Estan en el punt de mira sobretot des de la pandèmia perquè els adolescents són un dels col·lectius que més ha patit les seves conseqüències, tot i que hi ha qui diu, entre ells el cap de Salut Mental, Carlos Mur, que el que ha fet la Covid és destapar la caixa dels trons, perquè d’un dia a l’altre la història vital d’aquests joves es va veure estroncada a causa del confinament. També són ells els protagonistes de les dades publicades ahir pel departament d’Estadística sobre els mitjans de protecció a la infància. En concret, els més petits. Per què? Es tracta de l’única franja d’edat que ha crescut del conjunt de menors atesos pel Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i Adolescència (Seaia) durant l’any passat. Així, si en van atendre fins a 306 el 2022, 119 tenien entre 11 i 15 anys, 30 més que el 2021, el que suposa un augment del 33,7%. D’aquests 306, 85 eren nous casos i 221 de prevalença d’anys anteriors.
Segons el director del departament d’Infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé, aquest “cert augment de casos” ve donat perquè es fan diverses accions preventives perquè “s’intenta detectar més i més aviat” les situacions desfavorables que els afecten. Unes situacions, matisa, que “són menys cronificades” a diferència d’abans, que s’actuava quan hi havia “gravetats molt elevades”. I és que són també els adolescents en risc el tipus de situació de risc que més s’ha detectat en els casos nous registrats el 2022. De manera que 49 dels casos tenen a veure amb aquesta tipologia, 13 més que el 2021. Arribats en aquest punt, Olivé, va reiterar que aquest increment té a veure amb l’agreujament de la situació de salut mental a conseqüència del confinament, que ha portat a l’augment de les addiccions relacionades amb les pantalles i a les noves tecnologies. “Una situació que no havíem detectat abans”, va explicar. Es tracta, a més, d’unes addiccions que generen altres tipus de conductes de risc, com ara dificultats per anar a l’escola, per vincular-se, fins i tot respostes disruptives cap a familiars o companys.
En aquest sentit, la cap d’àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Rebeca Armengol, va subratllar que actualment i per evitar que la situació dels adolescents i de les seves famílies s’agreugi quan es detecta una addicció o dependència, s’ha optat perquè els serveis especialitzats donin resposta a les conductes de risc observades a partir de la detecció precoç de les mateixes. I és en aquestes franges d’edat quan s’inicien aquest tipus de conductes. Segons Olivé, l’atenció a aquestes problemàtiques es fa des de d’una coordinació molt estreta entre Salut Mental i l’àrea d’atenció a la infància i l’adolescència. I el que s’intenta és acompanyar a domicili la família que pateix aquesta problemàtica per donar pautes d’actuació.
I és precisament l’augment de les problemàtiques associades el que ha portat a l’augment d’un 75% de la xifra d’adolescents ingressats en centres terapèutics de fora del país, va comentar Olivé. Si el 2021 en van ser 8, l’any passat van ser 14 a causa de “l’augment de les problemàtiques de salut mental”. En relació amb això, el perfil de les derivacions que fa el psiquiatre ha canviat. I si abans es derivaven casos molt greus i cronificats amb estades més llargues, ara la tendència és que s’intenta reconduir-ho a nivell d’Andorra i si no es pot, es fa la derivació abans per estabilitzar els adolescents i desvincular-los d’ambients que poden ser més perjudicials, amb ingressos més curts i un retorn més ràpid i treballant les situacions al país”, va afegir. Un canvi que titlla de “molt beneficiós”.
Negligència i incapacitat
Pel que fa a la tipologia, la negligència en la cura i atenció continua essent el principal motiu de detecció d’una situació de risc, amb 124 casos el 2022, 4 més que l’any anterior. Quan aquesta negligència es cronifica i es determina que no es pot reconduir de cap de les maneres, és quan es parla d’incapacitat parental per fer-se càrrec dels infants i adolescents. En aquest aspecte els casos han estat 9 més i se n’han tractat fins a 49.
De 34 a 41 infants i adolescents a La Gavernera
El nombre d’infants acollits al centre d’acolliment d’infants La Gavernera s’ha situat el 2022 en xifres properes a les assolides els anys previs a la pandèmia. Així, s’ha passat dels 34 del 2021 als 41 del 2022. Segons el director del departament d’Infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé, “els nous ingressos són molt semblants, el 2022 n’hi va haver 17 de nous, dels quals 13 pel procediment ordinari, i els altres 4, pel d’urgència”. Al seu parer, el que és significatiu són les dades de desinternaments de menors, ja sigui perquè van tornar amb la família o bé van fer part de l’acolliment familiar. El 2022 hi va haver 16 desinternaments i el 2021, 10. La resta de menors acollits al centre són ingressos que es mantenen d’un any a l’altre. Segons Olivé, durant la pandèmia es van intentar “contenir” els ingressos a La Gavernera per la situació sanitària, mentre que “ara s’ha tornat a la dinàmica d’ingressos i és semblant a anys prepandèmia”.
