Anna Carrión, amb Maria Teresa González de suplent, vol ser la representant dels assalariats que no són treballadors públics i aposta per una CASS més transparent, defensa la indexació de les prestacions de jubilació a l'IPC i la implementació del règim de tercer pagador per a tots els afiliats.
Què l'ha motivat a presentar-se?
Vist que els propers quatre anys seran decisius per al futur de la nostra jubilació i per l’assumpció del sistema sanitari, vull defensar els nostres drets (dels assalariats) prop de la CASS i representar si és possible a assalariats que no són treballadors públics, ja que la casuística es diferent a la d’ells, i quina millor manera de fer-ho que estant asseguda en el consell d’administració.
A diferència de fa quatre anys hi ha tres candidatures menys al col·legi d’assalariats, a què creu que és degut?
No sabria dir el motiu amb exactitud, però intueixo, vistes les candidatures que concorren amb la meva, que les que s’han presentat a part de la meva amb la Maria Teresa, estan impulsades per la Plataforma Sindical i algun sindicat i tots els candidats són funcionaris de diferents administracions i crec, si no vaig errada, que és el motiu pel qual hi ha menys candidatures, ja que s’han unit per a presentar-se. La resta d’assalariats que no són funcionaris no veuen la necessitat, no estan assabentats que poden concórrer a unes eleccions a la CASS o bé se’ls fa feixuc per diferents motius presentar-s’hi.
Creu que els assalariats han estat ben representats?
Potser caldria revisar el nombre de representants de cada “col·legi electoral“, estaria bé que fos equitatiu amb el nombre d’assegurats que té cada un ells. Però el que crec quasi més important és que els representants que siguin al consell d’administració representin les diferents tipologies d’assalariats. M’explicaré, no és el mateix treballar per l’Administració (la majoria com ja he dit estan sindicats i és el Sindicat el que els representa i vetlla pels seus interessos i cal afegir tenen un estatut laboral propi) o treballar pel sector dels serveis, construcció, comerç, hoteleria, restauració, etc., que és on tenim el gran volum d’assalariats a Andorra i les seves “necessitats” són diferents, ja que es regeixen per la Llei de relacions laborals. Però al final cal dir que si finalment soc elegida, faré un front comú amb el company del mateix col·legi per defensar els interessos del tots assalariats, sigui quina sigui la seva ocupació i professió, això sí, sense deixar de costat les peculiaritats d’aquests assalariats que he esmentat anteriorment.
Són eleccions importants però habitualment amb molt poca participació.
Al meu parer aquestes eleccions són molts importants, però efectivament amb una molt baixa participació. La participació frega tan sols el 3%. Aprofito des d’aquí per agrair a l’actual consell d’administració l’esforç que estan fent per incentivar el vot útil, cal anar a votar. Quan recollíem les signatures per avalar la candidatura, els assalariats amb els quals parlàvem no sabien ni que podien votar, ni de què es tractava, i en el seu moment ja vàrem fer una tasca important d’informació i de motivació a anar a votar, que continuarem fent durant la campanya. Els propers quatre anys ens hi juguem molt: una part molt important del nostre benestar i dels drets socials.
Què diria a aquells que diuen que com el Govern hi té majoria tant és el que passi al consell d'administració?
Que és una realitat, efectivament són quatre membres nomenats pel Govern (no són elegits per sufragi són nomenats a dit) i el president té el vot qualificat en cas d’empat. Per això és important que la resta de membres que s’elegeix en aquestes eleccions en els diferents col·legis electorals, siguin persones motivades per representar, defensar i vetllar els diferents temes que estan sobre la taula i que s’han de resoldre en els propers quatre anys i que ens afecten a tots nosaltres. Jo des d’aquí em comprometo a informar clara i periòdicament dels acords que es prenguin al consell d’administració, perquè crec que els assalariats tenen dret a saber les decisions que es prenen i que els afecten directament.
Manca transparència?
Crec que sí, la CASS només és notícia quan els presidents del consell d’administració i el del Fons de Reserva compareixen públicament per presentar la memòria i l’informe anual de cada exercici al Consell General. I des de fa dos anys, a causa de la “reforma que s’ha de fer de les pensions de jubilació”. Si no fos per aquest motiu, seria una entitat invisible per a la ciutadania, i la CASS és cosa de tots nosaltres i tenim dret a saber el que “s’hi cou”.
Des de fora, creu que hi ha alguna cosa que es podria fer d’una altra manera.
Des de fora les coses es veuen d’una manera i jo soc partidària que abans de voler fer o canviar s’ha de disposar de tota la informació per a poder proposar millores.
Com pensa fer passar el seu missatge?
Principalment parlant i escoltant els assalariats. Amb molta sinceritat, jo soc una assalariada com ells, el que no faré és fer promeses que no podré complir, cal ser sincera i explicar que hi ha decisions que no podrem prendre, que no depenen del consell d’administració. També utilitzaré les xarxes socials i, com no, a través vostre, dels mitjans de comunicació, que és una de les maneres d’arribar a tothom, ja que la campanya només dura 10 dies i tenim més de 47.000 persones que poden votar i participar en les eleccions i hem d’incentivar que vagin a votar, que és un dret que tenen i han d’utilitzar.
Què pot aportar la vostra candidatura al consell d'administració de la CASS?
El més important, ganes de treballar i poder defensar, i em repeteixo, els drets de totes les persones assalariades i ser l’enllaç d’ells amb la CASS.
Quines són les principals propostes que planteja?
Principalment, tal com estan recollides en la professió de fe, que tothom ha rebut, es divideixen en tres grans eixos: Informació i transparència (ser l’enllaç amb la CASS, informar i atendre les seves consultes, informar-los periòdicament dels acords que es prenen i continuar potenciant l’Administració electrònica (sense oblidar que encara hi ha una bona part d’assalariats que per diversos motius no estan familiaritzats amb aquest sistema i no els hem d’oblidar). Pensions i sostenibilitat (optimitzar la gestió del fons de reserva de jubilació, continuar defensant indexar les pensions a l’IPC o al doble del mateix en el cas de pensions inferiors al salari base, promoure una reforma global de les pensions de viudetat). Prestacions i despesa (que no es minvi la cartera de serveis, requerir la implementació del tercer pagador per a tothom i agilitzar l’avaluació i optimització de les diferents prestacions mèdiques dotant de més recursos els departaments que escaiguin).
És un moment important per tot el treball per garantir les pensions, com veu les propostes que s'han fet des de la pròpia CASS?
No tinc les dades suficients per valorar aquestes mesures. L'única informació que tinc és a través dels mitjans de comunicació. El que sí faré és vetllar per la sostenibilitat del sistema públic de pensions.
Seria partidari de poder revisar-ne alguna?
Abans de revisar-ne alguna, hauré de tenir la informació per a proposar i defensar la possible revisió.
Que es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Per ajustar la despesa, cal tenir dades, i en aquests moments no disposo d’elles. Si soc elegida, em comprometo a estudiar les dades, i si és possible una optimització de la despesa sanitària, sens dubte defensaré que es faci.