Va estudiar a Andorra, té la família aquí i dues ofertes de treball. Amb tot, no podrà treballar ni viure al país perquè va ser condemnat l’any 2017 per conduir sota els efectes de l’alcohol. El que ha sorprès aquest jove i la seva companya, però, és que la resolució de la sol·licitud del permís de residència i treball per a la temporada d’hivern anava acompanyada d’un llistat de detencions efectuades per la policia. Unes detencions de les quals va ser absolt, a excepció de l’alcoholèmia positiva ja esmentada. I és aquesta la primera pregunta que es fan; com pot ser que per denegar un permís de residència i treball s’utilitzi l’arxiu policial (que no especifica si la persona va ser finalment condemnada o no i que no s’esborra mai) en lloc de recórrer al registre d’antecedents penals. A això s’hi afegeix la queixa pel procediment llarg i gens clar al servei d’Immigració.
El jove ja havia viscut a Andorra, on va fer els estudis de batxillerat, i als 19 anys va marxar a França per continuar formant-se. En aquest moment es va donar de baixa com a resident, però tenint en compte que la seva mare viu a Andorra des del 2003 i també hi té la parella i la germana, el desembre del 2018 va sol·licitar el permís de residència i treball. És cuiner i dos establiments ja li havien ofert feina. Va ser quan va fer els tràmits per a la revisió mèdica que li van comunicar verbalment que la sol·licitud havia quedat suspesa i que el trucarien en un termini de tres dies. Això no va succeir i no va ser fins a inicis de febrer que se li va entregar la resolució, en què també s’hi indicava que es trobava en situació irregular i que tenia vuit dies per marxar del país. Però on anar? Va ser a través d’una trucada a la policia que se li va confirmar que podia fer una estada de tres mesos com a turista. “Ara m’he de buscar la vida” i “sense diners”, indica el jove, que lamenta la lentitud dels tràmits, que li han fet perdre “massa temps”. Així, afirma que si el mes de desembre hagués tingut una resposta encara hauria estat possible trobar alguna feina a les comarques veïnes. Ara, però, les plantilles estan tancades i la temporada massa avançada. “És molt injust”, afegeix la companya, que considera que s’hauria d’analitzar cada cas de forma individual. I remarca que ell “no és cap argentí que ve a fer la temporada i marxa, sinó que té la família aquí, i a més no té enlloc per anar”. “La seva vida és aquí”, afegeix. És per això que critica que en aquest cas no s’ha mirat amb delicadesa els drets humans i no s’ha estat escrupolós amb el respecte a la Llei de protecció de dades, perquè no pot ser que la resolució d’Immigració es basi en l’arxiu policial. “On queda la reinserció? Passen els anys i on queda?”, es pregunta. Perquè si ara s’estableix a l’Alt Urgell fins d’aquí un any, quan ja podrà cancel·lar la condemna per conduir sota els efectes de l’alcohol, qui li garanteix que no es tornarà a recórrer al mateix arxiu policial? Una situació que ha portat la parella del jove a plantejar-se en quin país està vivint. “El Govern lamenta que els residents no es facin andorrans, però així la gent mai es farà andorrana. Jo mai em faré andorrana, perquè si la meva parella està així, probablement hauré de marxar”, conclou.