Gent, gent, gent, i formatges, formatges, formatges. I artesania. I roba. I cotxes i tractors. I moltes coses riquíssimes de menjar i beure. I música. I més gent. I més formatges. Cita renovada amb una fira de Sant Ermengol que estrenava ubicació: un canvi rebut amb satisfacció general.
"Els organitzadors saben organitzar, perquè van reclamar al sol que havia de lluir i així ha estat". Joan Ganyet, exalcalde i pare de la criatura -amb l'aleshores regidor de Promoció Econòmica, Santi Mallol, i l'empresari Salvador Maura com a ideòleg- es mostrava així d'ufà respecte d'una nova edició de la fira de formatges artesans que ells van aixecar ara fa trenta anys. Per reconèixer-los-ho, Ganyet i Mallol rebien un agraïment públic, dissabte, durant el lliurament dels premis del concurs de formatges. En aquells moments, recordava al seu parlament, "vam estar segurs que era el lloc i el moment oportú; a vegades hi ha iniciatives que no troben el caldo de cultiu apropiat, però aquest no va ser el cas". I la idea d'ubicar les formatgeries al passeig Joan Brudieu? "Portar-la al cor de la ciutat ha estat un encert". Fa poble, fa caliu.
També sembla fer tothom content. "És una ubicació millor per a nosaltres, que l'any passat estàvem en un carreró per on a penes passava ningú", consideraven Ferran i Dolors, de Casa Bernadí. Com altra oferta de productes de kilòmetre zero, a la plaça Catalunya: "estem més visibles i hi ha més amplitud per a la gent, i hi ha més ambient". Al costat, Joan Martín, que ve de l'Alt Camp, dóna a tastar crema de garrofa (substitut de la xocolata, feta amb garrofa, fruits secs i oli d'oliva, ens revela). També es mostra satisfet amb el canvi, encara que "la gent s'ha d'acostumar", reflexiona, al mateix temps que proposa una idea: "i per què no alternar les parades de formatges amb les d'altres productes artesans?" Aquí queda.
Dels pioners
Entre els formatgers, els de Mas el Lladré són tant de la fira com la fira mateixa: vénen des de la primera edició. Marina Puigcorbé, segona generació ja, recorda que el seu pare -com els de la formatgeria Aramburu: allà hi era dissabte al matí, fent-los un cop de mà- es va instal·lar ja en la primera edició, a la plaça dels Oms. Ella tenia setze anys: "Aleshores paràvem a migdia per anar a dinar, ara és impossible", de la gentada. Al passeig, opina, "la gent gaudeix l'espai". És "més acollidor, i sense aglomeracions, veiem que tenen espai per passejar i degustar". Així que, per a ella, està "molt ben trobat".
La diguem-ne factòtum, la regidora de Promoció Econòmica, Gemma Tó, irradiava satisfacció, per explicar-ho gràficament. "Estic contentíssima, molt satisfeta del treball fet per tot l'equip, i hem anat preguntant a la gent del poble, que ens diuen que estan també satisfets, igual que els formatgers". Amb tot, alguna cosa a millorar? La il·luminació nocturna.
Per evitar la complacència, cal una mica de crítica i aquesta venia de l'oposició política. Des de Junts per la Seu, Jordi Fàbrega apuntava a una bona fira, però admetia no "veure del tot clar" el canvi d'ubicació. La il·luminació, com veia Tó, és un dels punts que apunta com a millorables, a banda de "marge de millora" en aspectes com l'aparcament i, sobretot, que no es perdin les places d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda durant el muntatge i desmuntatge de les casetes.
Tornant a la crònica, el lliurament de premis concentrava molt de poder polític, encapçalat pel conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que inaugurava oficialment la fira (de Sant Armengol, resava el comunicat oficial de la Generalitat, despertant una certa hil·laritat: tan propi dels despatxos barcelonins). L'exregidor, que prou que té apamada la fira, se sumava a les veus que consideren "un encert" el trasllat. Obrir la trentena edició era "simbòlic" per a ell, i més fent-ho "entre amics, companys i gent estimada".
Un "aliat"
Arribava Ordeig revestit amb les noves responsabilitats, amb "l'oferiment d'ajudar que tant la Seu com tot el Pirineu facin un pas endavant": ell s'ofereix com "aliat" per fer les lleis que calguin i tirar endavant els projectes necessaris. Això sí, demana, "les propostes s'han de consensuar al territori, i a cada sector per fer-les arribar de manera conjunta, i tots els que siguin per al bé del territori seran benvinguts".
El sector primari -el seu negociat- en té moltes, de reivindicacions. Així ho recordava Laia Batalla, que recollia el premi Amic del Formatge atorgat enguany a l'Escola de Pastors de Catalunya. S'ho prenia com un reconeixement a un treball d'equip que feia extensiu no sols als de l'escola, sinó "de tots els professionals d'un sector, el primari, que continua dedicant-s'hi en un moment prou difícil". El regidor de Via Pública, Toni Nadal, seguia l'acte des d'un banc, assegut. El bon home té una considerable despesa energètica: a banda de recórrer-se la ciutat cada dia, a veure si aconseguim mantenir-la neta, sostenir aquell cos en vertical exigeix el seu esforç.
La fira és un conglomerat de persones de diferents procedències, diferents interessos, professions dispars. Començant pel jurat del concurs de formatges, una seixantena de persones. Entre tots, un perfil tan inusual com el del periodista suec Lars Mogensen: "Tinc aquí bons amics que sempre m'han parlat de la fira i tenia moltes ganes de conèixer-la". La primera visita, doncs, i arribar i moldre, perquè tenir l'oportunitat de fer de jurat és en si un premi, "i una gran responsabilitat, a la meva taula ens va costar de decidir perquè n'hi havia de molt bons". A banda, puntualitzava, hi ha molta més diversitat que a casa seva.
Si dissabte era dia de parlaments, de concurs i premis, de protocol i aquestes coses més àrdues, diumenge quedava per al pur gaudi. Entre la gernació de famílies passejants, l'alcalde, Joan Barrera, empenyia cotxet en mànigues de camisa. Amb aspecte satisfet.
