Hora quarta després d’AZ: com la resta dels 1.328 ciutadans (exceptuant els no presentats) citats ahir a la plaça de braus, escodrinyo signes interns d’un canvi d’ADN (em demano Clàudia Schiffer) o la presència de Gates i Soros enfilant-se pel meu corrent sanguini per posseir-me.

11:52. És l’hora assenyalada a l’SMS que durant els últims dies ens ha tingut neguitosos: em punxo? No em punxo? Decisió afirmativa. Per què? No per solidaritat amb els vius, que ja us ho fareu, sinó per respecte als morts (i als molt malalts), a aquells per als quals la vacuna ja no va arribar a temps.
    
Bé, per això i pels quinze segons de glòria que m’ha promès el director: els que vostè, amable lector, trigui a passar la pàgina.
    
11.52 dèiem. Minuts abans aquesta redactora i futura vacunada es planta a la porta i el tècnic de Protecció Civil la convida a passar: van a bon ritme. “No, m’espero, que jo vinc amb fotògraf incorporat, com les celebrities, sap?”, declaro donant-me importància. “Nena, per a lo teu no hi ha vacuna”, llegeixo a la seva cara. Acabat el procés al pobre li haurem inflat tant la paciència amb les fotos que ens convidarà a marxar. Però això ja arribarà. De moment, a l’exterior ensopeguem amb un vell conegut –s’espera els 15 minuts de rigor post punxada, al sol, sota la seva responsabilitat– i la fem petar. El confinament per a ell va acabar amb una separació de parella. Massa hores veient-se les cares, confessa. I la vacuna? “No, jo vinc molt convençut, mai no m’ha fet por. Si miressis tots els medicaments...” És el mantra al qual tots ens agafem fort. Al costat algú explica l’experiència per telèfon: serà un dia que tots conservarem imprès al disc dur.
    
Mentre escric, la Maria Pilar, a qui han punxat minuts abans que a mi, m’explica per WhatsApp que sent una desagradable molèstia que la fa córrer al bany. L’Esther, una amiga profe a qui van vacunar dissabte, es va passar 36 hores bastant enfonsada. Personalment, confio compartir destí amb la xarcutera del barri: més fresca que una rosa. I això que a les dues, coincidim, ens han posat la vacuna “xunga”. (En realitat no he preguntat).
    
Durant els últims dies hi ha hagut “algun” mareig després de la punxada, explica la tècnica que pren les dades. Més aprensió i por que efecte en algun cas, sospita. Alguns, és clar, ens internem amb el culet apretat cap a les cabines on s’aplica el vaccí –bé, vostès, que no són tan grollers, apreten les dents–.  No és una llarga espera, el mecanisme funciona ben engreixat. Un home jove surt amb la missió acomplerta i ens  etziba: “Apa! Doncs ja m’han posat la banderilla!”

"Si no me n’he adonat!”
Ens toca (em toca, el fotògraf és d’una quinta més jove). Entrar. Treure braç del jersei (“el que menys utilitzis, per si et fa mal”), el cotó desinfectant i pam! “Ja està? Vols dir? Si no me n’he adonat!” Interrogo la infermera  amb desconfiança. “I aleshores per què cridaves (boja: això no ho diu però ho pensa)?”, em renya. Per conjurar la por a les agulles, és clar. No es nota res: informació útil per al director d’aquest rotatiu, que es confessa covardica, i per a la resta de porucs.
Passat el tràngol-no tràngol, quinze minuts al postoperatori, on el metge va indicant les cadires per ordre d’arribada. Si vols sortir al sol serà sota la teva responsabilitat, informa el personal. Fora hi ha una ambulància del 116 aparcada, així que, escèptica, dubto que triguessin a atendre una urgència, però opto novament per l’obediència.  Els conveïns fan cara de circumstàncies fins que poden marxar. El metge que ens observa torna a recordar que prou medicaments que ens empassem sense tanta controvèrsia ni mirar el prospecte. Cert. “I nosaltres sí que vam fer de conillets d’Índies i aquí estem”, confessa. Així transcorren els quinze minuts preceptius: el temps que podria trigar una reacció al·lèrgica forta.
    
Però de moment, fins aquí hem arribat. Hora 5 després d’AZ: missió acomplerta i crònica feta. Ara queda un problema i una tasca per resoldre: inventar un argument per mirar a la cara als nostres amics negacionistes i desfer-nos de la discografia completa de Miguel Bosé.