El 98,1% de la població (98,9% el 2023) ha navegat en el darrer mes per internet, i un 97,2% ho ha fet durant la darrera setmana. Un 0,3% no ha navegat per internet des de fa més d’un any (l’any 2023 va ser un 0,1%) i l’1,6% restant declara que no l’ha utilitzat mai (1% el 2023).

Analitzant els perfils d’usuaris en la freqüència de l’ús d’internet en els darrers tres mesos, s’observa que l'ús d’internet és similar en ambdós sexes, amb el 97,4% dels homes i el 98,3% de les dones connectant-se, de mitjana, cada dia o gairebé cada dia. Pel que fa a les edats, s’aprecia com la totalitat de les persones de setze a 35 anys l’ha utilitzat cinc dies a la setmana o més. Un 3,4% de les persones de 56 a 65 anys declaren usar internet almenys un cop a la setmana, però no diàriament; mentre que pels majors de 65 anys, aquest percentatge és del 6,6%. Únicament l’1,5% de les persones de 66 a 74 anys declaren haver fet servir internet des de fa més d’un any. Quant al nivell d’estudis, els que han superat l’educació terciària declaren, en un 99%, connectar-se a internet cada dia o gairebé cada dia, mentre que el 0,1% restant diu que es connecta, però no de manera diària. Dels que han superat únicament l’educació primària, un 97,8% diu connectar-se de manera diària i un 2,2% de manera no diària. Entremig, dels que han assolit l’educació secundària, un 96,3% fa un ús diari d’internet, mentre que un 2,3% l’utilitza, com a mínim, un cop a la setmana. Una altra dada indica que l’ús d’internet es desvincula dels ingressos mensuals de la llar, de forma que ja no s’observa una relació significativa entre majors ingressos i major ús d’internet o a la inversa, especialment en els trams d’ingressos mensuals superiors o iguals a 1.500 euros. Per a les llars amb ingressos mensuals menors a aquesta quantitat, s’observa un menor ús d’internet (90% s’ha connectat en la darrera setmana, respecte al 87,2% del 2023). Quant a la nacionalitat, no es detecta una diferència substancial del consum d’internet entre diferents nacionalitats, ja que en totes elles més de pràcticament un 95% declara haver fet ús d’internet en la darrera setmana. El 100% de les persones amb nacionalitat francesa declaren haver usat internet durant la darrera setmana. Pel que fa a la freqüència d’ús, d’aquells que l’han utilitzat en els darrers tres mesos, el 97,8% es connecta cada dia o gairebé cada dia, l’1,3% com a mínim un cop a la setmana, però no diàriament, i el 0,8% restant es connecta menys d’un cop a la setmana.

Aquestes dades, obtingudes a partir de l’enquesta de TIC a les llars, recollides i tractades per Andorra Recerca + Innovació i revisades pel departament d’Estadística, reflecteixen que Andorra és dels països d’Europa on es fa un ús més freqüent d’internet, on el 97,8% de les persones declara connectar-s’hi cada dia. El país on es fa un ús més freqüent és Albània amb un 99,7%.

Els aparells de connexió

En referència als dispositius que s’han utilitzat per connectar-se a internet en els darrers tres mesos, el telèfon mòbil va ser el preferit amb el 98,9% dels individus (98% el 2023), mentre que el 61,6% (63,6% el 2023) de la població ho va fer a través de l’ordinador portàtil, el 50,9% (43,8% el 2023) va utilitzar l’ordinador de taula, el 40,9% (42,7% l’any 2023) la tauleta i el 47,9% (44,6% el 2023) altres dispositius.

Desagregant l’ús dels diferents dispositius de connexió a internet per edat, el dispositiu amb el qual es realitza majoritàriament en totes les franges d’edat és el telèfon mòbil. L’ordinador portàtil és el segon dispositiu més utilitzat en tots els grups d’edat. Quant al nivell d’ingressos familiars i d’estudis, pràcticament no s’observa diferència per aquells qui es connecten a internet a través del telèfon mòbil. En canvi, pels qui es connecten des de l’ordinador portàtil, l’ordinador de taula, la tauleta o altres dispositius, s’observa una clara tendència a l’alça de l’ús d’aquests dispositius a mesura que augmenta el nivell d’ingressos o d’estudis.

