Esther Jover havia patit tota la vida mals de panxa, i no anava especialment bé de ventre. "Això és pels nervis, dona!", li deia la digestòloga. Un dia va decidir canviar de metge, i amb 39 anys finalment va descobrir que era celíaca. Aquesta paraula l'hem escoltat tots i més o menys entenem de què ens parlen, però segur que ho sabem del tot? Per si de cas la resposta és que no, l'Associació de Celíacs d'Andorra (ACEA)ha organitzat una campanya que va coincidir amb el Dia internacional de la celiaquia, que és el 16 de maig.
Tal com explica Laura Prados, membre de l'associació, "ser celíac no és una intolerància, sinó una malaltia autoimmune crònica". És per això que cal tenir molta cura a l'hora de saber què estan menjant, i de vegades anar a un restaurant es converteix en una odissea. "Alguns et diuen que pot tenir traces de gluten," ergo, té gluten. És per això que en aquesta ocasió s'han centrat en la restauració, "volem apropar-nos a ells i ajudar-los a canviar el protocol de la cuina", diu, que garanteix que "no és un canvi tan radical". De fet, solament "canviant la farina de blat per farina de cigrons ja és un gran pas", i "disposar de dues fregidores tampoc és una tasca impossible", diu Prados.
Però la campanya va més enllà de la restauració, "també volem conscienciar a la població". És per això que aquests dies han estat oferint menjar als transeünts de l'avinguda Carlemany i, quan l'havien provat, els deien que podia tenir traces d'arsènic. "Aquest és un verí que et mata lentament, no de cop", així com fa el gluten. Tots reflexionaven de cop, i per un moment experimentaven el que una persona celíaca pateix gairebé cada dia. "Això nostre no és una moda", diu Jover, "sinó una condemna de per vida".
