La Batllia ha admès a tràmit l’ampliació de la querella per extorsió a BPA contra Mariano Rajoy i els exministres espanyols Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, a més d’altres antics alts càrrecs del ministeri d’Interior com l’exsecretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez Vazuez i l’ex-director general de la policia espanyola,
Ignacio Cosidó Gutiérrez, que van presentar el juliol del 2019 l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu de juristes catalans Drets. D’aquesta manera la justícia andorrana investigarà si es dona algun dels delictes de què els acusen. L’ampliació de la querella a l’ex-cúpula espanyola d’Interior es va produir per haver ordenat a la policia patriòtica que coaccionés i extorsionés els responsables de BPA per aconseguir els comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, amb l’amenaça del tancament del banc. Segons els querellants, Rajoy, Montoro i Fernández Díaz haurien comès, presumptament, un delicte de falsedat de documents per enviar informació falsa a la FinCEN perquè emetés la notice en contra de BPA que va precipitar la seva intervenció i liquidació; a Rajoy i Montoro també se’ls atribueix un delicte contra els òrgans constitucionals per haver intimidat Toni Martí i els ministres amb qui es van reunir el gener del 2015; en el cas de Fernández Díaz, Francisco Martínez i Ignacio Cosidó es considera que haurien comès delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge. De fet, Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra sempre han defensat que l’actuació del govern espanyol per mirar d’aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans, va ser “un atac en tota regla a la sobirania andorrana”.
Segons els autes a què ha tingut accés el BonDia, el batlle que ha admès la querella, Manuel Santolària, també ha decidit inhibir-se per tal que qui es faci càrrec de la investigació sigui una de les seccions d’instrucció especialitzada, ja que considera que és a qui correspon.
Segons el col·lectiu Drets, en cas que els querellats siguin condemnats, l’Estat espanyol, de manera subsidiària, s’hauria de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals causats a les víctimes. És a dir, als germans Cierco, Joan Pau Miquel, al Govern d’Andorra i als polítics independentistes.
Des de Drets es va celebrar que fiinalment el batlle hagi decidit admetre la querella, fet que vinculen al fet que a Espanya la justícia també hagi encausat alguns dels querellats, i es van mostrar “esperançats”. Amb tot, són conscients que es tracta de processos “lents” i que es poden allargar molt, tenint present també, el col·lapse judicial del país.
