Versions contraposades en el cas d’un home que està acusat d’estafa, usurpació d’identitat i creació de document.
Així, l’acusat posa en relleu que tenia l’autorització d’un amic seu per donar el codi de la família en diferents benzineres perquè les compres fossin carregades a nom del pare de l’amic, i en canvi aquest va manifestar ahir que feia anys que no es veien i que en cap cas li va donar l’autorització perquè procedís d’aquesta manera.
El ministeri fiscal demana tres anys de presó, part condicional qualificada a abonar els 48.000 euros de responsabilitat civil que se li reclamen, i a més afegeix que se li imposi una multa de 30.000 euros. En canvi, la defensa insisteix que el seu client tenia l’autorització de l’altre per fer aquests càrrecs i nega que creés cap document, ja que únicament facilitava el codi, sense mostrar cap targeta. Pel que fa a la usurpació d’identitat, també la nega ja que posa en relleu que molts dels testimonis han declarat que l’home no s’identificava.
La defensa també insisteix que si es tenen en compte les factures en què consta la matrícula dels vehicles amb què viatjava l’acusat l’import és molt inferior als 48.000 que se li reclamen. En aquest sentit, va insistir que tots els membres de la família perjudicada per aquest afer feien servir aquest codi i, per tant, pot haver-hi despeses que no corresponguin al seu defensat. De fet, considera que el perjudici se situa en 1.500 euros.
L’acusat va indicar que el seu amic vivia a la Seu d’Urgell i com que no podia venir a Andorra li encarregava que li baixés tabac o altres productes. A canvi, i com que l’amic li devia diners, l’inculpat omplia el dipòsit dels vehicles amb què viatjava.
L’amic, però, va negar que autoritzés aquestes operacions i va posar en relleu que feia anys que no es veien. Va destacar que segurament l’acusat recordava el codi de feia anys.
Els empleats de les benzineres on parava l’acusat creien que era el titular del codi i van assenyalar que normalment omplia el dipòsit i comprava, sobretot, tabac i xampany.
El ministeri fiscal demana una pena de 18 mesos de presó condicional per a un home que està acusat d’haver aprofitat que treballava com a empleat de seguretat en una cadena de botigues de roba per sostreure diversa mercaderia.
La propietat li reclama més de 2.400 euros en concepte de la mercaderia furtada, que xifra en unes 70 peces. En canvi, l’home admet que només es va endur sis jaquetes i la seva defensa creu que el seu client haurà de pagar per altres furts que sembla que hi va haver en l’empresa per a la qual treballava, i per tant nega que hagués arribat a sostreure la quantitat de la qual se l’acusa. Per això, demana que la pena no sigui superior a sis mesos de presó condicional i va recordar que l’home ja ha passat 45 dies a
la presó.
D’aquesta manera, des de l’empresa es va poder comprovar que l’home tenia a casa seva 70 peces que, un cop es van fer les comprovacions escaients, els constaven com a perdudes, per la qual cosa van destacar que l’home hauria aprofitat la seva condició d’empleat de seguretat per furtar aquesta roba. Així, la fiscalia insisteix en el fet que va aprofitar aquesta condició i la confiança que li tenien dipositada per cometre les sostraccions. De fet, va posar en relleu que sovint podia estar una estona sol a les botigues, segons ell mateix va reconèixer. La defensa nega, però, que hi hagués abús de confiança en els furts que va cometre.
