Afers Socials va atendre més usuaris i va destinar més recursos a ajudar-los el 2025. Així queda reflectit en les dades presentades avui per la ministra del ram, Trini Marín, la secretària d'Estat, Ester Cervós, i el director del departament, Joan Carles Villaverde. En relació amb els usuaris, Villaverde ha explicat que s'ha trencat la tendència a la baixa dels darrers anys i l'exercici es va tancar amb un increment del 3%. La mitjana de casos gestionats de forma global va pujar un 5,1% respecte del 2024. Per fer-hi front, el departament va augmentar la plantilla un 28%, passant de 14 a 18 professionals amb la incorporació de dos treballadors socials i dos educadors socials, ha exposat Cervós.

Les problemàtiques detectades en els expedients són cada vegada més complexes i acumulen una mitjana de 2,79 situacions crítiques simultànies per cas. Els motius principals que generen la intervenció social continuen sent la falta de recursos econòmics, els conflictes familiars i les baixes laborals per malaltia crònica. Les persones que viuen soles i les famílies monoparentals concentren el gruix de la vulnerabilitat, representant el 75% del total d'usuaris atesos i registrant un augment conjunt del 20%.

El creixement més significatiu de la partida econòmica del departament se l'emporten les pensions de solidaritat per a la gent gran i els ajuts econòmics ocasionals. I és que la despesa en pensions de solidaritat es va enfilar als 10 milions d'euros, un 14,37% més que el 2024. 

Habitatge: la paradoxa
Malgrat que el nombre total de llars que van sol·licitar ajuts ocasionals va caure un 3,70% (728 famílies), el pressupost liquidat es va disparar un 5,50% fins als 3.690.000 euros. Dins dels ajuts ocasionals, els expedients per problemes d’habitatge van créixer un 35,4% el 2025, en registrar-se 264 casos enfront dels 195 de l'any anterior amb una despesa de prop d'un milió d'euros. Tot i aquest repunt, Marín ha afirmat que la pressió immobiliària es comença a contenir gràcies a l'impuls de l'habitatge públic i el lloguer assequible, que l'any passat va donar llar a prop de 70 famílies. 

En contraposició a aquest increment de les prestacions  puntuals relacionades amb habitatge, el balanç d'Afers Socials revela que els ajuts al lloguer van anar a la baixa. Pel que fa als destinataris, si l'any 2024 havien estat 2.517, el 2025 van ser 1.847. Quant a la despesa, va disminuïr més d'un milió d'euros, passant de prop de 6,5 milions el 2024 a 5,3 l'any passat. Si se suma, però, al milió en ajuts ocasionals la despesa és pràcticament la mateixa.

En relació amb aquesta problemàtica, Villaverde ha matisat que l'origen de la crisi rau en l’elevat preu dels nous contractes de lloguer, que afecta especialment a qui es veu obligat a canviar de domicili. També ha compartit que per pal·liar les situacions més crítiques i oferir solucions immediates davant els desnonaments vulnerables, l'executiu compta ara amb més recursos d'emergència com els edificis Armor, l'ARCA d'Aixovall i vuit pisos a Ribasol.

Per la seva banda, Marín ha apuntat que “ens trobem en un moment de transició”, ja que aquest 2025 ha estat el primer any que les famílies han pogut accedir al parc públic d’habitatge a preu assequible. I això considera que és clau, perquè en un centenar de casos no ha calgut mantenir l’ajut al lloguer i la necessitat s’ha resolt d’una manera més estable amb un pis de lloguer a preu assequible. 

Prop de sis milions en places concertades i ajuda a domicili
El 2025 es van arribar a concertar un total de 402 places en residències i centres de dia. Així, la despesa directa pública es va enfilar a 4.627.000 euros, un 15,7% més que l'any anterior. A banda, 799 usuaris van rebre un ajut econòmic directe per cobrir el mòdul de manutenció i hoteleria per valor d'1.340.000 euros, deixant el cost total de l'àrea sociosanitària en 5.968.000 euros, el que suposa un 20,52% més que el 2024.

Entrant al detall de les places concertades, el director del departament d'Afers Socials, Joan Carles Villaverde, ha informat que el 2025 en règim de 24 hores es van assolir 270, que representa un 71,43% del total. Respecte del 2024 suposa un 4,4% més. Fins avui dia les places concertades són 272. Quant a les places concertades en els centres de dia, l'any passat es va arribar a les 130, 20 més que el 2024. Això suposa que el Govern tenia concertades el 79% del total.

En relació amb aquestes dades, la ministra d'Afers Socials, Trini Marín, ha destacat la consolidació del sistema de dependència, que ha passat de 232 places el 2023 a les 272 actuals. A més, va recordar que cal tenir en compte el nou complex residencial d'Encamp, on Afers Socials tindrà el 55% de les places concertades.

Per la seva part, el Servei d'Atenció a Domicili (SAD) va registrar l'any passat 167 usuaris, dels quals 96 van ser altes noves (+69%), mantenint la llista d'espera a zero gràcies a les col·laboracions amb empreses privades. Dels 167 usuaris atesos, 42 van rebre una prestació econòmica per fer front al servei total o parcialment per un import de 24.627 euros, la qual cosa suposa una mitjana de 587,80 euros l'any.

D'altra banda, 160 persones es van beneficiar del banc d'ajudes tècniques el 2025 i el nombre total de material prestat des d'aquest servei va de 185 productes, essent les cadires de rodes les que més demanda tenen.