El debat, al voltant d’una taula, mentre passava el carret amb una safata de pasta i l’Antoni Pol demanava si algú en volia, era si la pitjor a l’hora de pair era la cuinada al dente o la integral. Tema complex, però sortosament no tant com el de la neutralitat: activa, perpètua, ocasional, permanent, condicionada... Tot plegat amanit amb exemples d’altres països, referències a la Constitució, al Manual Digest i records històrics. 

En essència per concloure, com va explicar Meritxell Mateu, que això de la neutralitat no figura en cap punt del nostre ordenament jurídic. I ho va reblar Joan Massa apuntant certs detalls de la negociació de la comissió tripartida que ens va dotar el 1993 de la Carta Magna. Abans, Vicenç Mateu havia detallat un aspecte relatiu a les relacions internacionals. Va ser a l’hora d’escollir la seu de l’Exposició Universal 2030, que tindrà lloc a Riad (l’Aràbia Saudita). 

El ministre de Turisme d’aquell país, Ahmed AlKhatee, va visitar en tres ocasions Andorra per demanar el vot. L’opció, però, era per a Busan (Corea del Sud) perquè hi havia diverses negociacions en curs, entre les quals l’acord per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal. Aquest acord es va signar el 3 de novembre del 2023 i va ser ratificat pel Consell General el 15 de juliol del 2024. L’elecció per a la seu de l’Expo es va fer a París el 28 de novembre del 2023 i es va imposar Ryad per 119 vots. Busan en va obtenir 29 i Roma, 17. Totes les ponències eren seguides amb atenció pels representants personals dels coprínceps, Eduard Ibáñez i Frédéric Rose, que prenien nota del més destacat, fins i tot d’algunes preguntes que podrien ser incòmodes: “Ens defensarien França i Espanya en cas de l’agressió d’un altre país?”. És evident que no només els nostres veïns ens defensarien, també altres països europeus. Es va posar el cas del coronel francès René Baulard, que va assegurar la integritat d’Andorra durant la Guerra Civil espanyola. El 1933 va arribar al capdavant d’un destacament de la gendarmeria francesa per restablir l’ordre públic. El país patia una gran inestabilitat per les vagues dels obrers de Fhasa i la destitució del Consell General per part del Tribunal de Corts. La seva presència va servir per assegurar que es poguessin celebrar les eleccions del 31 d’agost del 1933 de manera pacífica.

Es va parlar, i molt, especialment des de l’àmbit polític (Imma Tor, Berna Coma...) de la neutralitat activa, però com va subratllar Meritxell Mateu, “la neutralitat activa només és creïble quan l’Estat disposa dels instruments necessaris, ja siguin jurídics, diplomàtics, econòmics o institucionals per preservar-la, i defensar els interessos de l’Estat sense estar supeditats als interessos dels estats veïns”.

I el debat continuarà obert. La prova és que a l’aula 101 del Charles Renouvier hi anaven fent cap assistents a altres cursos de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Hi van  passar 81 persones. Com un home amb una samarreta vermella que va venir després de passar pel curs sobre el Llenguatge de la medicina, ja que enguany es commemora el norantè aniversari de l’aparició del Diccionari de Medicina de Manuel Corachan, una obra pionera en l’àmbit de les ciències de la salut i de la medicina en català. 

La 58a edició de l’UCE va ser també l’ocasió per retrobar-se amb Joan Becat, autor de nombrosos treballs i estudis sobre Andorra, com Mutacions d’una economia de muntanya, i publicacions sobre la vida pastoral, les allaus o les inundacions. Becat ha estat professor d’andorrans que van optar per fer els seus estudis a la Universitat de Perpinyà, a la qual alguna ment perversa va afegir “Via Domitia” al nom.

No va faltar a les ponències sobre la neutralitat un enamorat d’Andorra (i del rugbi a XIII amb els Dragons) com el periodista de Ràdio Arrels, Enric Balaguer. Malgrat l’èxit de la Diada Andorrana, l’UCE va tancar amb un regust agredolç. Ahir el president de la Fundació UCE, Joandomènec Ros, va criticar el tracte del govern de la Generalitat de Catalunya afirmant que “mai l’UCE havia estat tan maltractada per un govern” i va lamentar l’absència del president  socialista, Salvador Illa, que no va participar cap dia en aquesta edició com tampoc va anar a cap acte dels cinquanta anys del diari Avui, homenatjat a Prada de Conflent. 

El rector de l’UCE, Jordi Casassas, va agrair a tot l’equip organitzador la feina que s’ha hagut de fer enguany i espera “amb ànsia la possibilitat de fer la 59a edició” com també esperem la 40a de la Diada Andorrana, tota una efemèride. I per tornar al tema de dissabte passat, cal adaptar-se als nous paràmetres i matisos que conté avui el concepte de neutralitat per poder surar en l’actual món líquid fent estables les incerteses i solidàries més que mai les accions amb l’entorn per poder justificar la independència o el que la significa, continuar disposant de la consideració de persones lliures davant les amenaces que planen sobre nosaltres.

Així, després de les ponències del matí i just abans de dinar, l’advocat Manuel Pujadas va llançar una pregunta: Què passarà si a les properes eleccions a França surt escollida com a presidenta Marine Le Pen?”.  La resposta, com a la cançó de Bob Dylan, es va quedar en el vent, tot i que es va sentir en veu baixa algú que deia “això no passarà”. No hi va haver temps per comentaris perquè era l’hora d’anar al menjador. Esperava la pasta.