Perplex, un xic molest, està el veïnat de la parròquia d'Hortó (Ribera d'Urgellet): fa cosa de dos anys algú va llençar muntanya avall un cotxe (un tot-terreny que aleshores encara semblava força nou i aprofitable) i des d’aleshores s’ha anat degradant, descomponent, en plena natura, sense que ningú se’n faci càrrec, sense semblar responsabilitat de ningú. Un cas merament anecdòtic, aïllat? Ni de bon tros. Toni Olm, alma mater de Per una Catalunya Neta, assegura que l’any passat la seva acció va recuperar vuit vehicles en les mateixes circumstàncies a l’Alt Urgell. Però atenció a les xifres: des que va posar en marxa el grup, fa sis anys, calcula en tres-cents els automòbils convertits en ferralla que ha tret de zones naturals. I l’origen? Les sospites apunten a cotxes utilitzats per al contraban. No de tots, però sí d'una part.
Bastant visible, sobretot en aquests mesos de vegetació menys frondosa, a prop de la carretera que es dirigeix a la parròquia d’Hortó, en un lloc per on caminants i corredors s’exerciten habitualment, allà es degrada des de fa aproximadament dos anys el tot terreny (inicialment amb placa andorrana, últimament ja li ha desaparegut) que algú va empènyer bosc avall. Inicialment semblava bastant nou, a dia d’avui ja ni rodes li queden. Als primers temps, explica algú al poble, van intentar alguna gestió per denunciar-ho i que alguna Administració se’n fes càrrec i tragués aquell munt de deixalla que s’ha anat oxidant. Només van aconseguir alguna oïda sorda i van desistir. Era un cotxe robat? No hi havia cap denúncia?, es preguntaven. En tot cas, ara sembla ja massa tard per identificar-lo. I la hipòtesi més probable, dèiem, és que als contrabandistes els hagi semblat un lloc prou discret.
“No us estranyi, a la zona fronterera amb Andorra, per Aravell, i sobretot pel Pallars, a la vora de Tor, n’està ple”, confirma Olm, que n’ha arribat a comptabilitzar entre deu i quinze en alguns moments. Les comarques pirinenques també estan sembrades de vells cotxes que els pagesos han deixat a les seves finques per fer-los servir com a magatzems o aixoplucs improvisats. Cada cop menys, es congratula el responsable de Per una Catalunya Neta.
L’Administració no s’implica
Pel que fa als que no tenen un origen identificable, Olm considera que el fet que continuïn on són és fruit de la simple manca d’interès i implicació de les Administracions, que “tiren pilotes fora”. Els agents forestals aixequen acta, ho comuniquen a l’Ajuntament que toqui i aquí sol quedar tot. Alguna opció d’identificar el propietari a través del número de bastidor? Poques, sobretot quan ha passat cert temps. En alguns casos el vehicle pertany a persones ja difuntes: la norma és contactar amb els hereus i arribar a un acord per retirar el cotxe sense càrrecs per a ells.
Per evitar que la natura sigui un cementiri de cotxes vells, Per una Catalunya Neta mantenia un acord amb una empresa privada, que els ajudava a retirar-los i els portava a desballestar, a canvi d’aquests ingressos que obtenia per la ferralla, minsos d’altra banda. El negoci, però, ha canviat de mans, i tot i que Olm confia que reprendran l’acord encara està tot en l’aire.
I el cas és que és un suma i segueix: només començat l’any ja té detectats un parell de cotxes abandonats en àrees naturals de Montferrer i Castellbò. Comunicat ja als responsables municipals, confia que aviat es podran retirar: l’Ajuntament aportaria els mitjans necessaris per treure’ls del riu i l’Agència Catalana de l’Aigua s’encarregaria de retirar-los fins a la deixalleria. Com que els cursos fluvials són el destí més habitual d’aquests cadàvers de ferro, l’ACA ha acabat també fent-se càrrec de molts d’ells: cinc dels vuit recollits durant l’exercici. passat Enguany, per cert, Olm vol fer una batuda de neteja intensa al Valira. Veurem què depara.
