Tot i que es troba en un període d’anàlisi, la Coordinadora per un habitatge digne, que es vol constituir en associació, preveu crear una xarxa de solidaritat per ajudar les famílies amb més dificultats i emprendre iniciatives per evitar excessos

Després de tres mobilitzacions que han aplegat amb molt poc temps cada vegada més manifestants, la Coordinadora per un habitatge digne encara el nou any amb l’objectiu de diversificar les formes de protesta. Tot i que ara mateix es troben en un període d’anàlisi amb el propòsit de convertir-se en associació, volen crear una xarxa de solidaritat per ajudar les famílies amb més necessitats i emprendre accions per evitar els abusos. “El que ha de quedar clar és que el que no farem és aturar-nos, perquè el que volem és fer tot el necessari per defensar el dret a un habitatge digne, de manera que articularem les mesures de pressió col·lectives que siguin necessàries, i això pot ser manifestacions massives, com les que hem fet fins ara, o altres possibilitats que estem pensant”, va afirmar un dels portaveus, Joan Ramon Crespo. Així, va afegir, “no ens quedarem en la mobilització al carrer, sinó que també articularem accions per fer front als casos més concrets d’abusos que està patint gran part de la ciutadania i també crearem una xarxa de solidaritat que defensi les famílies que es trobin en situacions més desfavorides”.

Però segons Crespo, “tot ha de tenir el seu tempo”, ja que “nosaltres no fem una lluita llampec, li donarem la durada que necessiti”, va precisar. “Si la gent vol defensar els seus drets, la millor manera és aguantar”, perquè “mentre el ciutadà tingui una necessitat que no se li arregli, mantindrà la seva situació de pols amb l’Estat”, va pronosticar. Ara bé, “sabem que no serà una batalla fàcil i som conscients que necessitem ser moltes persones implicades, i que com més siguem, a més persones arribarem, i per això ara és el moment adequat de perdre la por i lluitar pel que la gent necessita i mereix”, va emfatitzar.

En la primera protesta, celebrada el 31 d’octubre, la concentració es va convertir en marxa improvisada, tot i que no estava ni prevista ni autoritzada, i s’hi van aplegar unes 1.500 persones. Després, uns cinc-cents manifestants van clamar per un habitatge digne davant del Consell General i, el 8 de desembre passat, unes 2.500 persones van concórrer en manifestació pel centre de la vall central. “Hi ha una inquietud enorme al país, s’hi ha anat sumant més gent i molts s’han mostrat solidaris amb el problema”, va valorar Crespo. Tot i això, “és insuficient el que s’ha aconseguit fins ara, perquè s’estan proposant coses a mitjà i llarg termini, així que estem esperant que es posin sobre la taula solucions a molt curt termini”, va demanar el portaveu de la Coordinadora, tot i que no va concretar quines mesures defensen, perquè encara no les han consensuat.

Així les coses, la Coordinadora per un habitatge digne es vol constituir com a associació per “donar més consistència a l’entitat i estar en una posició més legal”, va argumentar Crespo. El portaveu va aclarir que la Coordinadora i Denunciand “són dues coses totalment diferents, no tenim res a veure”. En el segon cas, es tracta d’un xat amb més d’un miler de persones on la gent intervé, dona el seu parer i proposa idees, mentre que el primer cas va néixer d’un grup de persones que es va començar a reunir per organitzar accions de protesta.

Sobre la seva posició de portaveu, Joan Ramon Crespo va explicar que “consensuem quins són els passos a fer i a mi em va tocar donar la cara per decisió de tots”. Pel que fa als anteriors portaveus que van decidir fer un pas al costat, “ho vam viure amb naturalitat”, ja que “tothom és lliure de prendre les decisions que vulgui, d’entrar o de sortir-ne, si així ho creu convenient, i en tot moment tenim la mà estesa perquè tornin o per poder fer alguna cosa conjuntament”, va assegurar. Quant a les crítiques de radicalització i politització, va afirmar que “no en tenim cap, això segur, ni en la forma de fer les coses ni en la d’emetre opinions ni en com valorem què fan els altres”.