Afers Socials atén més usuaris i destina més recursos a ajudar-los. Així queda reflectit en les dades presentades avui per la ministra del ram, Trini Marín, la secretària d'Estat, Ester Cervós, i el director del departament, Joan Carles Villaverde.

En relació amb els usuaris, Villaverde va explicar que s'ha trencat la tendència a la baixa dels darrers anys i l'exercici s'ha tancat amb un increment del 3%. La mitjana de casos gestionats de forma global va pujar un 5,1% respecte a l'any anterior. Per fer front a aquest volum, el departament va augmentar la seva plantilla un 28%, passant de 14 a 18 professionals mitjançant la incorporació de dos treballadors socials i dos educadors socials.

Les problemàtiques detectades en els expedients són cada vegada més complexes i acumulen una mitjana de 2,79 situacions crítiques simultànies per cas. Els motius principals que generen la intervenció social continuen sent la falta de recursos econòmics, els conflictes familiars i les baixes laborals per malaltia crònica. Les persones que viuen soles i les famílies monoparentals concentren el gruix de la vulnerabilitat, representant el 75% del total d'usuaris atesos i registrant un augment conjunt del 20%.

El creixement més significatiu de la partida econòmica del departament no s'ha donat de forma genèrica, sinó que se l'emporten de manera molt majoritària els ajuts econòmics ocasionals i les pensions de solidaritat per a la gent gran. Malgrat que el nombre total de llars que van sol·licitar ajuts ocasionals va caure un 3,70% (728 famílies), el pressupost liquidat es va disparar un 5,50% fins els 3.690.000 euros.

Per la seva banda, la despesa en pensions de solidaritat per a majors de 65 anys es va enfilar fins a fregar els 9,4 milions d'euros. Aquestes dues línies constaten que les necessitats d'atenció dels col·lectius més vulnerables (com les llars unipersonals i monoparentals) han estat molt més greus i d'imports individuals superiors.

En contraposició a aquest increment generalitzat de la despesa en prestacions de solidaritat i ajuts puntuals, el balanç d'Afers Socials revela que els ajuts al lloguer han registrat una tendència a la baixa durant l'any 2025. Pel que fa als destinataris, si l'any 2024 havien estat 2.517, el 2025 van ser 1.847. Quant a la despesa, ha disminuït més d'un milió d'euros, passant de prop de 6,5 milions el 2024 a 5,3 l'any passat.

Sobre els ajuts a l'habitatge, Marín ha recordat que el 2025 ha estat el primer any del retorn als requisits inicials de l’ajut i que en part per això el volum d’ajuts ha estat similar al d’abans de la flexibilització dels mateixos. La ministra també ha apuntat que “ens trobem en un moment de transició”, ja que aquest 2025 “ha estat el primer any que les famílies han pogut accedir al parc públic d’habitatge a preu assequible. I això és clau, perquè en un centenar de casos no ha calgut mantenir l’ajut al lloguer i la necessitat s’ha resolt d’una manera més estable” amb l’adjudicació d’un pis de lloguer a preu assequible.