Andorra no és aliena a la tendència iniciada ja fa uns anys als països veïns, on cada vegada són més les persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu al cotxe. De fet, l’aposta ferma pel ciclisme, que ha portat una trentena de corredors professionals a residir i entrenar-se habitualment a les carreteres del país, ha comportat també que cada vegada més gent es desplaci amb bicicleta per la nostra xarxa viària, no sempre del tot preparada per absorbir el creixent volum de trànsit i la coexistència de diferents mitjans de transport.
Davant d’això, s’ha constituït un grup d’opinió amb la voluntat de debatre la qüestió, intercanviar idees i formular propostes amb l’objectiu de buscar un increment de la seguretat a la xarxa viària del país per a ciclistes i per a vianants.
Així ho han explicat Xavier Giró i Joan Carles García Arpín, dos dels impulsors del grup, que han precisat però que la iniciativa anava encaminada inicialment a l’àmbit del ciclisme esportiu tot i que, a petició d’alguns dels membres del grup, abraçarà també altres aspectes com la mobilitat en zones urbanes tant en bicicleta com a peu.
L’objectiu és ambiciós. A part de presentar propostes per compensar “la manca d’accions concretes en favor d’aquests col·lectius”, el grup es fixa entre els objectius crear un corrent d’opinió favorable a la promoció de la bicicleta i als desplaçaments a peu dels ciutadans. Dit d’una altra manera, mirar d’aprofitar l’aposta pel ciclisme esportiu, i en definitiva per la bicicleta, feta pel país per intentar forçar o accelerar “un canvi de mentalitat, de xip”.
I és que, com recorda García Arpín, “sempre s’ha planificat a partir de l’ús dels cotxes” i ara potser ja ha arribat l’hora de “retornar les ciutats i l’espai públic a les persones”, i per fer-ho no hi ha cap dubte que un dels punts cabdals és aconseguir pacificar la mobilitat.
Per tot plegat, i “sense ànim de substituir les autoritats” sinó amb ganes “de col·laborar-hi, fer-se escoltar i aportar propostes”, precisa Giró, el grup ja treballa en unes primeres idees bàsiques i actuacions prioritàries del que considera que caldria tirar endavant.
Res de tancat, perquè el grup és obert i fa una crida a tot aquell que s’hi vulgui sumar per col·laborar i aportar també les seves idees i propostes, però sí uns eixos bàsics sobre els quals reflexionar i poder plantejar algunes solucions.
I és que, com explica Giró, cada vegada “és més complicat anar en bicicleta” malgrat l’increment d’aquest tipus de mitjà de transport, augment que no ha comportat però una baixada en el nombre de cotxes que circulen per les nostres carreteres, que no obstant, i tot que han de suportar més trànsit, “continuen sent les mateixes”.
Entre els problemes principals, i una de les qüestions que des del grup es veu amb més preocupació, hi ha els excessos de velocitat a les carreteres, especialment en determinats trams, un fet que provoca que hi hagi molta gent que es desdigui d’utilitzar la bicicleta, explica Giró, que destaca que si es vol vendre o es ven Andorra “com el país de la bicicleta”, cal que “també es faci el dia a dia de la bicicleta”. Per això entre les propostes que debat el grup, i a part de reclamar que les autoritats competents siguin més estrictes en el control dels excessos de velocitat, hi ha la de crear, especialment en zones urbanes, “recorreguts segurs” per als ciclistes amb les senyalitzacions corresponents, i modificar els límits màxims de velocitat en determinades carreteres fent-los variables de manera que, els caps de setmana, quan hi ha més gent que surt en bicicleta, es redueixi la velocitat màxima en aquests trams.
La millora de les senyalitzacions és també una prioritat per al grup. Tant pel que fa a les visuals a terra com a poder aprofitar els panells electrònics per recordar als conductors la necessitat de respectar la separació d’1,5 metres respecte als ciclistes, un aspecte que, per García Arpín, també s’hauria d’incloure al Codi de la circulació, que s’hauria de revisar perquè es tingués més en compte els ciclistes.
El grup, que també incideix en la necessitat de millorar la il·luminació en determinats punts i en alguns passos de vianants, planteja també la necessitat de netejar els vorals per treure’n la grava i altres elements perillosos, habilitar vorals i voreres en moltes zones on no n’hi ha, i disposar d’indicacions dels llocs on hi pot haver forats, esquerdes o reixes de desaigües o en què l’asfalt de la carretera està en mal estat, entre altres elements que puguin posar en risc la integritat de ciclistes i vianants.
D’altra banda, García Arpín, que incideix en els molts beneficis que aporta l’ús de la bicicleta ja no només des d’un punt de vista de la mobilitat sinó pel que pot suposar també per als àmbits del medi ambient i la salut, entre d’altres, destaca la necessitat de fomentar i promoure l’educació en la mobilitat. Per això, el grup planteja la necessitat de conscienciar els conductors però també fer una sèrie de recomanacions als mateixos ciclistes, com la necessitat de respectar la prioritat dels vehicles o no circular en paral·lel en carreteres generals. A més, s’aposta per treballar per mirar de canviar el paradigma que el cotxe té la preferència al carrer, per mirar de fomentar l’ús de la bicicleta ja des de l’escola, on caldria adaptar l’educació viària, encara massa pensada des del punt de vista dels cotxes.
El grup, que en breu estrenarà una pàgina de Facebook sota la denominació de Ciclistes i Vianants d’Andorra, aposta també per aprofitar l’eix central proper al riu per poder fer una via segura per a bicicletes.

 

Mapa dels punts negres

Entre els objectius prioritaris que s’ha fixat el grup hi ha l’elaboració d’un mapa dels punts negres de la xarxa viària, un mapa, però, “des del punt de vista dels ciclistes”, segons precisa García Arpín, que recorda que iniciatives similars com l’elaborada per l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) estan bé però “estan fetes des del punt de vista dels automobilistes”. 
Per això, i amb l’ajuda de tots aquells usuaris de la bicicleta que hi vulguin col·laborar, es vol fer un nou catàleg de punts negres que contingui aquells que potser no són perillosos per als cotxes però sí que poden suposar un perill per a ciclistes i també per a 
vianants.
Així, un cop elaborat aquest mapa, la voluntat del grup és presentar-lo al Govern i a les administracions parroquials perquè el puguin analitzar i poder tirar endavant aquelles actuacions correctores necessàries.