Andorran Privacy Rights (APRi), una nova comunitat oberta dedicada a impulsar i protegir els drets digitals i la privacitat a Andorra, alerta dels perills que pot suposar el fet de multiplicar les càmeres de videovigilància als espais públics, tal com pretenen fer els comuns de cara al 2026. De fet, tal com es va informar durant la darrera reunió de cònsols, es preveu invertir prop de dos milions d’euros a aquesta finalitat entre totes les corporacions.
L’APRi alerta que “l’expansió de la videovigilància només és acceptable si va acompanyada d’un debat públic i de garanties fermes”. En aquest sentit, apunten que la instal·lació de més càmeres pot tenir impacte en la seguretat, “però també en drets fonamentals com la privacitat i la llibertat de moviments”. Per això, alerten que qualsevol ampliació “ha d’anar lligada a proporcionalitat, transparència i supervisió independent, per evitar derives cap a formes de vigilància intel·ligent o reconeixement facial, que ja han generat controvèrsies en altres països”. Consideren important que es tingui en compte que la densitat de càmeres en un país petit “pot arribar a ser desproporcionada respecte del risc real”. “La mida del territori i les característiques del teixit social ja faciliten la investigació i el control policial, de manera que la justificació per multiplicar dispositius de vigilància hauria de ser especialment sòlida”.
Creuen que hi ha alternatives menys invasives que poden contribuir a la seguretat: millora de l’enllumenat, urbanisme preventiu, més policia, protocols i formació. La videovigilància “ha de ser un recurs complementari, no l’eix central d’un model de seguretat”. Un altre punt és el de les transferències internacionals de dades i la dependència tecnològica de determinats proveïdors.