Activitats

En relació amb el tipus d’activitats efectuades a través d’internet en els darrers tres mesos, cal destacar que en l’apartat comunicació: el 88% (86,1% el 2023) de la població va enviar i/o rebre correus electrònics, el 90,3% (89,1% el 2023) va realitzar trucades telefòniques a través d’internet, el 83,3% (81,1% el 2023) va participar en xarxes socials i el 97,9% (96,7% el 2023) va utilitzar aplicacions de missatgeria instantània. En les quatre activitats apareixen tres correlacions positives: com més jove, més nivell d’estudis i més membres a la llar, més elevada és la pràctica d’aquestes activitats.

Pel que fa a l’accés a la informació, el 91% (89,2% l’any 2023) dels individus ha llegit notícies, diaris o revistes en línia, el 66,1% (65,8% l’any 2023) ha buscat informació relacionada amb la salut i el 70,7% (72,2% el 2023) ha buscat informació sobre béns i serveis. El nivell d’estudis i el nivell d’ingressos són variables que es correlacionen positivament amb la freqüència amb la qual es duen a terme aquestes activitats, especialment la lectura de diaris o revistes en línia i la recerca d’informació de béns i serveis.

Quant a la participació cívica i política, el 10,4% (17,2% l’any 2023) han publicat opinions de caràcter polític o social a la xarxa, mentre que l’11,1% (10,3% l’any 2023) ha format part de consultes en línia, votacions o peticions en temes polítics o cívics.
En l’àmbit de la vida professional, el 17,5% (19,3% l’any 2023) ha utilitzat Internet per a la recerca de feina o trametre una sol·licitud per a un lloc de treball. S’observa una diferència notable entre edats a l’hora de buscar feina per Internet; el 43,9% dels joves de 16 a 25 anys n’ha buscat mentre que, per la resta de franges d’edat, la proporció es redueix progressivament des del 28,3% per a la franja d’edat de 26 a 35 anys fins a l’1,5% del tram de 66 a 74 anys.

Pel que fa al grup d’altres serveis en línia, el 25,2% de la població s’ha connectat a internet per vendre béns o serveis (21,8% l’any 2023). Cal destacar l’augment constant de l’ús de la banca digital per Internet, passant del 77,6% l’any 2021 al 81,6% l’any 2023 i arribant fins al 85,1%. L’educació i el nivell d’ingressos són els factors que més es correlacionen positivament amb la freqüència amb la qual es duen a terme d’aquestes activitats.

Per fer tràmits

Per a aquells individus que van utilitzar internet en el darrer any, s’analitza el seu ús de les administracions i serveis públics per a ús particular a través de la xarxa, incloent-hi els serveis públics educatius i de salut. S’exclou, però, el contacte establert mitjançant correus electrònics escrits de forma manual. Les dades recollides mostren una lleugera evolució positiva pel que fa a la interacció amb les administracions públiques a través de pàgines web o aplicacions mòbils. Concretament, el 70,3% de la població va declarar haver utilitzat aquests canals digitals l’any 2023, una xifra lleugerament superior al 69,9% registrat l’any anterior. Aquest increment consolida la tendència cap a una administració més digitalitzada i accessible.

Més compres en línia

L’enquesta també analitza les característiques de la darrera compra en línia entre les persones que han usat internet en els darrers tres mesos. Segons les dades, el 60,4% de les persones enquestades declara haver comprat béns o serveis en línia en els darrers tres mesos, xifra que mostra un increment sostingut respecte al 2021 (46,6%) i al 2023 (49,3%). En canvi, disminueix progressivament el percentatge de persones que no han comprat mai en línia: del 32,5% el 2021 al 21,2%. També es redueix lleugerament el percentatge de compres efectuades entre tres i dotze mesos abans, que passa del 17,2% el 2023 a l’11,3%. Finalment, un 7,1% afirma que la seva darrera compra va ser fa més d’un any, una xifra inferior a la registrada el 2023 (9,3%).

Segons els resultats, la freqüència de compres en línia en els darrers tres mesos mostra canvis significatius respecte als anys anteriors. Gairebé quatre de cada deu persones (37%) afirmen haver realitzat entre una i dues compres, un augment notable respecte al 2023 (23,7%) i al 2021 (26,8%). El percentatge de persones que ha comprat entre tres i cinc vegades es manté estable al llarg del període amb un 32,1%, similar al 33,8% del 2021 i al 34,1% del 2023. Les compres més habituals (entre 6 i 10 cops) disminueixen lleugerament i passen del 17,9% el 2021 al 12,9%. D’altra banda, també disminueix la proporció de persones que declara haver fet més de 10 compres en línia, passant del 21,8% el 2021 al 17,3%. Finalment, el percentatge de persones que no sap o no contesta es manté residual (0,6%).

Si analitzem aquestes dades per nivell d’ingressos, s’observa una correlació positiva entre ingressos i major freqüència de compra. Així, un 36,4% de les persones que declaren ingressos familiars superiors a 6.000 euros compren entre tres i cinc vegades al trimestre, mentre que un 29% declaren fer més de deu compres en el mateix període. Aquesta correlació deixa d’existir amb tanta claredat per a la freqüència de compra entre sis i deu cops. També destaca el fet que la correlació es converteix en negativa per al tram de compra entre un i dos cops al trimestre. És a dir, a majors ingressos, menys probabilitat de comprar només un o dos cops al trimestre.

Pel que fa a la despesa en compres en línia durant els darrers tres mesos, s’observa un augment del pes relatiu de les compres més petites (menys de 50 euros), que representen un 9,9% del total. En canvi, disminueixen les compres de valor més elevat, especialment les superiors als 1.000 euros, que representen un 13,5% enfront del 20% del 2023. La franja de despesa més comuna continua sent la d’entre 100 i 500 euros amb un 43,6% dels compradors situats en aquest interval. Per la seva banda, un 24% declara haver-se gastat entre 50 i 100 euros, mentre que un 7,6% indica haver fet compres per un import d’entre 500 i 1.000 euros. Finalment, un 1,5% dels enquestats afirma no saber quina quantitat s’ha gastat, percentatge que es redueix respecte als anys anteriors.

Per finalitzar l’ús del comerç electrònic, aquells que no han fet compres a través d’internet en els darrers tres mesos han exposat els motius següents: un 47,7% prefereix fer les compres presencialment, un 28,2% no ha tingut necessitat de comprar en línia, un 11,2% per motius de privacitat o seguretat, bàsicament per reticència a introduir les dades bancàries a Internet, un 8,5% per preocupació pel cost, la fiabilitat o rapidesa en el lliurament i un 8,3% declaren falta de coneixement per utilitzar la pàgina web. El 10,2% restant declara altres motius.

Competències digitals

El darrer bloc de l’enquesta fa referència a les activitats TIC realitzades en el darrer any vinculades a les competències digitals de la població, en el marc de les accions relacionades amb ordinadors, dispositius mòbils i la informàtica en general. Les dades es mantenen força estables respecte a l’enquesta realitzada el 2023. Així, per a aquelles persones que han declarat haver utilitzat internet en els darrers dotze mesos, les activitats més freqüents són 'descarregar o instal·lar programes o aplicacions' (73,5%), 'utilitzar programes de text' (70,2%), 'copiar o moure arxius o carpetes' (69,2%) o 'fer servir taules de càlcul (Microsoft Excel)' (63,1%), mentre que les activitats menys generalitzades són 'usar opcions avançades per organitzar i analitzar dades, com ara funcions, fórmules, macros, etc.' (37,8%) i 'escriure codi en un llenguatge de programació' (10,2%).

Informació falsa

En l’enquesta del 2025 també s’ha consultat a la població sobre si han vist informació o contingut que hagin considerat fals o dubtós tant a pàgines de notícies com a les xarxes socials. Dels que han utilitzat internet en els darrers tres mesos, més de dues terceres parts, un 69,5%, diu haver-se trobat informació falsa o dubtosa, mentre que aproximadament una de cada tres persones diu que no (29,2%). Dels que s’han trobat amb informació falsa o dubtosa, només el 46,4% ha comprovat la veracitat d’aquesta informació.

La gràfica mostra diferències clares en la freqüència d’ús de les TIC segons diverses variables. Pel que fa a l’edat, el grup de setze a 25 anys és el més actiu (64%), mentre que l’ús cau dràsticament entre els 66 i 74 anys (21%), evidenciant una forta bretxa generacional. En relació amb el nivell educatiu, les persones amb estudis terciaris presenten una freqüència mitjana del 62,9%, molt superior al 12,6% de les que només tenen educació primària.

Els estudiants són el col·lectiu més actiu (70,5%), seguits de les persones ocupades (54,5%), mentre que les persones aturades registren un ús inferior (47,7%). Pel que fa a la nacionalitat, els andorrans (57,2%), espanyols (53,3%), francesos (51,5%) i d’altres nacionalitats (47,0%) mostren una major freqüència d’ús, en comparació amb els portuguesos (29,8%). Finalment, les diferències entre homes (53,1%) i dones (49,8%) són mínimes, indicant una pràctica igualtat de gènere en l’ús de les TIC.