El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, cada vegada és més a prop. És habitual que els dies previs a la data se celebrin diversos actes per anar preparant l'ambient, i ahir, al Centre de Congressos d'Andorra la Vella, n'hi va haver un que va reunir una gran quantitat de l'esfera política femenina del país. Maria del Mar Coma, Sandra Codina, Conxita Marsol, Trini Marín, Mònica Bonell. Aquests són alguns dels noms que es van apropar, no a participar, sinó a presenciar l'acte. 

El motiu d'aquest, o el tema principal que es va tractar, va ser la criança en igualtat, i l'escena es va desenvolupar en dos parts: primer es va reproduir el curtmetratge Cuarentena, i posteriorment va tenir lloc una taula rodona amb diferents protagonistes. Respecte al curt, cal dir que va ser nominat als premis Goya l'any 2025, i va estar dirigit per Celia de Molina. Té una duració de poc més de cinc minuts, i és tot un pla seqüència que es desenvolupa en un bar. Allà hi ha una conversa entre dues amigues. Bé, més aviat és un monòleg d'una d'elles que just acaba de ser mare. Però no ho descriu com el moment més feliç i brillant de la seva vida, sinó com un autèntic infern.

La noia s'està clarament desfogant amb la seva amiga, i li comenta no solament el mal diabòlic que fa parir –que no es pot comparar amb cap altre dolor, diu–, sinó totes les complicacions que té el postpart. A més de la pressió social que experimenten les mares. La dona es va animant i escalfant cada vegada més, i la seva amiga en cap moment obre la boca. De fet, ni tan sols li veiem la cara d’ensurt just fins al final, quan l'altra s'aixeca i li diu que és hora de marxar. Llavors, de cop ella també s'aixeca, i és quan descobrim que està embarassada.

El torn de la taula rodona va estar moderat per Nàdia Azzouz, doctora en lingüística aplicada de la Universitat d'Andorra, i hi van participar Mireia Porras, cap d’àrea de Polítiques d’Igualtat, Elvira Geli, presidenta de l'Associació de Dones d'Andorra, Laia Ferrer, membre de la junta d'Acció Feminista, i una de les llevadores de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell. La primera de les qüestions va ser conversar sobre què els havia semblat el curtmetratge, i totes van coincidir que era molt encertat. "Potser utilitza un llenguatge una mica xoni", va dir Geli, "però és una realitat". En canvi, a Ferrer ja li va semblar bé, "és políticament incorrecta, com a mi m'agrada!", va exclamar.

Però respecte al tema que ocupa a la qüestió principal de l'acte, Porras va compartir la dada que el 86% de les dones assumeixen la principal responsabilitat en l'organització familiar, i segons ella l'única manera de poder-ho igualar "és amb discriminació positiva", ja que opina que "amb educació també es pot, però es va més lent". I és que qui experimenta l'embaràs, el part i el postpart són les mares, i ningú millor que elles es poden entendre entre si. És per això que també proposen potenciar i visibilitzar les reunions o xarxes de dones que hagin patit una situació complicada durant algun d'aquests estadis, ja que "és la millor teràpia".

Tot i així, cadascú té la seva realitat, i "tampoc es pot generalitzar", deia la llevadora, ja que "també hi ha mares que tenen un part més tranquil", però no s'han d'oblidar les que el tenen complicat o infernal, com deia la protagonista de Cuarentena, perquè és una evidència que això passa. I és que el part també pot provocar la coneguda com a depressió postpart, i Porras comenta que aquest no es produeix simplement per una qüestió hormonal, sinó "que la societat també té molt a veure en el fet que es pugui donar".  La societat i la parella, que insisteix que "hem d'aconseguir que s'igualin els rols".

En aquest sentit, la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, que va fer la cloenda de l'acte, va deixar la porta oberta que el projecte de llei per igualar els permisos de naixement, que en un principi s'estimava que podria tenir una durada progressiva d'uns vuit anys, es pugui reduir a quatre. És a dir que, de cara al 2030, la baixa laboral per maternitat i la baixa per paternitat siguin equiparables. D'aquesta manera, tots dos progenitors podran dedicar-li tot el temps a la criatura, i amb l'ajuda i suport de la parella, passar un millor postpart.