El cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha defensat que el nou Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) s’ha concebut des d’una lògica de prudència i reversibilitat. Davant la pressió constructiva dels darrers anys, especialment accentuada després de la pandèmia, el mandatari aposta per limitar avui el creixement per evitar danys que demà podrien ser irreparables.

"La nostra política de protegir, conservar i créixer d’una forma racional, raonable i integrada, si fos equivocada, es pot revertir. L’altra no", ha afirmat. Segons Alcobé, si el comú s’hagués "passat de frenada" en algun punt, la decisió es podria corregir en el futur. En canvi, permetre ara un desenvolupament intensiu suposaria hipotecar la parròquia durant generacions.

El cònsol ha remarcat que optar pel "lliure mercat" i obrir la porta a més edificis i blocs de pisos a qualsevol indret —ha citat zones com Cap del Forn, Mereig o Montaup— tindria conseqüències irreversibles en termes d’imatge, paisatge i cohesió social.

Una mesura cautelar davant la tensió urbanística

Alcobé ha insistit que el POUP és una "mesura cautelar". L’objectiu no és frenar per frenar, sinó actuar amb precaució en un context que ha canviat radicalment en cinc anys. "Del pre-Covid al post-Covid no té res a veure", ha dit, tot destacant que la pressió immobiliària s’ha intensificat de manera accelerada.

En aquest escenari, considera que l’urbanisme ha de ser reactiu i flexible. "Si ens equivoquéssim i la parròquia anés enrere, es podria revertir. Però si avui permetem determinades construccions, això no ho podrem desfer", ha advertit.

Com a exemple de la dificultat de corregir decisions urbanístiques, Alcobé ha recordat el cas d’un edifici inacabat a la Vall d'Incles que ha trigat 37 anys a ser enderrocat. "Imagineu-vos enderrocar un edifici habitat", ha assenyalat, posant en relleu el cost social i econòmic que comportaria. "Si a algú li passa pel cap fer una torre al mig de Canillo, del Palau de Gel, o en aquest prat que hem completat al comú, vejam qui serà el valent en un futur de tirar a terra això", ha sentenciat.

Per això, defensa que limitar el potencial constructiu ara —incloent-hi el topall de bordes previst a Incles— és una manera de garantir que les decisions actuals no condicionin de forma irreversible el futur de la parròquia. "Les torres d'Escaldes si han d'estar en un lloc, han d'estar al centre d'Andorra, no poden estar enlloc més", ha apuntat.

"D'aquí a deu anys, els meus fills i els fills dels meus veïns s’ho trobaran tota la vida", ha conclòs. La filosofia del comú, segons el cònsol, davant el risc d’errors permanents, millor ser prudent avui i deixar la porta oberta a rectificar demà.