Alegria! I no ens referim ni al títol d’un espectacle del Cirque ni al de la cançó, sinó senzillament al que transmetien ahir els alumnes de primer d’ESO del col·legi Sant Ermengol. Alegres per ajudar, alegres per explicar la seva tasca, alegres per conduir la gent fins al gimnàs on es feien les extraccions. I alegres sobretot per la sort de ser els escollits per col·laborar en l’organització de la tercera campanya de donació de sang impulsada per la Creu Roja Andorrana, la primera que es fa en aquest centre educatiu.
Ha estat el nostre fotògraf qui quan marxàvem havia captat el que podia percebre qualsevol que s’acostés fins al centre. Cap mala cara, ni desànim, ni res que se li assemblés; ans al contrari, una joia contagiosa que sincerament t’alegrava el dia. Ni tan sols el Roc, un dels dos xicots que esperaven al pàrquing per indicar i acompanyar la gent fins a la porta del recinte. I això que feia un sol de justícia i una calor intensíssima.
L’Emma i la Clara, encarregades de l’àrea dedicada pròpiament a l’extracció de sang, encomanaven també aquesta joia. Fent què? Doncs oferint una ampolla d’aigua als donants i interessant-se sobre com es trobaven. Si la resposta era que estaven nerviosos, “els intentem calmar”, compartien. També els acompanyaven fins a les lliteres i després al punt on hi havia la intendència. El millor, però, és deixar ressonar com estaven vivint aquell moment: “És la nostra primera vegada i ens fa molta il·lusió que hagin pensat en nosaltres, és una experiència molt xula”. Tant com per repetir-la? Sí, sens dubte, “ho recomanaríem molt”.
Eren del mateix parer les tres noies que et rebien: l’Eilín, la Pilar i l’Ela, encarregades de controlar si els qui venien a donar sang s’havien inscrit o no i de fer-los passar a l’espai on tot estava preparat per a les extraccions. Explicaven que durant mesos havien preparat la campanya treballant en grups la part visual, d’animació, informativa i de coneixements de biologia. La seva valoració de l’experiència? “Agradable, bona, pots aprendre força”. La Marina també estava situada a la banda de les extraccions i valorava la dedicació a fer cartells i “animar el nostre entorn a participar”. “Agraïm molt a la gent que ve a donar sang”, afegia, que per cert avui han estat al voltant d’una vuitantena.
De fet, per a alguns, com el Toni, que estava a la intendència, tota la part de la preparació havia estat “la preferida”. L’Àlex, en canvi, es trobava a la zona d’espera i atenia els participants just abans que els avisessin per omplir el qüestionari inicial. Ell, com gairebé tots amb els qui parlaves, ho tenia molt clar. “Donant sang pots salvar gent. Amb una bossa, tres vides”.
I això no és tot, perquè també t’emportaves un regalet. El Marc era l’encarregat de donar-lo: una mena de braçalet amb unes gotes amb els colors de la bandera d’andorrana i una targeta amb el logotip del col·legi i un “gràcies per la vostra donació”.
El secretari general de la Creu Roja, Joan Saurí, mostrava “una gran satisfacció” per haver sumat una escola més. Un moment fonamental per “impartir a aquesta joventut els valors de solidaritat i humanitat i que siguin conscients de la importància de la campanya, perquè per cada donació, ja ho saben, es poden salvar tres vides”.
El Roc, l’Eilín i la Marina seran futurs donants i voluntaris? Tant de bo. De moment, els joves ja han mobilitzat tota la família, comentava Saurí. Encara queden dues campanyes de sang. L’objectiu? Arribar a les 1.500.
