Ja fa uns quants mesos que la polèmica amb El meu avi –o amb el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio– va sorgir. Per a qui no ho sàpiga, en un documental de 3Cat (Murs de silenci: Gran Escala 2000) es va relacionar l’autor amb una xarxa de prostitució infantil. La família Ortega Monasterio va sortir a la palestra defensant la seva innocència, al·legant que ja va estar jutjat –i absolt!– en el seu moment, i es va querellar contra els autors del documental per difamació. Però, tot i així, l’Ajuntament socialista de Calella de Palafrugell va excloure la cançó del repertori de la tradicional cantada d’havaneres. El públic, però, es va rebel·lar i la va cantar juntament amb els músics.

Ahir, últim dia de festa major a Sant Julià, va actuar a la plaça Major el grup vilanoví La petita Havana –grup d’havaneres, és clar–, i van tocar El meu avi. A més, aprofiten la polèmica com a símbol reivindicatiu durant els concerts. Amb un to humorístic, això sí. Un dels integrants, Giuseppe Costa, creu que hi ha hagut altres interessos, que res tenen a veure amb la música, perquè es creés tot aquell enrenou. I també aprofita per plantejar de nou el dilema que se sol recordar cada cop que surt informació d’aquest tipus sobre alguna figura pública: obra i artista, van de la mà o no? “Si ara es descobreix que Gaudí era un proxeneta hem de tirar la Sagrada Família?”. Que ho jutgi cadascú.

A més, també són reivindicatius amb altres temes relacionats amb el món de les havaneres. Per exemple, toquen amb bateria, i això “no és gaire tradicional ni està molt ben vist”. Els agrada ser provocatius. Als concerts hi ha una mica de teatre entre ells; tenen dues cantants i aprofiten per criticar algunes lletres de cançons que “potser estan una mica antiquades” dialogant entre ells. “Jo represento la figura de l’home masclista d’abans, i discutim a l’escenari”, diu Costa. A més, no només toquen el repertori clàssic, sinó que adapten cançons modernes en versió havanera. Al públic els encanta. Com a la senyora Anna, que ahir va gaudir del concert. Tot i que “a Andorra ens queda una mica lluny, és maco veure aquestes tradicions”. Ella també estava al peu del canó.