La querella presentada pels veïns de Berén contra Rosa Fàbrega, alcaldessa, i Antonio Marzo, secretari, en qualitat d'investigats ha estat admesa a tràmit pel jutjat de la Seu d'Urgell perquè hi veu indicis de criminalitat amb relació als delictes de prevaricació i de falsedat documental, segons una nota de premsa feta pública per l'associació de veïns.
La querella contra l'alcaldessa de Les Valls d'Aguilar, Rosa Fàbrega, presentada pels veïns i la Comunitat de Regants de Berén ha estat admesa pel Jutjat de la Seu d'Urgell en veure indicis de què Rosa Fàbrega, en la seva condició d'alcaldessa, "hauria realitzat actuacions en seu de la tramitació municipal de determinats expedients, i hauria promogut acords presumptes il·lícits amb l'únic objectiu i finalitat d'afavorir els seus interessos personals i particulars", segons recull l'esmentat comunicat.
Concretament, els indicis d'irregularitats es referirien en el projecte impulsat per part de l'Ajuntament per expropiar i canalitzar determinats cabals d'aigua del nucli de Berén fins a la població d'Argestues, "nucli on justament la querellada Rosa Fàbrega, explota un conjunt de cases rurals mitjançant una societat juntament amb la seva família". Amb l'afegit, prossegueix la nota, "que han volgut ampliar l'explotació econòmica projectant, per exemple, un llac natural annex al jardí d'aquests allotjaments rurals per tal de proveir als seus clients de majors serveis i generar majors beneficis".
Unes actuacions que assenyalen que tingui un interès particular i econòmic en dotar a aquest nucli d'un major cabal d'aigua (en detriment del cabal de Berén) en la mesura en què seria necessari per a l'explotació d'aquell negoci i per a futurs interessos vinculats al mateix, constituint així un evident conflicte d'interessos entre els particulars i els municipals. Per a fer-ho possible, en la querella s'ha posat de manifest determinades actuacions per part de l'Ajuntament, i en especial per part de l'alcaldessa i el secretari de la corporació, Antonio Marzo, que es configuren indiciàriament com a actuacions penalment il·lícites.
Passar una casa d'Argestues de bé comunal a patrimonial
"L'explotació d'un habitatge d'Argestues ha resultat històricament polèmic en la població perquè es tenia la certesa que en el seu dia tant l'habitatge originari com la finca en la qual està ubicat eren béns comunals, és a dir, béns de titularitat pública del municipi i que, a diferència dels béns patrimonials, esdevenen per llei inalienables, inembargables i imprescriptibles", afirma la comunitat de regants. Ho confirmaven, recorden, les sentències de Primera Instància i de Segona Instància, en les que totes dues declaraven l'habitatge com a bé comunal que havia de ser retornat a l'Ajuntament (governat ja en aquell moment per Fàbrega com a alcaldessa) i alhora condemnava al mateix Ajuntament a pagar una indemnització a Argestues, S.L. (societat de la mateixa alcaldessa).
Posteriorment, "l'alcaldessa va adoptar diferents decisions que avantposaven el benefici particular als interessos municipals, impulsant un conjunt de procediments administratius i judicials per tal de passar la finca i l'edificació de bé comunal que havia declarat la sentència a bé patrimonial", relaten els denunciants, "per tal de procedir posteriorment a la venda d'aquest bé amb la finalitat d'abonar la indemnització a Argestues, S.L., societat de l'alcaldessa".
