Segons el darrer Observatori elaborat per l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació, els habitants d’Andorra destinem al voltant de 230 euros mensuals als serveis associats a la llar tals com l’aigua, l’electricitat i la calefacció. Més concretament, gastem uns 95 euros per aigua i llum i entre 128 i 136 euros en calefacció. Són dades aproximades, ja que entre els enquestats es donen diferents casuístiques: alguns que no poden dissociar els costos de llum i calefacció perquè va tot junt en una mateixa factura elèctrica, d’altres que, o no paguen aigua o no ho saben, i n’hi ha que tenen aquestes despeses incloses en el preu del lloguer. Per tant, tal com s’assenyala en l’informe de l’Observatori, “en molts casos les persones no poden respondre amb precisió sobre aquestes despeses perquè varien i en alguns casos perquè ho desconeixen”. I també s’ha de tenir en compte que un 4% de la població diu no tenir despesa en calefacció “perquè no els fa falta, perquè no la posen ja que no poden pagar-la pel cost elevat o per algun altre motiu”.

Aquesta darrera edició de l’Observatori feia especial èmfasi en l’habitatge i la despesa associada. I en aquest sentit, els enquestats van calcular que destinen a la llar, sense tenir en compte els subministraments, 926 euros de mitjana, el que és 100 euros més que l’any 2022, i als quals cal sumar els 200 i escaig euros per a l’aigua, la llum i la calefacció. Això fa més de 1.100 euros mensuals.
 

En menys de 80 m2
D’altra banda, la investigació d’Andorra Recerca i Innovació també conclou que tres de cada 10 habitants viu en un habitatge de menys de 80 metres quadrats. Concretament, un 23,5% de la població viu en pisos d’entre 50 i 79 metres quadrats i un 7% està en habitatges d’encara menys superfície. D’altra banda, gairebé un 40% de la població viu en més de 100 metres quadrats: un 26,3% ho fa en pisos o cases d’entre 100 i 150 metres quadrats i un 13% en habitatges de superfície encara més gran. Un 21,5% viu en pisos d’entre 80 i 100 metres quadrats.

Segons es posa en relleu en l’Observatori, entre les persones de més edat hi ha més percentatge que tenen habitatges més grans, així com entre les persones de nacionalitat andorrana. També augmenta el percentatge en augmentar el nivell d’estudis. Per contra, les persones del grup d’altres nacionalitats són els que més diuen viure en habitatges més petits de 50 metres quadrats.

Si es tenen en compte el nombre d’habitacions, un 26% de la població viu en pisos de dues habitacions, un 43,7% té tres habitacions i un 14% en té quatre. Prop d’un 5% de la població viu en habitatges de cinc o més habitacions, mentre que un 9,4% viu en pisos d’una habitació i gairebé el 2% en estudis.

La major part dels grups analitzats diuen que el seu habitatge té tres habitacions, si bé el percentatge és més alt entre les persones de 45 a 64 anys i els majors de 65 anys. Aquest darrer grup també diu amb més freqüència que la resta disposen de quatre habitacions, de tal manera que els col·lectius d’edat més grans tendeixen a tenir cases més grans, mentre que els joves d’entre 18 a 29 anys i el grup d’entre 30 i 44 anys són els que diuen més sovint que disposen d’una o dues habitacions.
 

Més d’un 64% dels llogaters diu no tenir prorrogat el contracte
Un 60% de la població viu de lloguer i, d’aquest, el 64% diu no gaudir de les pròrrogues del contracte impulsades pel Govern des del 2018. Val a dir, però, que un 19,5% no sap si té el contracte prorrogat i només un 16,2% sí que el té prorrogat. Segons es desprèn de l’Observatori del segon semestre del 2023, en augmentar l’edat també augmenta el percentatge d’enquestats que diuen que gaudeixen de les pròrrogues, de tal manera que si entre els joves només un 4% té el contracte prorrogat, és un 15,5% entre les persones de 55 anys  o més. També ho diuen més els directius, propietaris o comandaments intermedis, sent un 27%, i els jubilats, un 24,5%, mentre que els treballadors no qualificats i els aturats o de baixa només ho diuen el 9% i el 7,5% respectivament.

Això contrasta, en part, amb les dades relatives a l’antiguitat dels contractes, ja que és un 31,2% de la població la que va signar el darrer contracte de lloguer fa més de cinc anys, i la que a priori s’hauria d’estar beneficiant de les pròrrogues impulsades pel Govern. Val a recordar que l’enquesta es va dur a terme a mitjans del passat mes de novembre. En aquest punt, s’ha de dir que hi ha un 36% de la població que va signar el contracte fa dos anys o menys: un 14,3% fa dos anys, un  10,2% fa un any i un 11,8% fa menys d’un any. Un 9,8% fa just tres anys que va signar, un 7,9% fa quatre anys i el 6,5% de la població que té un contracte de fa cinc anys. L’informe relatiu a l’Observatori destaca que “analitzant els casos que fa menys i més temps que han signat el darrer contracte de lloguer destaca que els homes, els joves, les persones amb estudis universitaris o de formació professional i les d’altres nacionalitats presenten percentatges superiors en els contractes signats fa menys d’un any, mentre que  hi ha més dones, persones de més edat, amb menys nivell d’estudis i de nacionalitat portuguesa i espanyola que fa més de cinc anys que els van signar”.
 

Actualització del preu
D’altra banda, l’Observatori també demanava si el propietari havia informat de la voluntat d’actualitzar l’import del lloguer. En un 16,8% dels casos els enquestats van respondre afirmativament mentre que en un 76,6% els propietaris no havien fet saber a l’arrendatari aquesta voluntat i un 6,6% dels enquestats no ho sabien. Les persones d’entre 30 i 44 anys són les que més diuen que el seu arrendador vol actualitzar l’import del lloguer. Ho diuen en un 21%. I els majors de 65 anys els que menys, amb un 10%. També hi ha més casos de llogaters a qui s’ha informat de la voluntat d’augmentar el preu entre el personal administratiu (29%), els aturats o de baixa (27%) i els treballadors del comerç, l’hoteleria i serveis (20,5%).