Les entitats de salut mental i addiccions estan més fora que dins del pacte d’Estat de salut. En concret, la presidenta de l’Associació de Familiars per la Salut Mental d’Andorrra (Afmma), Rosa Lluís, anuncia que no hi participaran. La  principal motivació de pes és que ja estan treballant en diverses taules de treball de salut mental i joves en situació de risc,  però no veuen “massa resultats”, tenint en compte, a més, que hi dediquen molts esforços i temps i la implementació dels acords presos. Per la seva banda, tant des de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra) com des de Projecte Vida s’assenyala que estan esperant la resposta del ministeri de Salut sobre uns aclariments i dubtes manifestats per acabar de decidir-se, però el que exposen fa preveure la decisió final. 

Entrant al detall, la presidenta de l’Adjra, Sandra Cano, argumenta que tot i que en un principi els va semblar bé el plantejament, no volen que els passi com amb el Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma). Hi van dedicar moltes hores “per a no res”. A més, els van fer saltar totes les alarmes unes declaracions de la ministra de Salut, Helena Mas, segons les quals, a Andorra no era necessari un centre d’ingrés per als joves. Consideren que incidir més en la prevenció “està molt bé”, però estan en desacord amb aquestes paraules i defensen un cop més la necessitat d’aquest recurs al país. A més, si no hi ha els partits polítics, Cano té clar que no formaran part del pacte d’Estat perquè es desvirtua el fet que sigui “un pacte de tots per al bé de la ciutadania” i no un pacte del Govern. 

Per la seva banda, la secretària executiva de Projecte Vida, Eva Tenorio, explica que fa aproximadament un parell de setmanes que van demanar aclariments a Salut i tal com s’ha dit encara no han contestat. No serà fins llavors  quan decidiran què fan. De tota manera, considera que el document presentat és massa genèric. “No té calendari ni pressupost ni mitjans”, assenyala Tenorio. A més, l’experiència en les taules de treball no ha estat massa operativa. En aquest sentit, recorda que fa dos anys que s’ha de fer una campanya contra l’estigma que mai no s’ha portat a terme i “no volem que ens passi com amb el Pisma”. I qui diu el Pisma diu també el Pla contra les drogodependències, que és del 2014 i s’hauria de reformular per complet tenint en compte que hauria de referir-se a substàncies i a addiccions comportamentals.

Trana aposta per ser-hi i exigeix un pla d’atenció a la discapacitat

L’associació Trana Esclerosi Múltiple ha apostat per adherir-se al pla d’Estat de Salut i ja ha fet arribar al ministeri una vintena d’aportacions que en alguns casos són propostes i en altres, aclariments o puntualitzacions. Ho detalla el CEO de l’associació, Jacint Risco. En aquest sentit, assenyala, per exemple, que al document presentat es parla molt de càncer i salut mental i per això consideren que les malalties cròniques haurien de tenir “un tractament superior” perquè “la cronicitat és tant o més important”. A més, reclamen plans per a la cronicitat i per a les persones amb discapacitat i les seves malalties. Així, exigeixen un pla integral d’atenció a la discapacitat i per extensió a les malalties cròniques. L’associació també demana que es remuneri la dedicació dels cuidadors ocasionals de persones dependents recuperant la prestació de “la gran invalidesa”.

D’altra banda, també aporten que quan es parla de reforçar l’atenció domiciliària per traure pressió a l’hospital s’ha d’afegir que també ha de ser una eina de prevenció de les cronicitats. Pel que fa a l’envelliment saludable, Risco remarca que hi ha d’haver “una preparació” per a aquest envelliment. A més, cal tenir en compte que cada vegada més es diagnostiquen malalties com ara l’Alzheimer a persones més joves, de 50 anys. D’aquí que hagi d’anar adreçat a tothom i no només a les que són  més grans de 65 anys.

Quant al finançament de la branca general de la CASS, consideren que s’hauria de fer en funció de la renda o posar “una petita cotització per la dependència” com es fa a França. Igualment, pel que fa a la cartera de serveis, creuen que hauria de ser també com la francesa. Risco diu que és “més completa” que l’espanyola. I sobre les millores en les retribucions del personal sanitari, des de l’associació puntualitzen que s’hauria de parlar de canvis i no de millores.

En relació amb la promoció de la salut digital, indiquen que sí, però tenint en compte la bretxa digital.

Quant a la via preferent, la veuen una bona eina que cal anar revisant i sobre la recepta electrònica incideixen que ha de suposar un estalvi i un instrument que permeti frenar el malbaratament de medicaments. També remarquen que la sostenibilitat del sistema sanitari no pot dependre de la bona voluntat dels implicats, sinó que hi ha d’haver unes directrius clares. “S’han d’establir obligacions”, defensa Risco.
Finalment, des de Trana també es demana que es canviï en el text el qualificatiu de “diversitat funcional” pel de “persones amb discapacitat”. 

Assandca, en espera del Pla oncològic nacional
La voluntat de l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca) sí que és la de participar del pacte d’Estat de salut. Creuen que “és necessari” tot i que veuen el document presentat com un marc genèric que cal veure com es concreta.  Ara bé, el que esperen és rebre el document relatiu al Pla oncològic nacional perquè és el que realment “ens afecta”. Un pla que, segons explica el seu president, Josep Saravia, ja haurien d’haver rebut però que a la pràctica, no és així. Segons Saravia, es tracta d’un document aquest del Pla oncològic que necessiten “per poder estudiar en detall el tema” per així “poder dir la nostra”. Un cop tinguin el document es reuniran amb Salut.