El 2023 serà un any important per a Sant Julià de Lòria. La parròquia celebrarà al llarg de l'any vinent tot un seguit d'activitats religioses, culturals, esportives, educatives i socials per commemorar els 800 anys de la trobada de la Mare de Déu de Canòlich. El comitè organitzador, impulsat per mossèn Pepe Chisvert, està treballant des de principis d'aquest 2022 en un programa que s'anirà presentant progressivament a través de les xarxes socials, i de les pàgines web del comú i de Càritas parroquial, i que s'encetarà amb una sèrie de conferències marianes, la primera de les quals tindrà lloc el proper diumenge, a partir de les 18 hores a l'església parroquial, sota el nom 'La Santa Família i el reflex de les seves virtuts'.

Chisvert ha posat en relleu que, el 2023, "el volem anomenar l'any Canòlich", ja que hi haurà nombroses accions que es desenvoluparan per commemorar aquesta fita. De fet, ha assegurat que els actes programats estan adreçats al conjunt de la ciutadania del país siguin creients o no. Malgrat que no s'han avançat massa detalls de quines iniciatives es promouran, el mossèn ha avançat que el pròxim mes de maig "el dedicarem a la Mare de Déu".

Precisament, ha explicat que s'està treballant en l'elaboració d'un vídeo on apareixeran testimonis que narraran "les seves experiències viscudes a Canòlich" en el marc de la celebració de la diada que té lloc tradicionalment el darrer dissabte de maig. Paral·lelament, també es treballa en la creació d'un llibre il·lustrat per Pilarin Bayés que té com a finalitat recollir totes les activitats que s'han dut a terme als aplecs de Canòlich de les darreres dècades.

A més a més, Chisvert ha apuntat que la dimensió educativa també és un fet molt important per a la comissió organitzadora. És per això que s'està elaborant material didàctic sobre la Mare de Déu de Canòlich per tal que es pugui treballar no només a les escoles de la parròquia laurediana, sinó a les de tot el Principat. En aquesta línia, també es preveu l'organització d'un concurs de dibuix i un altre de redacció. Pel que fa al vessant social, s'està acabant de muntar un pelegrinatge a Canòlich amb la gent gran i un posterior dinar de germanor.

Amb motiu dels 800 anys de la descoberta, des de l'organització s'ha dissenyat un logotip on apareix la Mare de Déu mitjançant la imatge dibuixada a la talla romànica i que s'acompanya del període de celebració i del lema 'Agermanant'. Amb tot, l'objectiu de la celebració al llarg del 2023 és "reviure l'experiència viscuda fa 800 anys".

Com és evident, un dels punts forts de l'any vinent serà la celebració de l'aplec de Canòlich, un esdeveniment que serà "una gran festa", però sense malbaratar recursos. En aquest sentit, Chisvert ha indicat que un dels elements que farà més acte de presència durant la jornada serà la música. "Volem donar protagonisme a la música de Laurèdia i a les corals", ha afegit. Així mateix, ha anunciat que s'ha fet una petició al Vaticà, via Bisbat d'Urgell, perquè la setmana prèvia a la diada sigui jubilar. A hores d'ara, però, encara s'espera una resposta que es creu que serà positiva.

Per la seva banda, la cònsol menor laurediana, Mireia Codina, ha dit que la commemoració dels 800 anys també té la voluntat d'homenatjar a totes les persones que han fet possible la diada de Canòlich al llarg dels temps. "Crec que durant l'últim dissabte de maig del 2023 tothom viurà aquest merescut homenatge per mantenir viva aquesta tradició tan arrelada, i això és el que també vol recollir el llibre a través dels testimonis d'aquests darrers anys", ha manifestat. Així mateix, ha afegit que durant la diada "farem coses que siguin especials, però no es tracta d'aglutinar-ho tot en un dia, ja que valorem més que vagin passant coses al llarg de l'any".

L'arxiprestat de les Valls d'Andorra també és un altre dels col·laboradors dels actes de celebració. De fet, mossèn Ramon Sàrries ha afirmat que "des de l'arxiprestat ens sentim joiosos de poder celebrar aquests 800 anys de la descoberta" i, per tant, des de "l'Església volem estar al costat de tots els actes que es faran des del comú empesos per mossèn Pepe Chisvert".