“De cop, semblava la fi del món”, diu la Rocío en recordar la riuada de dissabte al Pas de la Casa. Ella treballa a l’Ski & Mountain Center, situat just a l’avinguda d’Encamp, escenari principal de l’aiguat, i tot i que quan va tenir lloc el desbordament no es trobava a la feina, sí que el va veure des de l’altra banda del carrer. Just venia d’un petit descans, i “com que havia de tornar a treballar, vaig haver de creuar”, explica. “No tenia alternativa”. Ho va fer amb tota la precaució possible, és clar, quan l’aigua baixava amb menys força, i quan el corrent ja havia deixat totes les taules, cadires, pedres i altres materials que el sobtat cabal anava arrossegant.

Tot el volum de sediments i altres objectes van anar a parar a la Farmàcia del Pas, que queda just al final de l’avinguda, i van seguir, després, carrer Major avall. Aquest és l’únic negoci del poble que ha experimentat danys materials reals, ja que els va entrar força aigua amb fang que va fer malbé tots els productes i medicaments que estaven exposats a la part baixa de les prestatgeries. El director de la farmàcia, Òscar Ramon, recorda que “va ser tot molt ràpid”, i tot i que van intentar protegir l’entrada amb una taula, “no ho vam poder evitar”. L’endemà, que va tornar a ploure però no amb tanta intensitat, van haver de tancar per acabar de netejar i, també, per evitar que entrés més aigua, la qual cosa van aconseguir gràcies a diversos sacs de sal que feien de barricada.

Tot això ho va presenciar Vanessa Aguirrezabal, que treballa a la botiga de cosmètics Mac i queda just al davant. Comenta que no és la primera vegada que baixa aigua per la carretera, pero sí la més forta. “Va començar tranquil·lament, vaig apartar la mirada i de cop ja estava tot inundat”, diu. Explica que aquests esdeveniments es produeixen cada cop que plou, però no des de sempre, sinó “des que van acabar una part de les obres d’embelliment de l’avinguda”, i està convençuda que “tornarà a passar”. Tot i així, el Comú d’Encamp ha reiterat que les obres no hi tenen res a veure, i apunta que la causa va ser l’acumulació de sediments a peu de pistes, la qual cosa va impedir un bon drenatge. Aguirrezabal, per cert, també va creuar la riuada per anar a treballar.

Una mica més avall, al carrer Major, hi ha el restaurant The Cork, al qual, tot i no haver patit danys materials considerables, sí que hi va entrar força aigua. Alberto Santos, que fa anys que treballa a l’establiment, diu que “és d’aquelles coses que veus per la tele i mai no penses que aquí puguin passar”, però a les parets de vidre que tanquen parcialment la terrassa encara s’hi veu la marca de fang d’uns dos pams d’altura. De fet, a fora també hi tenen dos grans barrils de vi que fan servir com a taules, i tots dos van marxar carrer avall. “Un d’ells va arribar gairebé fins a la frontera!”, diu Santos amb gràcia, però els han pogut recuperar tots dos. I el perquè de l’aiguat? Doncs “va ploure molt i de cop, és normal que s’acumulés a la muntanya”, explica, “però s’ha d’evitar que torni a passar”.

Els qui sí que van veure com de cop les muntanyes es convertien en una font d’aigua imparable van ser el Gil i la seva filla Mathilde, que regenten l’establiment La Camarguaise, just a peu de pistes. Ells es van salvar que els entrés aigua al local, però sí que algunes taules i cadires se les va endur l’aiguat. No obstant això, el seu problema ha estat i encara és un altre. Resulta que la tempesta va anar acompanyada de forts llamps i trons, i un d’aquests els va espatllar el diferencial general. De fet, el mateix esclafit “fins i tot va fer saltar l’alarma del cotxe del davant”, comenten, i van haver de tancar. Ells, així com la Farmàcia del Pas, estan pendents que els tècnics i perits pertinents avaluïn els danys per esbrinar si estan coberts per l’assegurança, i miren amb recel al cel esperant que no torni a fer-ne de les seves –i a les feines que el Comú o Saetde o qui sigui hagin de fer, és clar–.

Ahir, gran part de les restes de pedres i altres objectes que es van dipositar pels carrerons del Pas van ser retirades, però els sacs de sal de la farmàcia segur que encara s’hi estaran uns dies més. Per si de cas. I és que tot això ha arribat en un moment en què sembla que el poble està recuperant l’activitat habitual; ja queden lluny aquelles imatges que van buidar els carrers quan l’esllavissada de l’RN-20 o les protestes dels ramaders i agricultors francesos, i Aguirrezabal comenta que “més o menys estem salvant la temporada”, encara que hi segueixi havent “menys gent que altres anys”. El Pas de la Casa, de moment, ha estat un poble castigat per circumstàncies tant meteorològiques com humanes durant aquest 2026, i els comerciants només esperen que quan comenci la temporada d’hivern tot plegat estigui arreglat i preparat per acollir els milers de turistes que els visiten cada any. Veurem què els depara el futur als veïns del Pas de la Casa.