El Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) va expressar la seva preocupació pel fet que es puguin posar limitacions al dret d’escollir sistema educatiu. Encara no s’ha donat el cas, però segons el SEP la secundària del sistema espanyol públic passarà de tenir tres aules per curs, a dues (encara que amb més alumnes, passant dels 22 actuals a la trentena). I a l’hora d’inscriure els estudiants s’establirien “prioritats de matrícula”: primer si ja s’és alumne del centre, alumnes provinents de centres concertats del sistema espanyol (Sagrada Família i Mare Janer) i en tercer terme, nacionals espanyols. A batxillerat passaria el mateix però amb 35 alumnes per aula. I és aquí on la sitaució serà més problemàtica en el cas del Col·legi María Moliner, ja que a més d’incorporar els alumnes del centre que superen la ESO reben bona part dels que fins a aquest nivell anaven als dos confessionals que no l’ofereixen. I en el sistema francès, el temor és que s’estableixi una nota mínima a tercer de segona ensenyança per poder continuar al Lycée Comte de Foix. “D’aquesta manera no es pot triar sistema educatiu”, han manifestat fonts del SEP. Els alumnes que no poguessin continuar als sistemes espanyols o francès “només els quedarà l’andorrà, que també té les seves limitacions en ràtios”, conclouen.

Aquesta preocupació es va traslladar dimarts al ministre d’Educació, Ladislau Baró, i al secretari d’Estat, Josep Anton Bardina, en una reunió que van mantenir a la tarda a la seu del ministeri. Havent rebut el “neguit” dels sindicalistes, els dirigents no es van quedar “de braços creuats”, segons ha exposat el ministre Portaveu, Guillem Casal, en roda de premsa, i van posar-se en contacte amb les autoritats competents dels països veïns. “Actualment no hi ha cap confirmació”, ha sentenciat Casal després de recordar que feia pocs dies que s’havia celebrat la comissió mixta francoandorrana d’educació i que aleshores les possibles limitacions no es van posar damunt la taula i que per part espanyola tampoc s’havia rebut cap comunicació oficial al respecte. De totes maneres, semblaria ser que Baró i Bardina ja estaven al corrent de la situació, com a mínim per la situació al sistema espanyol, segons han assegurat les fonts del SEP.
 

Altres preocupacions
El de les possibles limitacions d’accés a secundària dels sistemes espanyol i francès “és un neguit però encara no és oficial”, han posat de manifest des de l’organització. Però no va ser l’única preocupació que des del sindicat es va traslladar als responsables governamentals. 

També van parlar sobre la implantació de la carrera horitzontal, per la qual s’han emplaçat les dues parts a fer una nova reunió a principis del curs vinent, i sobre les borses d’interins i la seva avaluació. En aquest sentit, des del SEP es va demanar que s’apliquin les mateixes condicions d’avaluació per a interins que per als funcionaris, de tal manera que els interins siguin avaluats pel mateix comitè que avaluarà els funcionaris quan s’implementi la carrera horitzontal i no pel seu superior directe, com fins ara. En aquest punt, segons s’exposa en un comunicat de l’organització sindical, els responsables del ministeri d’Educació “es comprometen a fer una reunió per a tot el personal, tant interí com fix, per explicar com funciona el sistema de contractacions, les places que són estructurals i les que no ho són, funcionament d’aquesta borsa de treball, perquè tothom entengui el mateix pel que fa a mobilitats, trasllats, etcètera, i evitar possibles malentesos en aquest sentit”. Una reunió que també s’hauria de fer a principis del curs vinent.

Finalment, també es va traslladar el que el SEP entén que és un “greuge” entre el personal de la funció pública i Educació per la participació de les organitzacions sindicals en els processos de selecció. Segons el comunicat del SEP, “la Llei d’educació no ens dona veu i vot i la de Funció Pública, amb la reforma del maig del 2022, sí que en dona a la resta de sindicats de l’Administració”.