Vuitanta-vuit persones condemnades per delictes penals van ser expulsades des d'Andorra l'any passat. L'anterior, van ser-ne vuitanta-dos, de diferents nacionalitats, incloent-hi extracomunitàries. Això segons les dades que recull l'informe de la Fiscalia, presentat al Consell Superior de la Justícia. Són persones condemnades per delictes tan greus com agressió sexual (cinc el 2025); utilització de menors per a pornografia infantil (un, el 2024) i que acaben en territori alturgellenc, ni que sigui en trànsit cap a una altra destinació. Això és el que denuncia Acció, que es presenta com a nova plataforma ciutadana en un comunicat als mitjans, on critica durament la posició de Junts per la Seu, que està traient pit d'haver arrencat de l'equip de govern municipal el compromís d'instal·lar càmeres de seguretat per enregistrar les matrícules dels cotxes que entren i surten de la ciutat –un acord que forma part del pacte per als pressupostos amb l'equip de govern municipal, de Compromís– mentre, "hipòcritament", assenyalen, ha rebutjat en diverses ocasions que aquests mateixos controls s'apliquin a la frontera amb Andorra, el sistema Entry/Exit. 

La que es presenta com a plataforma ciutadana alturgellenca  insisteix que el problema no és només la xifra d'expulsats amb condemnes per delictes greus, "sinó el mecanisme: moltes d’aquestes expulsions no comporten una deportació efectiva al país d’origen, sinó un simple desplaçament fins a la frontera. Això significa, en la pràctica, que el problema no desapareix: es trasllada a l’Alt Urgell".

Continua la plataforma apuntant que el regidor i diputat de Junts "va arribar a afirmar que avançar aquesta mesura 'no és de rebut' perquè podia afectar l’economia andorrana, i que la mesura no va en la línia del bon veïnatge”. És a dir, la plataforma puntualitza que "quan el control afectava Andorra, s’hi oposava, i ara que el problema ja recau sobre la Seu, vol càmeres per al municipi. Vol per a la Seu allò mateix que va voler eximir a Andorra".

Madrid ja va advertir Andorra que havia de repatriar i que no acceptava els foragitaments, continua apuntant el comunicat, on s'argumenta que "la situació descrita no es pot rebaixar a una mera disfunció administrativa o a un problema pràctic de gestió fronterera. Quan un Estat permet o consenteix dinàmiques que projecten sobre el territori veí els efectes de les seves decisions en matèria migratòria, especialment mitjançant l’expulsió o desplaçament de nacionals de tercers Estats sense retorn efectiu al país d’origen, la qüestió entra de ple en el terreny de l’incompliment internacional".

La plataforma considera que en aquell moment des de Junts es rebutjava el control a la frontera adduint que perjudicava l’economia andorrana, "encara que el cost final recaigués sobre la Seu i sobre Espanya". Conclouen atacant durament el regidor i diputat, insistint que "Fàbrega vol per a la Seu el control que va voler eximir a Andorra. I aquesta doble vara de mesurar no és només una contradicció, és una irresponsabilitat que ha posat en risc la gent i el país" i no s'estan d'afirmar que, per tot plegat, "és un home de vassallatge".