Les societats avancen i de la mateixa manera ho fan les mentalitats de les persones. Però moltes realitats que amb el pas del temps es creia que es veurien superades no han canviat, o bé ho han fet poc. Ens expliquen les expertes d’Igualtat que entre els adolescents encara perviu el mite de la mitja taronja, una falca de la violència masclista. Ho van poder constatar en els tallers amb els alumnes de quart de segona ensenyança sobre desigualtat de gènere i violència de gènere. Afirma la cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, que a aquesta edat ja es troben amb joves que viuen relacions tòxiques, de violència, però que les tenen normalitzades, un fet que també es dona des de segon de segona ensenyança però amb menys freqüència.

Però, quines situacions de violència masclista es produeixen entre els adolescents? Les principals són la gelosia i el control. Porras indica que hi ha noies que veuen normal que el xicot li miri el mòbil o disposi de les contrasenyes de les seves xarxes socials o del correu. Consideren que no fer-ho és un indicador que alguna cosa estan fent malament o que no estan sent transparents amb la parella. Tenen assumit que “s’ha de fer tot junts i que són un”, diu la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat. Encara hi ha noies (no totes, això sí) que diuen viure la gelosia del xicot per com es vesteixen o perquè parlen amb alguna altra persona com una cosa positiva, com un fet que demostra que les estima, quan és tot al contrari, alerta Porras. “La gelosia és un indicador clar de violència o que s’està vivint en una relació que no és sana”, afegeix. El mateix patró es dona en els nois, però a l’inrevés. Ells no veuen malament demanar a la parella les contrasenyes de les xarxes socials. Com tampoc veuen negatiu preguntar en tot moment a la xicota on es troba quan no està amb ell. 

Aquest és un exemple de control sobre les noies exercit pels seus companys. Que la parella et truqui tot el dia, t’enviï missatges en tot moment o que vulgui saber on et trobes a totes hores són situacions de violència masclista que es donen entre els més joves. “Ho veuen com interès de l’altre i com amor”, assenyala Porras, que afegeix que en resum tot té a veure amb l’amor romàntic que se’ns ha transmès de generació en generació. 

La música i les sèries
Malgrat que s’ha avançat en la igualtat entre homes i dones i en l’eliminació de les violències vers aquestes darreres pel fet de ser dones, Porras observa que, per altra banda, en matèria de producció musical i cinematogràfica encara “falta molt per canviar”. Remarca que la gent jove és una gran aficionada a la música i les sèries, dos agents socialitzadors. En molts d’aquests continguts l’amor romàntic encara té un pes fonamental i “moltes coses que són violència no són venudes com a tal i, per tant, s’acaben interioritzant com quelcom que està bé”, relata. Un exemple és Crepúsculo, una sèrie a la qual estaven enganxats els adolescents fa pocs anys. Recorda que allò és una exposició “d’amor romàntic pur i dur” amb tots els seus mites: tu i jo som un, aguantar-ho tot per amor o la mitja taronja. 

Davant d’això ens podem preguntar si la violència masclista ha crescut entre els joves. Porras diu que no. Des de fa quatre o cinc anys les dones d’entre 18 i 27 anys que acudeixen al servei d’Atenció a les víctimes de violència de gènere són el tercer grup d’edat més atès. Podríem dir que la situació ni millora ni pitjora en aquest sentit.

Un fet que sí que es constata cada cop més, tant entre els més joves com entre adults, són els casos de ciberas-setjament. Normalment són homes que després d’acabar una relació amb la parella l’extorsiona amb fotos o vídeos que guarda de l’època en què estaven junts. Porras remarca que les noves tecnologies han avançat molt de pressa i que ni els joves ni els adults s’hi han acabat d’adaptar bé. És per això que en els tallers que des de l’àrea s’imparteixen a les escoles adverteixen els alumnes de les violències que les dones poden patir per un mal ús de les plataformes. En aquest sentit alerten del risc de penjar segons quines fotos a les xarxes socials i que un mal ús d’aquestes imatges per part d’un tercer és un delicte. “Qui té la culpa [d’utilitzar malintencionadament aquests continguts] és l’agressor”, conclou la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat.