La nova silueta urbana és a prop del cel, amb vistes privilegiades per a butxaques adinerades. Però a mesura que es van construint torres es destrueixen zones verdes, aparcaments, parcs infantils mentre els ciutadans es queixen que cada cop hi ha menys llocs on toca el sol i que "les torres es mengen la muntanya", com va afirmar el 2022 la degana del col·legi d'arquitectes, Zaira Nadal, que també va alertar que els edificis "projecten unes ombres considerables".
Actualment hi ha quatre gratacels acabats, tres més en construcció sobre dues parcel·les situades entre els carrers Arnaldeta de Caboet, Nacions Unides, François Mitterrand i Consell de la Terra, i dos projectes entrats al Comú. Les noves obres amb el tancament de l’aparcament i el parc infantil de l’avinguda de les Nacions Unides van revifar la polèmica política i ciutadana. La primera va tenir com escenari la sessió de Comú del 4 de desembre.
Des de la minoria de Demòcrates es va criticar la majoria per no haver estat capaç d’evitar el projecte quan, al seu entendre, hi havia eines per forçar els propietaris a fer una configuració diferent, de no tanta alçada, encara que fos ocupant tota la parcel·la. L’afirmació va provocar indignació en els cònsols, Rosa Gili i Quim Dolsa, que van defensar la feina feta per minimitzar l’impacte d’unes construccions que, han insistit, són fruit del pla d’urbanisme aprovat per Trini Marín quan encapçalava la corporació. Tot això després de l'aparició d'una lona en una de les tanques que delimiten les obres d'una de les noves torres amb l'anunci: "treballem per minimitzar l'impacte dels projectes urbanístics heretats". Gili, que va arribar al Comú el desembre del 2019, reivindica la feina feta per mirar de pal·liar la capacitat constructiva que el pla d’urbanisme aprovat per l’equip que liderava el desaparegut Toni Martí i, després, que va encapçalar Trini Marín van arribar a fer possible.
Segons la cònsol "el Comú actual no ha pogut pas frenar les torres construïdes i les que encara queden per construir perquè s’hauria entrat en una colla de plets judicials que haurien comportat la condemna de la corporació i, molt possiblement, haver d’afrontar indemnitzacions multimilionàries". Les torres ocupen el Clot d'Emprivat, una zona de prats que es va convertir en zona urbanitzable el de 2005 amb l'aprovació del primer pla d'urbanisme de la parròquia. El 2006 va acabar la construcció dels vials i es va dotar la zona dels serveis bàsics. La primera sol·licitud per edificar una torre va arribar l'octubre del 2018, quan en aquell moment el pla d'urbanisme en la seva primera revisió només exigia als promotors de les torres el 15% d’espai lliure a peu de carrer. Una modificació efectuada l'any 2023 va augmentar el percentatge entre el 50 i el 64%, en funció de la tipologia dels edificis. Però ni els canvis, ni les explicacions d'uns i altres han evitat que el tema segueixi generant controvèrsia.
