d’alimentació segueixen obertes i per tant, els seus treballadors viuen la crisi des de primera línia. Treballant i havent-se d’organitzar com poden a casa, especialment aquells que tenen fills. Uns treballadors, com dèiem, que viuen en un camp de batalla que no sempre és fàcil de gestionar. La situació ha començat a calmar-se, però el cap de setmana van viure quasi un infern. 

La Laura Giménez treballa a l’Andorra 2000, aquests dies utilitzen guants, algú va amb mascareta i tenen molt clar que cal respectar el metre de distància entre persones. Assegura que no té por del contagi, “m’ho prenc com una grip”, però això no treu que es prengui molt seriosament les normes que s’han fixat a l’establiment. “Sovint ens toca fer suport i explicar les coses als clients, hi ha qui no està informat, i així es queden més tranquils”, admet. Ara bé, són dies en què la feina no és fàcil. “Hem de tenir molta paciència”, remarca, perquè han estat unes jornades amb “la gent molt nerviosa i que comprava de manera compulsiva”.
Quan se li pregunta pel pitjor dia de la setmana ho té clar: “divendres”. La gent va sortir en massa a comprar. “No podíem ni treballar, t’atropellaven amb els carros i ens escridassaven perquè no teníem prou gènere. Va ser molt pitjor que un 24 de desembre”, recorda, assenyalant que “hi havia qui marxava amb dos i tres carros plens. Pensaven que es tancaria la frontera i que es quedaven sense menjar”.
El ritme ha començat a baixar, però tot i així treballen com mai. I la situació d’excepcionalitat també fa difícil la gestió de la llar. La Laura té una filla de 22 mesos. El seu home treballa des de casa, “però la nena no es pot quedar sola, necessita algú que li doni el menjar i que la faci jugar”. Per això han recorregut al sogre, que ha pujat al país uns dies per ajudar-los. “A la frontera el van parar, però en dir que passaria aquí dues setmanes per tenir cura de la neta el van deixar passar”. Des d’ahir confia tenir una mica més de temps. Els han reduït la jornada a 6 hores i treballen només de matí o de tarda. 
Pas de la Casa
Al Pas de la Casa, el personal dels supermercats que han tancat dediquen la jornada laboral a netejar i endreçar les mercaderies. Una dependenta que treballa en aquesta població explica que la majoria d’establiments van donar dilluns aquesta ordre als empleats. També el patró va preguntar a la plantilla si volia fer ara les vacances. La majoria, però, va rebutjar-ho, tenint en compte que amb el context sanitari que hi ha no podrien moure’s de casa i que bona part vol reservar-les per visitar la família, que viu fora d’Andorra. Aquesta treballadora afirma que per arribar a la feina ha de pujar amb autobús fins al Pas de la Casa. El viatge el suporta amb certa normalitat. Avui hi ha poca gent al vehicle, tenint en compte que les pistes ja han tancat i també ho han fet d’altres establiments que no són de primera necessitat, com ara les perfumeries. “Pugem unes deu persones”, exposa. “Els dos primers bancs els porten tancats perquè ningú s’hi assegui, i a més, els conductors compten les persones per no superar el límit que ha dictat el Govern”, destaca. Afegeix que els passatgers “evitem asseure’ns de costat, a excepció dels que són parella” i conclou que “deu persones en un bus de 75 no és res”.


“Por en passes, però és la nostra obligació”

El Joan, el Javier i l’Eduardo són tres conductors d’autobús que miren de fer la feina adaptant-se a les circumstàncies. “Por sempre en passes, perquè ningú no està lliure d’agafar-lo, però algú ha de fer aquesta feina, no és per gust, però és la nostra obligació”, afirmen. Confien que les mesures adoptades seran suficients, s’ha reforçat la neteja i disposen de desinfectant fins i tot per als passatgers. L’avantatge entre tot plegat? “Portem menys gent i a cada trajecte hi ha dos autobusos, per tant, és menys estressant”.