El Govern i el Comú d’Andorra la Vella van signar ahir l’acord pel qual la corporació cedeix de forma gratuïta una parcel·la d’uns 3.000 m2 que es destinarà a la construcció d’habitatge de lloguer a preu assequible. El terreny elegit és el que es troba a la zona de la Borda Nova, al carrer Terra Vella (just davant de Jovial), i en una primera fase s’aixecarà un bloc amb 44 habitatges, una zona d’aparcaments soterrada amb 500 places i una zona verda. Serà en aquest espai on, en una segona fase, es construiria un altre edifici amb 60 habitatges, fet que suposaria un total de 100 pisos. 

El cap de Govern, Xavier Espot, va explicar que en un període de tres mesos s’aprovarà la declaració d’interès nacional del projecte per tal d’accelerar la construcció de l’obra. El primer edifici es preveu que estigui enllestit a finals del 2022 o inicis del 2023. Espot va afegir que el pressupost del 2020 ja preveu una partida de 4,2 milions d’euros per a habitatge de lloguer social o a preu assequible i, per tant, els treballs podran començar (de fet es podria sufragar bona part de la primera fase) sense haver d’esperar la creació dels fons publicoprivat, encara que un cop estigui en marxa no es descarta que es financi a través d’aquest.
Espot va afirmar que amb aquests pisos es vol donar resposta a una doble necessitat, d’una banda oferir habitatge social a les persones que no tenen recursos econòmics i que ara s’acullen en espais que no són els més idonis, i de l’altra, garantir habitatge a preu assequible. Quant al preu d’aquests pisos, el cap de Govern va indicar que serà l’Institut Nacional d’Habitatge qui fixarà els índexs de referència, que serviran no tan sols per a aquesta promoció, sinó també per a les de caràcter privat. Així mateix, els requisits per obtenir un d’aquests pisos estan per establir. Espot va especificar que caldrà definir el percentatge de pisos que es destinen a habitatge social i els que es destinen a habitatge a preu assequible. Els primers estarien assumits pel Govern i per als segons es fixaria un preu públic. En tot cas, el cap de Govern va assenyalar que es decidirà “cas per cas” i es prioritzarà segons les necessitats de cadascú.     
Espot va destacar que l’acord ha estat possible gràcies a la bona predisposició i “generositat” del Comú d’Andorra la Vella, un fet que “demostra que la cònsol vetlla per l’interès de la parròquia i l’interès nacional i es posa al costat del Govern per resoldre un dels principals problemes”. La cònsol major, Conxita Marsol, va exposar que amb aquesta cessió de terreny es compleix una promesa electoral. Va indicar que la parcel·la es troba en una zona ben ubicada i que en breu viurà un creixement urbanístic. És per això que l’aparcament que es construirà al soterrani de l’edifici donarà servei no tan sols als llogaters, sinó també a un entorn mancat de places per estacionar. A més, als baixos del bloc, el Comú disposarà de locals per a fer-hi activitats.
En l’acte de signatura de l’acord, Espot va explicar que tot i que la intenció és impulsar iniciatives d’aquest tipus, en altres parròquies, per fer-ho es requereix bona predisposició de les dues parts. Així va destacar que el Comú d’Andorra la Vella ha estat “proactiu” i s’ha anticipat mentre que “d’altres parròquies que s’han omplert la boca amb el tema de l’habitatge encara estem esperant una resposta”, va dir referint-se al Comú d’Escaldes-Engordany.

 

Gili diu que el Govern va tard en el problema de l’habitatge


La llei de l’Institut Nacional de l’Habitatge “els crema als dits perquè saben que van tard i no han fet cap proposta immediata i efectiva per resoldre el greu problema de molts dels nostres ciutadans”, va reiterar ahir la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili. En la reunió de la Taula Nacional de l’Habitatge de la setmana passada, el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va declarar que no enviarien un esborrany de la llei als comuns abans d’entrar-la al Consell General. Per Gili, que va demanar en la reunió poder accedir a aquest text, les paraules de Filloy mostren “un desconeixement absolut del treball que es fa al Consell General”. La mandatària va remarcar que l’única cosa que demanaven era “poder estar assabentats d’un tema que ens concerneix”, ja que “els comuns tenim potestat legislativa i, a més, és un problema que ens afecta”. 
Gili considera molt greu que no es vulgui passar el text i es pretengui  defugir del debat i va subratllar que com a mínim un altre cònsol li dona la raó. “No he tingut temps de parlar amb els altres, però estic segura que alguns també ho comparteixen”, va manifestar la cònsol, que va reiterar que només demanaven poder tenir la informació abans que arribés al Consell General perquè aleshores ja canvia l’interlocutor. Ara per ara, l’interlocutor és el Govern, que és qui té les dades. A més, va voler deixar constància que no és una qüestió de retardar la llei. De fet, considera que ja va tard. En aquest sentit, Gili va declarar que “es retardi ara o al Consell General serà el mateix”. D’aquesta manera, va indicar que aquest fet evidencia “que estan nerviosos” i que van tard.