Diari digital d'Andorra Bondia
Els joves i les famílies descriuen la situació d’“aclaparadora” i “molt preocupant”.
Els joves i les famílies descriuen la situació d’“aclaparadora” i “molt preocupant”.

Aclaparats i angoixats


Escrit per: 
M. P. A. / Foto: Facundo Santana

Han patit amb molta intensitat els efectes de la pandèmia, tot i que d’una manera més anònima. Ara que tothom parla de la necessitat de reforçar els serveis de Salut Mental, no només al Principat sinó arreu, i es comencen a descriure les seqüeles psicològiques que està deixant entre els professionals sanitaris, per exemple, els joves afectats per problemes de trastorns greus de conducta i addiccions i les seves famílies han viscut en carn pròpia les limitacions causades pel confinament, l’anul·lació de visites mèdiques i la separació geogràfica.

En aquest darrer cas es va trobar la Marina (nom ficitici), una noia de 17 anys ingressada en un centre a Espanya. L’esclat de la pandèmia li va agafar allà “de cop i volta”, comenta. En un tres i no res es van tallar les visites de la família i “les passejades”, un glop d’oxigen enmig del tractament. “Estava amb tres noies a l’habitació i durant un mes o així vam estar sense sortir-ne”, explica. I com ocupaven el temps? “Sempre estàvem mirant pel·lis i fèiem manualitats i polseres”, indica. Tot plegat, “una mica esgotador”. Una sensació que encara es va intensificar més en saber que la mare i la padrina s’havien contagiat de Covid. “I estant lluny, t’imagines el pitjor”, insisteix. Quan després d’uns dos mesos i mig va poder sortir i retrobar-se amb els seus va respirar “i molt bé”. Qualifica l’experiència de “dura” i inoblidable, “per explicar als nostres fills”.

L’Anna, mare d’una jove universitària amb problemes de salut mental, va veure com la pandèmia va truncar la bona evolució de la seva filla perquè el tractament “no va tenir continuïtat”, ja que van anul·lar les visites mèdiques i la medicació. “Hi ha hagut molts problemes per gestionar les visites a Salut Mental”, comparteix. En el seu cas van haver de començar “com de nou” i “tornar a patir” una vegada i una altra per les recaigudes i els diversos intents en poc temps de la seva filla “de fer-se mal”. Descriu la situació viscuda d’”angoixosa i molt preocupant”. Des de finals d’octubre fins a mitjans de gener, “un desgavell”.

Aquesta mare manifesta que “ha estat un any molt dur per tots”. I precisament com que hi ha hagut “una allau de pacients” tot s’ha complicat, no només per a ells, sinó també per a les seves famílies. És per això que denuncia que “no hi ha cap ajuda per l’entorn”. Això sí, reconeix que d’ençà que el doctor Escoter es va fer càrrec del servei es van reprendre les visites i la medicació. La situació ha millorat del tot, “no hi ha hagut més ni descontrol ni deficiències”. En el seu cas, el descobriment de l’hospital de dia i la seva tenacitat i insistència a tort i a dret perquè acceptessin la seva filla ha estat cabdal. Però manquen recursos materials i humans i cal estabilitat per evitar les recaigudes i no haver d’arribar a aquesta situació tan crítica, reivindica.

Aclaparats
angoixats
joves
pandèmia
recursos
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic