
L’equip d’adopcions del ministeri de Salut i Benestar ha començat nous contactes amb Rússia i el Brasil perquè les famílies del país puguin adoptar nens d’aquests països. Tot i que encara no s’ha tancat cap acord, s’ha avançat bastant amb el Brasil i amb Rússia només s’han iniciat els contactes.
La intenció és que les famílies del país tinguin més opcions d’adoptar a l’estranger, i sobretot respondre a les demandes que hi ha, ja que actualment els països amb què hi ha convenis tenen temps d’espera molt elevats i uns requisits molt estrictes. Concretament, en aquests moments les famílies monoparentals tenen molt poques opcions per adoptar i la voluntat és que amb els convenis que se signin se’ls doni resposta.Tal com assenyala la tècnica del servei d’Adopcions Ruth Mallol, durant els últims anys s’ha detectat que els països amb què hi ha convenis per fer adopcions tenen uns procediments llargs i complexos i “cada vegada posen més traves”, i per aquest motiu s’ha decidit treballar per donar més possibilitats a les famílies andorranes que volen adoptar.
Per aquest motiu des del servei d’Adopcions s’ha mirat quins països són els que donen més opcions i que tenen més nens en situació d’adoptabilitat per intentar establir-hi convenis. Així, es va trobar que Rússia i el Brasil són dos països interessants per a aquest objectiu, i es va decidir buscar una entitat que els ajudés a establir convenis.
Actualment es treballa amb una Entitat Col·laboradora d’Adopció Internacional (ECAI) de llarga experiència de Catalunya que ha tancat moltes adopcions, i que ha ajudat Andorra a iniciar els contactes amb Rússia i el Brasil aportant la seva infraestructura i els seus coneixements en aquests països.
Els contactes amb el Brasil estan força avançats i Mallol espera que “aviat puguem tramitar alguna adopció en aquest país”. De fet, la delegació andorrana ja va visitar Casas de Abrigo, a Minas Gerais, que és el lloc de procedència dels nens que arribarien a Andorra, per conèixer els procediments que segueixen al país i l’estat dels nens, i ja disposa dels requisits que haurien de complir les famílies. A més, una delegació brasilera va visitar el Principat per conèixer el Govern i els procediments d’adopció que se segueixen a Andorra i ja van poder conèixer les famílies que es van interessar per l’adopció en aquests països.
Comptar amb aquest conveni amb el Brasil seria un pas molt important per al Principat, ja que aquest país admet demandes d’adopció de famílies monoparentals, que actualment ho tenen molt difícil per adoptar des d’Andorra. De fet, les famílies monoparentals només poden demanar nens de Colòmbia i les Filipines i són infants d’entre 9 i 10 anys, amb especificitats, i a més, en el cas de Colòmbia les famílies han de passar un temps d’espera, que avui se situa entre els quatre i sis anys. Per tant, tal com apunta Mallol, “és molt difícil per a una persona planificar-se amb una antelació de sis anys, i és molt desmotivador”.
És sobretot per aquest motiu que s’ha volgut treballar amb el Brasil, per “donar resposta a les demandes de les nostres famílies”. De fet, avui hi ha tres famílies monoparentals que estan en procés de valoració d’idoneïtat perquè volen adoptar, i per tant, si es tanqués el conveni amb el Brasil tindrien l’opció de demanar una adopció d’aquest país.
Els nens que es podrien adoptar del Brasil són infants a partir de 7 anys i el temps mitjà d’espera que han de passar les famílies és d’un any o, com a màxim, d’un any i mig, ja que no hi ha una llarga llista d’espera.
Quant a Rússia, els contactes s’acaben d’iniciar i per tant encara no hi ha res tancat. La tècnica del servei d’Adopcions assegura que cal ser molt prudents perquè altres cops s’han iniciat els contactes i han fracassat, però tot i així espera que es pugui arribar a algun acord. Aquest és un país molt demanat per les famílies andorranes, perquè és un dels que tenen més nens en situació d’abandó i donen en adopció infants d’entre 0 i 3 anys.
De fet, segons indica Mallol, Rússia i Etiòpia són els dos països que donen més nens en adopció, i actualment a Espanya hi ha al voltant de 10.000 nens que han estat adoptats a Rússia. Pel que fa a Etiòpia, Mallol indica que l’ECAI amb què treballen també treballa amb aquest país i que per tant no es descarta que més endavant es pogués intentar arribar també a un conveni per adoptar nens d’allà.
Pel que fa als països amb què hi ha convenis, les opcions són reduïdes, de fet aquest any no s’ha tancat cap adopció. Les Filipines era un dels països que donaven més opcions, però ara han fixat un màxim de dos expedients d’Andorra per any. Quant a Colòmbia, el temps d’espera és d’entre quatre i sis anys. I finalment, pel que fa a la República Dominicana, el principal inconvenient és el requisit que posa el país, que exigeix una estada allà de cinc mesos.