La secretaria d’Estat del Vaticà ha autoritzat la beatificació d’Anna Maria Janer, fundadora de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, que tindrà lloc el dia 8 d’octubre a la catedral de la Seu i serà presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants.

L’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives i Sicília, concelebrarà aquesta eucaristia juntament amb els bisbes de les diòcesis catalanes i dels països on és present l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell.

El lema escollit per a la beatificació d’Anna Maria Janer serà  'Estimar-te i servir-te sempre i en tot', segons ha explicat la superiora general de l’institut, Irma Beretta Castro, que ha recordat que “el compromís d’estimar i servir els homes i les dones del seu temps, veient en ells la imatge de Jesucrist, va ser el distintiu de la vida i l’obra de la mare Janer”. Es tracta, ha continuat Beretta, d’un “distintiu que religioses i laics vinculats al seu carisma han intentat fer vida al llarg del temps i fins als nostres dies; per això aquest lema acompanyarà el nostre pelegrinatge fins a la beatificació”.
Actualment, l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell és present a onze països: Espanya, Andorra, Itàlia, Argentina, Paraguai, Uruguai, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú i Guinea Equatorial. Es tracta d’una presència que es desenvolupa en diversos camps d’acció: escoles, hospitals i residències, missions, parròquies, temps lliure i altres apostolats compatibles amb el carisma.
Anna Maria Janer Anglarill va néixer el 18 de desembre de 1800 a Cervera i va morir l’11 de gener de 1885 a Talarn. L’any 1859 va fundar l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, a la Seu d’Urgell. Les seves restes mortals descansen a la capella de la residència Sagrada Família d’aquesta ciutat des del 1961.
El papa Benet XVI va autoritzar la promulgació del decret del miracle, que dóna via lliure a la seva beatificació, el 10 de desembre passat.

Un llarg procés iniciat el 1951
La beatificació d’Anna Maria Janer ha estat un camí llarg que va començar el 1951 amb l’obertura del procés diocesà sobre la seva vida, les seves virtuts i la seva fama de santedat, celebrat a la cúria diocesana de la Seu d’Urgell, al qual van seguir els processos sobre la curació que se li atribueix a Ana Padrós Sellés i de recopilació de tota la documentació pertinent per lliurar-la a la Congregació per a les Causes dels Sants. El 1986 es promulgava el decret de validesa sobre el procés de curació i el 1994 el que validava el procés sobre la vida, les virtuts i la fama de santedat de la mare Janer. Ja el 2010 es va autoritzar el decret del miracle i aquest febrer, la beatificació.