28 cotxes en dos dies i mig. Aquest és el balanç de la tasca que dos voluntaris de banda i banda de la frontera, el Chechu i el Ferran, amics i companys de feina, han fet al poble d’Algemesí, on van decidir anar amb una grua per retirar els vehicles que havien quedat al mig del carrer i entorpien el pas. “Érem dos i anàvem a sac, però no era fàcil, ja que els cotxes estaven clavats, plens de fang, no els podies ni empènyer i fins i tot havies de trencar els vidres. Cada cotxe era com un rescat”, recorda el Chechu, que va néixer a Gandia, tot i que ha viscut molts anys a Barcelona i ara ho fa al Pla de Sant Tirs (Alt Urgell).

Van triar la població d’Algemesí perquè “som una mica de la broma” i “mirant pensàvem que en aquest poble no hi havia tant de fang i cap mort, com a Paiporta o Catarroja, i vam anar cap allà que hi havia feina”. Van dormir en un hotel de València i cada dia anaven fins a la zona afectada. “Vam arribar a València i vam pensar que no passava res, però només sortir de la capital, va ser impactant, per l’autopista era un caos, als polígons els cotxes del revés, alguns a més d’un quilòmetre del seu concessionari, amuntegats”, així que “la nostra tasca va ser imprescindible, encara bo que hi ha molts voluntaris, però falta molta gent i sobretot maquinària, tenen feina per a mesos”, assegura el Chechu.

Respecte a la reacció de la gent del poble, el Ferran recorda que al migdia “ja sortien amb carros per oferir-te menjar i begudes, i a la nit igual, a les set, que ja es feia fosc, et portaven tot tipus d’entrepans i també t’oferien casa seva perquè t’hi quedessis a dormir”. De fet, afegeix, “el poble ha fet pinya, la gent està tranquil·la, no està alterada, es posaven a la grua per ensenyar-nos on estaven els cotxes, tot i que és cert que hi havia algun cas de gent que ho havia perdut tot, però la majoria bé”, assegura.

Respecte a la inseguretat, els primers dies de la tragèdia n’hi havia, però després l’exèrcit patrullava pels carrers. “Durant el dia, els soldats estaven gairebé aturats i a la nit buidaven els carrers del que treien els veïns”, relaten. En aquest punt, hi ha experiències negatives i positives, gent que dona el millor i altres el pitjor. Així, destaquen un grup de llatins que en dos dies van ajudar a obrir una perruqueria, mentre que un grup de magribins els van robar part del menjar que havien aconseguit recollir en origen. També alguna empresa de neteja que impedia l’entrada de tractors perquè volia exclusivitat. Tot i això, la setmana vinent potser hi tornen.